Enagás aspira que Alemanya financi part de l’hidroducte a França i la indústria espanyola haurà de pagar la xarxa peninsular

L’hidroducte que uneix Espanya amb Europa central s’espera que pugui entrar en funcionament d’aquí set anys (2030). I una de les moltes preguntes sobre la taula és qui el pagarà. L’operador del sistema gasista, Enagás, aspira que Alemanya, juntament amb altres països europeus que es beneficiïn d’aquest corredor, financi la interconnexió, xifrada en 2.500 milions d’euros; mentre que als industrials espanyols els tocarà pagar al voltant de 4.600 milions que es corresponen amb la xarxa peninsular. Així ho ha explicat aquest dimecres el conseller delegat d’Enagás, Arturo Gonzalo Aizpiri, en la presentació de resultats davant analistes després d’anunciar que al setembre l’operador del sistema gasista farà una primera trucadano vinculant (cosa que es denomina ‘call of interest’) per conèixer els projectes i empreses interessades a desenvolupar hidrogen verd a Espanya amb l’objectiu de tenir una imatge fidedigna de l’oferta i demanda potencial. Aizpiri ha recordat les xifres del Pla nacional integrat d’energia i clima (PNIEC) que estimen un consum a Espanya d’unes 500.000 tones i una capacitat de producció de fins a 1,7 milions de tones. A aquesta producció espanyola, ha afegit, s’hi han de sumar 750.000 tones que podria produir Portugal i altres quantitats que poguessin venir d’hidrogen no connectat a la xarxa elèctrica i del nord d’Àfrica. A partir d’aquí, l’hidrogen sobrant es podria enviar al centre d’Europa, a través de l’hidroducte subterrani que uneix Barcelona i Marsella, i el principal beneficiari s’espera que sigui Alemanya. «És el principal sol·licitant d’hidrogen del futur», ha reiterat Aizpiri, que ha anunciat una visita a la seva capital, Berlín, a la tardor per presentar el denominat H2Med «davant una àmplia representació dels diferents actors de la cadena d’hidrogen alemanya i del Govern, que està impulsant aquest projecte». L’H2Med és com es denomina el projecte que inclou les interconnexions per portar hidrogen verd a Europa. La seva part principal és la canonada submarina que uneix Barcelona i Marsella, però, també, la connexió amb Portugal, així com la xarxa troncal espanyola, un eixam de tubs que connecten els centres de producció i els d’exportació. El projecte en el seu conjunt va ser presentat a la Comissió Europea per adquirir la qualificació de Projecte d’Interès Comú Europeu (PCI), que obre la porta a la sol·licitud de subvencions comunitàries. Segons ha avançat Aizpiri, l’H2Med ha passat la primera fase tècnica. En cas d’obtenir aquesta qualificació i poder sol·licitar ajudes, aquestes es dirigirien sobretot a la primera part del pla, les interconnexions internacionals que estan pressupostades en uns 2.500 milions. En concret, ha revelat que podria rebre entre el 30% i el 50% de subvencions a fons perdut, i la resta dels diners haurien de córrer a compte dels països que es beneficiïn de la interconnexió, «que en aquest cas seran els grans consumidors d’hidrogen verd del cor industrial d’Europa i de manera significativa la indústria alemanya», així com a través de compromisos de capacitat ferma. Duplicitat en la infraestructura La segona part –la construcció de la xarxa troncal espanyola es calcula que podria tenir un cost de 4.600 milions– també s’inclou dins de la convocatòria del PCI, però serà difícil que rebi subvencions europees al tractar-se d’una infraestructura nacional, ha dit Aizpiri. D’aquesta manera, el seu finançament correspondrà als consumidors espanyols. «La xarxa espanyola ha de ser una infraestructura regulada que es financi amb peatges dels usuaris, més enllà que hi pugui haver un mecanisme d’avançament del finançament», ha concedit. Aquesta xifra és «una estimació inicial» que pot tenir «marge de reducció» si es reutilitzen més gasoductes dels existents, però el problema és que aquesta infraestructura s’utilitza ara per «proveir» les centrals elèctriques que cremen gas (cicles combinats). «És fonamental conèixer la infraestructura de cicles combinats de gas que continuaran sent operatius en la pròxima dècada», ha revelat Aizpiri sobre un possible ús dels gasoductes existents. Segons el PNIEC, d’aquí al 2030 no està previst el tancament de cap d’aquestes centrals elèctriques, al ser fonamentals per donar suport a un futur sistema elèctric dominat per les renovables, però en el futur, si es posa fi al gas, podria crear una doble infraestructura.

Enagás aspira que Alemanya financi part de l’hidroducte a França i la indústria espanyola haurà de pagar la xarxa peninsular

Les centrals elèctriques de gas limiten la reutilització dels gasoductes existents i eleven el cost de la futura xarxa d’hidrogen a 4.600 milions, el doble que la interconnexió

Els cicles combinats apressen a una retribució per evitar apagades

Competència alerta de possibles sobreinversions en l’hidroducte Espanya-França

El més llegit