La banca va portar l’accés a l’efectiu a 300 nous municipis de l’Espanya rural el 2022

Després d’anys de retrocés, l’accés als serveis bancaris més bàsics a l’Espanya rural registra des de finals de 2021 un avenç significatiu gràcies a la sensibilitat més gran del sector financer cap aquest problema i a l’impuls que li ha donat el Ministeri d’Economia. Les entitats, així, van reduir l’any passat en 300 el nombre de municipis sense accés físic a la banca, de 3.230 a 2.930, així que la població desatesa va baixar en 97.955 persones, de les 657.557 de 2021 (1,4% de la població espanyola) a 559.602 (1,19%). S’hi afegeixen els caixers no bancaris i el ‘cash-back’ (possibilitat d’obtenir efectiu en comerços), les xifres són encara més baixes: 2.797 municipis i 494.916 persones (1% de la població), és a dir, 433 i 162.641 menys que el 2021. Així apareix recollit en un informe elaborat per l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (Ivie) per a les patronals bancàries (AEB, CECA i Unacc), al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO. L’estudi, preparat pel catedràtic Joaquín Maudos, fa un seguiment del grau de compliment del pla per a l’Espanya rural pactat a principis d’octubre per Economia i el sector. Com a tal, s’estudiarà en la reunió que mantindran dijous vinent a la tarda la vicepresidenta Nadia Calviño, les patronals, associacions de gent gran i la de consumidors Asufin. Una trobada en la qual també s’analitzarà el funcionament del pla per millorar l’accés financer de la gent gran i del pla per alleujar la situació d’hipotecats en conflictes per a l’alça de l’euríbor. Economia està en termes generals satisfeta amb l’evolució de les iniciatives per a l’Espanya rural i la gent gran. Quant al Codi de Bones Pràctiques hipotecari, el nombre de sol·licituds serà menor de l’esperat (algunes fonts estimen que poden rondar les 15.000), però el ministeri ho veu com una mostra que l’economia i l’ocupació han anat millor del previst quan es va subscriure el novembre passat. Per demostrar-ho i entendre per què no hi ha més peticions, en les reunions preparatòries ha demanat al sector el desglossament del codi nou i el vell, així com xifres de renegociacions d’hipoteques no acollides al pla i amortitzacions anticipades. En qualsevol cas, el recent xoc entre Calviño i la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, a compte de les hipoteques i la petició de la primera que els bancs elevin el tipus dels dipòsits han incrementant la incertesa entorn de la reunió. Caixers de marca blanca El pla per a l’Espanya rural, que inclou el compromís de portar els serveis financers presencials al «100% del territori» per primera vegada en la història, es divideix en dos blocs en funció de la mida de les poblacions: més o menys de 500 habitants. En el primer cas, el nombre de municipis exclosos ha baixat de 243 el 2021 a 164 el 2022. Un segon informe trimestral apunta que entre el gener i el març la xifra es va reduir en cinc més, si bé es precisa que almenys 55 d’addicionals –principalment a Burgos i Lleó– s’hi sumaran en els pròxims mesos fruit de convenis i licitacions en curs (les eleccions municipals han retardat alguns processos), amb què la població exclosa en aquest grup de municipis baixarà de les 211.550 persones de 2021 (0,45% del total de ciutadans) a rondar les 88.000 (0,18%). Els bancs, així, van portar l’accés als seus serveis a 69 nous municipis de més de 500 habitants entre el desembre del 2021 i el març passat: en un es va obrir una oficina (Torre de Santa María, a Càceres), en 33 es van instal·lar caixers bancaris, en 21 es va poder accedir a la banca a través de les oficines de Correus, i en 14 mitjançant ‘ofibusos’, mentre que en cap es va utilitzar la via de contractar agents financers. A més, en 15 poblacions més d’aquestes es pot retirar i ingressar efectiu gràcies a caixers no bancaris, que no es van comptabilitzar en el primer estudi sobre la situació de tancament del 2021. Amb els 55 municipis de més de 500 habitants que s’afegiran a la llista en els pròxims mesos, la banca ja haurà portat els seus serveis al 57% dels identificats al final del 2021. El seu compromís, a més, és cobrir tota la població el pròxim octubre, quan es compleixi un any de la firma del pla. Per a això, n’està ultimant l’activació de la segona fase: la instal·lació de caixers de marca blanca. Així, en les últimes setmanes ha negociat el repartiment dels costos entre les entitats per fer-ho a través de l’empresa de pagaments Redsys, de la qual són socis bona part dels bancs, però no tots. Alternatives a les oficines Quant als municipis de menys de 500 habitants, a més de les solucions anteriors se’n contemplen altres com Correus Cash (obtenir efectiu dels carters) i el ‘cash back’ i ‘cash in shop’ (obtenir efectiu en comerços). En aquest grup, els municipis exclosos van baixar en 354 el 2022, de 2.987 a 2.639 (88 gràcies al 'cash-back i 45 gràcies als caixers no bancaris, no contemplats a l’informe del 2021), i la població desatesa es va reduir en 93.083, de 446.007 a 352.924 persones. En el total de municipis de més i menys de 500 habitants, l’any passat van augmentar aquells sense oficina (en 111, fins als 4.533), però també es van incrementar els que expliquen amb un caixer bancari (en 86), agents financers (105), Correus (199) i oficines mòbils (21). Per això, la reducció de poblacions desateses a l’any ascendeix a 300, a les quals se sumen les 133 ateses mitjançant ‘cash-back’ i caixers no bancaris. L’informe destaca que, tot i la reducció del nombre total d’oficines al país (en 1.367, fins a les 17.648), Espanya continua tenint la tercera xarxa més densa d’Europa (2.463 habitants per oficina davant els 3.232 de mitjana comunitària). També el nombre total de caixers va disminuir l’any passat (en 2.406, fins als 45.233), però la xarxa espanyola és la quarta de la UE (995 habitants per caixer davant els 1.344 de mitjana europea). Així mateix, l’estudi remarca que dels 4.533 municipis que no tenien oficina al tancament del 2022, el 78,3% (3.550) no la tenia tampoc el 2008, l’any en què el nombre de sucursals va arribar al seu màxim històric, «cosa que significa que el tancament es concentra en municipis que en l’actualitat continuen tenint almenys una oficina bancària». Diferències autonòmiques Catalunya tenia 250 municipis sense accés físic als serveis financers al tancament de 2022, el 10,9% del total, amb 71.233 persones afectades, el 0,9% de la població catalana. La banca, així, va treure de l’exclusió l’any passat 51 poblacions, cosa que va beneficiar 18.560 persones. A més, en 12 més era possible accedir a l’efectiu a través de caixers no bancaris o del ‘cash-back’ (retirada d’efectiu en comerços) a finals de l’any passat, dades no disponibles quan es va elaborar l’informe sobre la situació al tancament del 2021. Per províncies, hi ha més població desatesa a Lleida (25.653 persones en 97 municipis) i Girona (27.333 i 74) que a Barcelona (9.125 i 39) i Tarragona (9.122 i 40). Per comunitats autònomes, els percentatges de població més gran sense accés es registren a Castella i Lleó (10,1%), Navarra (4,6%), Aragó (2,6%), Castella-la Manxa (1,8%), Extremadura (1,6%), el País Basc (1,1%) i La Rioja (1,1%). En canvi, no hi ha població exclosa a les Balears, les Canàries, Múrcia, Ceuta i Melilla i és pràcticament inexistent (0,1%) a Andalusia, Galícia i Madrid. Per províncies, Zamora registra un 21,9% i també hi ha nivells superiors al 10% a Burgos, Lleó i Salamanca. Les comunitats amb més grau d’exclusió han concentrat les millores el 2022. Així, a Castella i Lleó, 26.500 persones s’han vist beneficiades de la implementació de solucions en 120 municipis.

El més llegit