La banca eleva a 25.800 milions les hipoteques que vigila pel seu risc d’impagament

Al contrari del previsible i de l’ocorregut en altres crisis, la morositat dels crèdits bancaris no ha augmentat durant la pandèmia i el xoc inflacionista dels últims tres anys. De fet, i malgrat la brutal escalada de l’euríbor, la morositat de les hipoteques es va mantenir el març en el 2,1%, el seu nivell més baix des de juny del 2008 (albors de la Gran Crisi Financera). No obstant, els bancs, caixes i cooperatives de crèdit han detectat des de l’any passat un augment del risc latent que les llars no puguin fer front als seus deutes. Les entitats tenien al tancament de març hipoteques per valor de 25.809 milions d’euros en vigilància especial pel seu alt risc d’impagament, 3.050 milions i un 13,4% més que un any abans i 112 milions i un 0,43% més que el desembre, segons dades del Banc d’Espanya. La normativa bancària considera préstecs morosos o de dubtós cobrament aquells que acumulen més de 90 dies sense que les quotes siguin abonades o presenten indicis molt clars sobre el deteriorament de la capacitat de pagament del client (per exemple, que una empresa tingui patrimoni negatiu). Addicionalment, obliga les entitats a tenir en vigilància especial aquells préstecs que el seu risc d’impagament hagi augmentat significativament, però no compleixin els requisits per ser considerats morosos. Inclouen, de manera general, els que fa entre 30 i 90 dies que estan impagats. Aquests són els que estan creixent, cosa que suposa un indicador avançat de les creixents dificultats que experimenten moltes llars per fer front a l’abonament de les seves hipoteques. Al seu primer informe de la situació financera de les llars i les empreses publicat aquest dijous, el Banc d’Espanya remarca precisament que «es detecten alguns indicis de deteriorament de la qualitat creditícia» en els préstecs concedits a les famílies per l’augment dels crèdits en vigilància especial. Les llars, exposa, estan millorant la seva riquesa bruta des de finals de l’any passat gràcies a la «moderació» de la inflació. La millora dels seus ingressos, i en menor mesura la reducció del seu deute, han provocat que la relació entre deute i renda disponible hagi baixat a nivells del 2003. Però, «malgrat això, les famílies amb deutes a tipus d’interès variable, i especialment aquelles amb rendes més baixes, haurien experimentat més dificultats per fer front al servei del seu deute o a altres despeses». Menys mora, més vigilància Les hipoteques en mora, d’aquesta manera, han baixat en 3.084 milions d’euros en un any fins al març, als 10.601 milions. La pujada paral·lela de les que estan en vigilància especial, amb tot, ha provocat que el saldo d’hipoteques problemàtiques o improductives per a la banca (moroses més vigilància especial) es mantingui entorn dels 36.410 milions. En taxa sobre el total d’hipoteques, la morositat ha baixat del 2,7% al 2,1%, mentre la vigilància especial ha augmentat del 4,5% al 5,2%, amb la qual cosa la suma es manté entorn del 7,3%. No tots els crèdits en vigilància especial acabaran en morositat, però part d’aquests sí, cosa que fa previsible que la taxa de mora comenci a créixer al llarg de l’any. L’impacte més gran de la pujada de 4,5 punts registrada per l’euríbor des del tancament del 2021 encara no ha acabat, si bé està en la seva recta final. Les alces més grans de les quotes, superiors a tres punts percentuals més el diferencial, les han patit i patiran els 2,775 milions de crèdits (70% del total) revisats amb les dades de l’euríbor d’entre l’octubre passat i juny. Normalment s’utilitza com a referència l’euríbor de dos mesos abans, amb què les pujades de les quotes més voluminoses van començar al desembre i es prolongaran previsiblement fins a l’agost. Després tendiran a suavitzar-se, però en qualsevol cas les quotes continuaran pujant sobre els increments ja registrats prèviament, amb la qual cosa continuaran posant pressió als hipotecats. En aquest context s’explica l’encreuament de propostes que estan llançant els partits de cara a les eleccions del dia 23. Resta de crèdits El deteriorament de la capacitat de pagament de les llars també s’està produint en la resta dels seus crèdits, aquells destinats a comprar béns de consum durador o finançar viatges, educació i la compra de valors, per exemple. La morositat d’aquests préstecs ha baixat en 1.777 milions i un 22,5% en un any fins al març, als 6.103 milions. Però aquells en vigilància especial han augmentat en gran manera, en 2.271 milions i un 33%, fins als 9.072 milions, amb el que la suma de crèdits problemàtics ha repuntat en 494 milions i un 3,3%, fins als 15.175 milions. De fet, l’increment és més pronunciat des de desembre, d’un 7,6% i 1.075 milions, el que implica que s’ha produït un canvi de tendència en aquest segment. La seva taxa de morositat ha baixat en un any del 7% al 5,3%, però la de vigilància especial ha augmentat del 6% al 8%, amb la qual cosa la suma ha repuntat del 13% al 13,3%, al contrari que la de les hipoteques, que de moment es manté estable. Les quotes hipotecàries, a més, són les últimes que deixen de pagar les famílies, amb la qual cosa és probable que la morositat creixi abans en la resta dels seus préstecs. Descens dels crèdits morosos i en vigilància de les empreses En el crèdit empresarial, al contrari que en el de les llars, no s’està produint un deteriorament de la capacitat de pagament. «La proporció d’empreses financerament vulnerables hauria continuat descendint i no s’aprecien senyals d’un deteriorament significatiu de la qualitat creditícia de les empreses», apunta el Banc d’Espanya al seu informe de dijous. Així, ha baixat tant la morositat (en 4.252 milions i un 16%, fins als 22.117 milions i una taxa del 4,6%) com la vigilància especial (en 9.536 milions i un 17%, fins als 46.231 milions i una taxa del 9,7%). Una millora que no només han experimentat les grans companyies, sinó també les pimes i autònoms, la morositat dels quals ha baixat del 7,4% al 6,6% i els seus préstecs en vigilància especial del 14,1% a l’11,8%. «Les caigudes han sigut més acusades als sectors que es van veure més afectats per la pandèmia, la capacitat de pagament de les quals ha millorat de forma notable des del 2022, al normalitzar-se l’activitat econòmica després de l’aixecament de les restriccions a la mobilitat», ha apuntat el supervisor. «La situació econòmica de les empreses ha continuat mostrant, en conjunt, una evolució favorable, tot i que amb certa heterogeneïtat per sectors. Així, d’acord amb la Central de Balanços Trimestral, en el primer trimestre del 2023 van augmentar els excedents empresarials, impulsats per l’avenç de l’activitat econòmica i, en alguns casos, per la recuperació dels marges sobre vendes. Com a resultat de tot això, la rendibilitat de les empreses se situaria, en la majoria de les branques, en nivells superiors als d’abans de la pandèmia, malgrat que els costos més grans del servei del deute estarien frenant el creixement dels beneficis empresarials», ha explicat el Banc d’Espanya

El més llegit