Les petroleres incompliran l’obligació d’oferir punts de recàrrega a més de mil gasolineres

El temps s’esgota. El 22 d’agost acaba el termini perquè les grans petroleres instal·lin carregadors de vehicles elèctrics a 824 gasolineres, com mana la llei de canvi climàtic, però les companyies assumeixen que l’objectiu no es complirà ni de lluny i en culpen les distribuïdores elèctriques i l’Administració. La llei de canvi climàtic, aprovada el maig del 2021, establia com a obligació perquè les estacions de servei d’empreses com Repsol, Cepsa i BP o que tinguessin més de 10 milions de litres venuts a l’any (unes 200) instal·lessin punts de recàrrega elèctrica abans del febrer d’aquest any, mentre que les que venen entre 5 i 10 milions (824, segons el Ministeri per a la Transició Ecològica) tenien un termini més ampli, fins a l’agost. A totes aquestes, a més, s’hi haurien de sumar les estacions de servei obertes a partir d’aquesta data de mitjans de maig, cosa que suposa afegir al compte 274 estacions més, segons les dades de l’Associació d’Operadors Petrolers (AOP) sobre les obertures de l’últim any. Però les companyies anticipen que la majoria d’aquests carregadors no estaran disponibles en aquesta data i revelen casos de punts de recàrrega instal·lats però que no tenen corrent perquè falta algun permís o document que doni llum verda al procés. «És un desastre generalitzat», afirma el portaveu de la Confederació Espanyola d’Empresaris d’Estacions de Servei (CEEES), Nacho Rabadán. Coincideix amb la lecturales gasolineres l’Associació Empresarial per al Desenvolupament i l’Impuls de la Mobilitat Elèctrica (Aedibe), que revela que hi ha al voltant de 6.800 punts de recàrrega que estan pendents de posar-se en servei, un 8% menys que els 7.400 que hi havia a finals de l’any passat. «Hi continua havent reptes importants en la concessió de llicències i permisos per part de les administracions públiques competents, d’una banda, i per la part de les companyies distribuïdores, també», reconeix el director general de l’associació de cotxes elèctrics Aedibe, Arturo Pérez de Lucas. Les companyies elèctriques asseguren que elles triguen el mateix que la resta i que el retard principal és en l’Administració. Tant elèctriques com petroleres adverteixen que tenir punts de recàrrega instal·lats però sense funcionar perjudica la seva reputació amb el consumidor. A la pràctica, instal·lar un punt de recàrrega triga uns mesos, però els permisos per poder posar-lo en marxa requereixen entre un i dos anys, en funció de si es tracta de baixa tensió (recàrrega lenta de fins a 100 quilowatts) o mitja tensió (recàrrega ràpida de més de 100 quilowatts), però si afecta una carretera el termini s’amplia un any i mig més, segons fonts empresarials. El problema és l’enorme quantitat de tràmits que es necessiten. Segons aquesta patronal, hi ha 25.106 punts de recàrrega operatius a Espanya, a anys llum del compromís adquirit amb Brussel·les en el pla de recuperació, transformació i resiliència d’instal·lar-hi entre 80.000 i 110.000 aquest 2023. Aedibe explica que l’objectiu està completament desvirtuat i en plantegen d’altres de més «realistes»: 23.000 ‘endolls’ el 2022, 70.000 el 2025 i 255.000 el 2030. La patronal afirma, a més, que el ritme al qual va el país és bo ja que l’ús mitjà estimat de tots els punts de recàrrega és de mitjana del 5,7%, 1,5 punts per sobre del que hi havia al tancament del 2022. «És [un ritme] adequat per al parc de vehicles elèctrics actual», afegeix Pérez de Lucas. A Espanya hi ha menys de 500.000 vehicles elèctrics o híbrids endollables, només el 5% de l’objectiu de 5,5 milions que vol aconseguir el Govern abans del 2030, segons l’actualització del Pla Nacional d’Energia i Clima (PNIEC). La patronal dels fabricants de vehicles elèctrics ANFAC discrepa una mica d’aquesta visió optimista i afegeix que aquest any hauria de tancar amb 45.000 punts de recàrrega d’accés públic (ells calculen que en el dia d’avui n’hi ha al voltant de 21.000). A més, afegeixen, que el criteri de qualitat de recàrrega és «absolutament» rellevant per aconseguir un temps de proveïment d’entre 15 i 27 minuts. La realitat és que tampoc hi ha un cens públic, com el dels carburants, que a més de reflectir la ubicació geogràfica de l’‘endoll’ indiqui altres qualitats com el preu, l’accessibilitat i si està en servei o fora. El caos és tal que per posar-hi ordre el regulador nacional, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), ha iniciat una consulta pública fins al 29 de setembre per obtenir opinions sobre tots aquests problemes que es troben en el desenvolupament de les instal·lacions i la posada en marxa de les infraestructures de recàrrega.

Les petroleres incompliran l’obligació d’oferir punts de recàrrega a més de mil gasolineres

Les gasolineres més grans estaran obligades a instal·lar-hi punts de recàrrega elèctrica en dos anys

Un hidroducte entre Itàlia i Àustria disputa a Espanya i França el subministrament d’hidrogen a Alemanya

El més llegit