¿Què proposen per a l’acomiadament els partits?: De la ‘motxilla austríaca’ al cessament ‘restauratiu’

Una mica menys de mig milió de persones són acomiadades cada any a Espanya. Alguns via expedient de regulació d’ocupació i la majoria via cessaments individuals, ja sigui per motius econòmics o disciplinaris, segons les dades que anualment recopila el Ministeri de Treball. Ser acomiadat és un fet traumàtic per a molts treballadors i a partir de determinades edats pot ser realment complicat tornar a aconseguir una altra ocupació. No en va, la meitat dels aturats de més de 45 anys fa més de dos any que busquen però no troben feina. Motxilla austríaca Com determinades peces de roba, que cada cert temps tornen a estar de moda, la motxilla austríaca és una promesa electoral cíclica. Cada gol torna a saltar a la pista de ball i no sempre amb la mateixa parella. Per a les eleccions generals del 23 de juliol figura en els programes polítics del PP i Junts, si bé en anteriors comicis va figurar entre les receptes del PSOE o C’s. El Banc d’Espanya també va suggerir al seu dia estudiar aquest model. La motxilla austríaca és un mecanisme que beu de la fórmula vigent a Àustria –i només a Àustria– des del 2003 i que allà es coneix com a ‘Betriebliches Mitarbeiter-und Selbständigenvorsorgegeset’. Aquesta consisteix en un fons individual associat a cada treballador que l’acompanya durant tota la seva vida laboral. Una ‘motxilla’ en la qual mes a mes l’empresa diposita uns diners –en el cas austríac equival a l’1,5% del sou de l’empleat, però ni el PP ni Junts especifiquen la seva proposta de quota– i que acompanya el treballador durant tota la seva vida laboral. Si és acomiadat, pot treure d’allà diners per a la seva subsistència. I quan es jubila, els romanents li serveixen com a extra per a la seva pensió. En el cas austríac, aquesta motxilla ve a substituir les indemnitzacions per acomiadament. És a dir, les empreses van pagant cada mes i una vegada el treballador cessa, ja sigui perquè ell decideix marxar o perquè l’empresa decideix acomiadar-lo, s’emporta el que tingui acumulat a la motxilla però res més. És a dir, els empleats joves, temporals o fixos discontinus els protegeix considerablement menys. Aquest model aplica els seus avantatges en un escenari d’intensa mobilitat laboral, en el qual hi hagués poc atur i facilitat per als treballadors de saltar d’una ocupació a l’altra. Una cosa que no passa a Espanya, amb una taxa d’atur del 13,3%, de les més elevades de la UE. En aquest context, beneficiaria els treballadors amb més ocupabilitat i perjudicaria els que menys (històricament aquests han sigut aturats més grans de 45 anys, dones, migrants i joves poc formats). Acomiadament ‘restauratiu’ En l’ocàs de la legislatura, l’encara vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, es va manifestar a favor d’incrementar les indemnitzacions per acomiadament. Una matèria que, malgrat que és una reivindicació històrica dels sindicats –fins al punt que UGT té denunciat el Regne d’Espanya davant la UE–, no es va incloure en la reforma laboral. Si bé des del Govern es va vendre discursivament que la nova norma derogava l’herència del PP, no va recuperar les quanties existents a aquesta. Una cosa per la qual sí que advoca ERC, que planteja que l’acomiadament improcedent passi de pagar-se a 33 dies per any treballat a 45 dies, com abans de l’arribada de Rajoy a la Moncloa. Ara, en campanya electoral, Sumar recull explícitament incorporar l’acomiadament restauratiu. Una doctrina de tall internacional i que tribunals com el Superior de Justícia de Catalunya ja han aplicat en algunes sentències. Aquest concepte consisteix a adaptar les quanties indemnitzatòries a la situació particular de cada treballador. És a dir, no necessita la mateixa protecció una mare soltera amb 50 anys i tres fills que un jove solter de 30 anys. El TSJC, per exemple, va decidir concedir un extra a la indemnització legalment i va multiplicar per quatre la quantia. Així ho van estimar els magistrats en el cas d’una mare soltera amb un fill a càrrec, sense més ingressos, cessada en ple confinament i després de només quatre mesos d’experiència en l’empresa, cosa que li va deixar amb un pagament indemnitzatori inicialment de tot just 1.000 euros. Sumar, en el seu programa, no especifica els detalls o criteris per definir aquest extra i es limita a dir que serà «una indemnització addicional que compensi efectivament el dany causat en consideració a les circumstàncies de l’acomiadament i a la capacitat econòmica de l’empresa». Una altra novetat que planteja en matèria de cessaments és que sigui el treballador que elegeixi si davant un acomiadament improcedent pot tornar a l’empresa o rebre una indemnització. Actualment l’esmentada decisió queda a criteri de la companyia i habitualment se salda amb la indemnització i l’acomiadament definitiu. Reforç dels ertos Si bé el PSOE va defensar en anteriors programes estudiar la implantació de la motxilla austríaca, en les eleccions generals del 23 de juliol la paraula «acomiadament», com a tal, no figura en el seu programa electoral. No obstant, dins de les seves propostes sí que n’hi ha algunes que, indirectament, afecten les condicions del cessament. La seva aposta passa per reforçar el sistema d’ertos com a mesura alternativa i més rendible per a les empreses a l’acomiadament. És a dir, no plantegen fer més o menys elevades les indemnitzacions, sinó que les companyies no arribin a plantejar-se-les. En aquest punt coincideixen amb els seus socis de Sumar, amb qui a quatre mans ja van testejar aquesta filosofia durant l’emergència covid i després consolidada en la reforma laboral. «Dotarem el fons del mecanisme RED, a fi de disposar d’una xarxa de seguretat i un mecanisme d’estabilització contracíclic per impulsar la requalificació i reincorporació dels treballadors», diu el programa del PSOE. Aquest mecanisme contempla que les empreses que contractin un treballador que surti d’una altra companyia empresa que prèviament hagués estat en un erto tinguin ajudes. Concretament l’empresa contractant no haurà de pagar la meitat de les cotitzacions socials de l’esmentat empleat.

¿Què proposen per a l’acomiadament els partits?: De la ‘motxilla austríaca’ al cessament ‘restauratiu’

Impostos, vivenda, herències i incentius: revisió a les promeses estrella de les eleccions generals del 23J

¿Qui guanyarà les eleccions generals a Espanya 2023? Aquestes són les prediccions més enllà de les enquestes

El més llegit

Notícies relacionades

Red Eléctrica ja va alertar al febrer del risc de "desconnexions severes" de llum pel 'boom' de les renovables

Impacte econòmic del tall de subministrament: Catalunya estima pèrdues de gairebé 900 milions d’euros

Embús als jutjats: un acomiadament tarda el doble a resoldre’s que fa 20 anys

El més llegit