Amb carrera, corbata i més bons sous: així són els estrangers que sostenen el ‘boom’ de l’ocupació

Les persones que arriben a Espanya des de l’estranger per buscar-se un futur ja no hi venen només a servir taules, treballar a l’obra i a netejar escales. Si bé fa unes dècades la migració estava associada exclusivament a llocs de treball de baix valor afegit i precaris, durant els dos últims anys el ‘boom’ del mercat laboral l’han sostingut també migrants amb altes qualificacions i bons sous. Analistes de dades vinguts de l’Àsia per a les empreses emergents locals, arquitectes turcs per construir estadis i metges llatinoamericans per a l’atenció primària. La meitat dels nous llocs de treball creats entre el 2019 i el 2022 a Catalunya van ser ocupats per gent nascuda fora d’Espanya, segons un informe publicat aquest dimecres per la Cambra de Comerç de Barcelona. I entre els llocs de treball creats d’alta qualificació –la majoria–, un de cada tres el va ocupar gent que no tenia DNI. «És una realitat de les societats envellides i cada vegada ho serà més», ha explicat el cap del gabinet d’estudis econòmics de la Cambra, Joan Ramon Rovira. Gairebé la meitat de l’ocupació creada a Catalunya des que va començar la pandèmia es concentra en la sanitat, les activitat professionals i científiques i en les tecnologies de la informació. Les dades de la Seguretat Social avalen, a mitges, aquesta tesi. El 2022 l’Estat va concedir 165.577 permisos de treball, el 29% més que el 2019, abans d’esclatar la covid. I els permisos per a programadors gairebé s’han triplicat entre un any i l’altre, mentre que els de sanitaris i educadors gairebé s’han doblat. No obstant, i malgrat aquesta efervescència de feina sobrequalificada, el gruix d’autoritzacions (el 25% del total) que continua concedint l’Estat són per a dones que hi venen a fer feina com a treballadores de la llar. Aquest salt de qualitat no és exclusiu de l’economia catalana i es comparteix amb la resta d’Espanya. Una cosa de la qual des del Govern central s’ha presumit. «El creixement de l’ocupació respecte al nivell previ a la pandèmia és especialment dinàmic en sectors d’alt valor afegit com ara informàtica i telecomunicacions, el nombre d’afiliats dels quals ha crescut un 22,7% respecte als que registrava abans de la pandèmia», destacava el Ministeri d’Inclusió i Seguretat Social en l’última nota en què valorava les dades d’ocupació. I una part important d’aquesta ocupació d’alta qualitat l’estan ocupant gent vinguda de fora. Pugna internacional ¿Per què Espanya ha de recórrer a l’exterior per trobar aquests perfils qualificats? «Fa anys que els nostres joves més preparats han de marxar a l’estranger per trobar feina. Tard o d’hora havia de passar factura», apunta la presidenta de la comissió de relacions laborals del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Nieves Rabassó. Tot i així, totes les economies occidentals estan immerses en aquesta pugna. «Simplement els canvis tecnològics estan sent tan ràpids que hi ha perfils que senzillament no es troben», afegeix el secretari general de Pimec, Josep Ginesta. Espanya ha sigut tradicionalment un país de salaris baixos, en comparació amb la resta de grans economies de la Unió Europea. El 2022, segons dades de l’Eurostat, el pagament per hora a Espanya era un 23,5% inferior a la mitjana europea. ¿Suposarà aquest ‘boom’ d’ocupació d’alta qualitat un canvi en aquest sentit? Les opinions són divergents sobre el tema. «Haurem d’estar-hi atents, però això no té marxa enrere, les economies estan canviant i requereixen professions més qualificats i de més valor afegit», ha considerat la presidenta de la Cambra, Mònica Roca. Pagar més bons salaris per retenir el talent estranger i recuperar-ne l’autòcton que se n’ha anat fora són les claus per continuar captant aquests professionals i que l’incipient canvi de cicle en l’ocupació no s’aturi. A favor de Catalunya hi ha diversos factors, segons enumera Ginesta. D’una banda, el que denomina la ‘marca Barcelona’, una ciutat amb bona qualitat de vida, costos encara més barats que altres grans urbs com Londres, París i Berlín i bon clima. A més d’una fiscalitat menys exigent, que permet a les multinacionals, en ocasions, pagar menys diners i que a l’empleat li arribi més en net. I, de l’altra, l’efecte ‘Mobile World Congress’, ja que la fira tecnològica atrau moltes empreses que després s’estableixen a Barcelona o als voltants i que hi porten els seus equips i en contracten de nous.

Amb carrera, corbata i més bons sous: així són els estrangers que sostenen el ‘boom’ de l’ocupació

Bany de realitat per als ‘unicorns’ catalans: tres de cinc acumulen acomiadaments aquest 2023

Escrivá relaxa els requisits per regularitzar i sumar milers de migrants al mercat laboral

El més llegit