Inquietud a centenars d’empreses en vista de la possibilitat de quedar-se sense subvencions ni fons europeus

La inquietud s’ha apoderat de centenars d’empreses en vista de la possibilitat de quedar-se sense cobrar subvencions ni rebre fons europeus Next Generation. Al Congrés es va aprofitar la tramitació de la llei de l’autoritat de defensa del client financer per incloure-hi una norma perquè les companyies intensives en consum de gas (ceràmica, rajoles, paper, vidre, ferro, acer, alumini, fibres sintètiques als productes alimentaris, entre d’altres) podrien accedir a aquests recursos tot i que no estiguessin al dia en el pagament a proveïdors en el termini legal (màxim de 60 dies), com estableix la llei crea i creix, en vigor des del setembre. Però al dissoldre’s les Corts per la convocatòria anticipada d’eleccions generals el 23 de juliol (23J), aquesta mesura ha decaigut. Fonts del Ministeri d’Economia asseguren que si el PSOE guanya els comicis, «aquesta serà una de les prioritats», atesa la importància que té per a les pimes i els autònoms. No descarten, en tot cas, l’opció d’incloure al decret òmnibus per renovar, modificar o prorrogar mesures per la guerra amb la rebaixa de l’IVA dels aliments aquesta flexibilitat quant al fer d’estar al dia en el pagament a proveïdors que es va introduir a través d’una llei que no té a veure amb la matèria precisament perquè es pogués posar en pràctica ràpidament. I és que sense aquesta exempció, amb la legislació actual en vigor, per poder accedir a subvencions i fons europeus cal certificar que s’està al dia en el pagament als proveïdors, admeten les mateixes fonts oficials. La llei crea i creix (que es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat el 28 de setembre) estableix que les empreses de més de 250 treballadors que optin a una subvenció superior a 30.000 euros hauran d’acreditar el compliment dels terminis legals de pagament amb els seus proveïdors mitjançant una certificació emesa per un auditor inscrit en el Registre Oficial d’Auditors de Comptes. L’esmena promoguda pel Ministeri d’Economia després de negociacions amb la Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMcM) establia que tot i que l’empresa no complís els terminis legals de pagament a proveïdors en el moment de la sol·licitud de l’ajuda, sí que l’havia d’acreditar «als sis mesos des del cobrament efectiu de la subvenció». I s’afegia que incomplir aquest termini de pròrroga «constitueix causa de reintegrament total de la subvenció». La mesura es justificava pels costos addicionals que van tenir el 2022 les indústries amb un elevat consum de gas a causa de l’excepcional increment dels preus d’aquest combustible durant l’any passat. «Ni un pas enrere» Antoni Cañete, president de la PMcM i de Pimec, afirma que, malgrat el desig que s’imposés l’obligatorietat d’estar al dia en els pagaments a proveïdors, tenint en compte la magnitud del problema, van acceptar introduir una «flexibilitat de sis mesos, sense fer ni un pas enrere». I exigint que s’aprovi una vegada per totes un règim sancionador per a les empreses que incompleixin. I és que la regulació per combatre la morositat no s’acaba de tancar. Especialment el règim sancionador que, segons el parer deCañete, permetria combatre adequadament aquesta xacra que afecta essencialment les pimes i els autònoms. És una cosa «vergonyosa i preocupant», afirma. El règim sancionador ha rebut «més de 90 pròrrogues al Congrés» i, després de la convocatòria de les eleccions generals, «torna a decaure minuts abans que s’aprovi». De manera molt il·lustrativa, el president de la PMcM afirma que és com «si et traguessin la porteria en el moment de xutar a porta per marcar un gol». La llei crea i creix, que havia de resoldre moltes d’aquestes qüestions, té alguns punts pendents de desenvolupament. A més de la constitució de l’Observatori Estatal de la Morositat Privada, previst en la norma, que no s’ha arribat a constituir, també falta la regulació de la factura electrònica, en audiència pública en l’actualitat fins al 10 de juliol i que es podria aprovar abans de les eleccions. En tot cas, la factura electrònica proporcionarà «traçabilitat» i l’observatori permetrà tenir constància dels incompliments, però perquè tot sigui efectiu «fa falta un règim sancionador», insisteix Cañete. La PMcM, que agrupa més d’un milió de pimes i autònoms, va calcular al seu dia que les factures fora de termini només de les empreses de l’Ibex superaven els 58.000 milions d’euros (més de 81.000 milions si s’inclou tot el mercat continu).

El més llegit