¿Com va el judici de Celsa?: les claus del ‘cara o creu’ que decidiran el futur de la gran siderúrgica

El futur de Celsa, l’empresa familiar més gran de Catalunya, penja d’un cop de maça. Un «vist per a sentència» que es produirà aquest dimarts vinent i decidirà si el grup siderúrgic més important de tot Espanya, que dona feina a10.000 persones i factura més de 6.000 milions d’euros, continua estant controlat per la família Rubiralta o passa en mans d’un grup de fons creditors. Aquests ja no es fien que de la segona generació de Rubiralta els torni els més de 2.200 milions d’euros de crèdit i exigeixen executar una espècie d’opció de compra a canvi de gran part del prestat. Segons han reiterat per activa i per passiva tant els representants dels fons com els seus pèrits, l’únic que volen canviar a Celsa són els titulars de les cadires del seu consell d’administració. Durant les cinc jornades de vistes orals que han tingut lloc aquesta setmana s’han evidenciat la disparitat de respostes a la pregunta de: ¿Quant val Celsa? Aquesta és la clau del procés judicial que està tenint lloc al jutjat del mercantil número 2 de Barcelona. Ja que si el valor determinat és inferior al deute contret, els fons creditors es quedaran amb el control de Celsa. I aquest grup industrial ha anat guanyant pes i consolidant el seu negoci –que exigeix altes inversions per competir i anar renovant la seva tecnologia– a cop de deute, entre d’altres. ¿Quant val Celsa? Els Rubiralta van fer desfilar una bateria d’assessors que van situar el valor actual de la companyia entorn dels 6.200 milions d’euros, segons càlculs de la consultora Lazard. La contrapart, de la mà de Lexaudit i Grant Thornton, van rebaixar l’esmentat valor a entre 2.400 i 2.775 milions d’euros. «No podria cobrir el total del seu deute», va dir Carlos Asensio, soci d’aquesta segona consultora. Els Rubiralta van contraatacar i van centrar la seva defensa a desprestigiar l’elaboració de les esmentades taxacions, intentant presentar els fons com a desconeixedors del dia a dia de la companyia i el seu diagnòstic com a poc rigorós. L’informe de la consultora BDO va denunciar «errors» en les esmentades valoracions que rebaixen el valor del grup siderúrgic en més de 2.000 milions d’euros. El jutge haurà d’escollir quina de les dues versions li sembla més convincent. L’acer verd, clau de futur L’actual direcció de Celsa va fiar part de la solvència i rendibilitat futura de la companyia en l’‘acer verd’. Aquest és un tipus d’acer fabricat sense gairebé emissions de carbó i CO2, quan històricament la generació d’aquest material ha implicat grans emissions. L’actual direcció va defensar que estan molt ben posicionats respecte als seus competidors per créixer per aquesta via i diferenciar-se. «Considerem que hi ha una prima, una millora per operativa (en el cas de Celsa), per acer verd i altres factors, però ja la té immersa en la valoració que hem fet. No creiem que vagi més enllà del nostre escenari optimista», va afirmar el soci de Grant Thornton, contractat pels creditors. L’evolució a futur del sector de l’acer i la capacitat de Celsa d’augmentar els seus marges de beneficis, amb els quals respondre a futur del deute, va ser un altre camp a debat. La consultora PWC, contractada per Celsa, va avalar la previsió de la companyia que el seu ‘ebitda’ o benefici brut d’explotació creixerà un 3,4% cada any, de mitjana, entre el 2022 i el 2030. Si bé l’‘ebitda’ de Celsa previst per al 2023 sigui inferior al del 2022. Per contra, Deloitte –contractada pels creditors– va destacar que el negoci de l’acer està fortament influït pels cicles econòmics i que per als pròxims exercicis preveu caigudes entorn del 15% en la facturació, més concretament en els anys 2024 i 2025. ¿Què passarà si guanyen uns o d’altres? Disparitat en la valoració i en les conseqüències que tindrà que el jutge triï entra una o altra versió. «Desastrós» va ser un qualificatiu que es va pronunciar en reiterades ocasions durant les vistes i va estar en boca dels dos bàndols. Un «desastre» va considerar que seria que els creditors es quedessin amb la propietat del grup industrial, va considerar el vicepresident de Celsa, Francesc Mesegué. «Treballar amb els fons fa por. [...] El negoci d’aquests senyors és vendre i voldran continuar venent», va afegir. Amb aquest mateix epítet va qualificar l’assessor financer dels fons creditors, la firma Houlihan Lokey, la gestió durant els últims anys dels Rubiralta. «El 2017 els bancs ja estaven farts», va afirmar el seu soci, Manuel Martínez-Fidalgo. Dins dels fons, el banc Kutxabank –l’únic creditor que s’ha desmarcat de la demanda– va considerar que el pla de reestructuració «no té ni cap ni peus» i que els terminis de devolució del deute, una vegada es fessin càrrec de la direcció, conduiria Celsa a la insolvència. «Estem segurs que el cinquè any no es pot procedir al pagament», ha afirmat. ¿Què diuen els treballadors de Celsa? Les explicacions dels fons no van convèncer els representants d’aquests 10.000 empleats que manté Celsa a Catalunya, Euskadi i Cantàbria. «Des d’UGT i CCOO volem mostrar la nostra preocupació davant les paraules dels fons creditors que durant diversos testimonis durant les vistes per la presentació del seu pla de reestructuració, expliquen que no preveuen tancaments de plantes ni deslocalitzacions, però en canvi no expliquen ni han explicat en cap moment com ho faran ni quin serà el pla industrial de la companyia si prenen el control accionarial de la companyia», van afirmar en un comunicat. La família Rubiralta no només ha aconseguit convèncer les seves plantilles, sinó també les administracions i patronals. El Govern de la Generalitat de Catalunya va mostrar el seu suport a l’actual direcció en un comunicat previ a l’inici del judici, en el qual va destacar «la seva implicació en la seva defensa davant qualsevol amenaça que vulgui imposar criteris extractors del valor industrial». En un altre comunicat Foment del Treball va definir Celsa com una «companyia estratègica per al teixit industrial, català, espanyol i europeu». «Donem suport a Celsa perquè contribueix al creixement de la indústria del territori i a la seva reindustrialització i treballa per la transformació industrial aplicant innovació i digitalització en els seus processos», va afegir.

El més llegit