L’amiant, l’assignatura pendent (i milionària) dels municipis i els particulars

Una llei aprovada l’abril de l’any passat a Espanya va establir que en el termini d’un any tots els ajuntaments havien d’haver creat un cens d’edificis amb amiant. La llei s’està incomplint de manera generalitzada. A més, la normativa exigeix que s’informi d’un calendari que planifiqui la retirada gradual de les cobertes d’amiant. Qualsevol construcció anterior al 2002 pot tenir amiant. Va ser aquell any quan es va prohibir totalment la producció, l’ús i la comercialització d’amiant. Tant el cens com el calendari, que han de tenir caràcter públic, haurien d’haver sigut remesos a les autoritats sanitàries, mediambientals i laborals competents de les comunitats autònomes, que hauran d’inspeccionar per verificar, respectivament, que s’ha retirat i enviat la runa generada a un gestor autoritzat. Però la llei encara és paper mullat. Es calcula que a Catalunya encara en queden més de 4 milions de tones, la retirada de les quals costaria només a Catalunya més de 100 milions d’euros en inversions, segons diverses estimacions. El 2030, més del 85% d’aquests materials il·legals de construcció hauran superat la seva vida útil i constituiran un problema de salut pública, laboral i mediambiental, perquè són altament cancerígens. El Govern de la Generalitat va aprovar un pla normatiu 2021-2023 i l’’Estratègia catalana de seguretat i salut laboral 2021-2026’. L’objectiu és la retirada de l’amiant de tots els edificis públics abans del 2028 i del conjunt de la Unió el 2032. Conseqüències econòmiques i multes L’ús de satèl·lits s’ha convertit en un instrument efectiu per fer el mapa d’uralita dels municipis, aquest inventari municipal que exigeix la llei i que encara no s’ha completat. Telespazio Ibérica, una multinacional italiana especialitzada en el tractament de dades recopilades per satèl·lits, adverteix que la retirada d’uralita de totes les teulades tindrà costos milionaris i encapçala serveis de teledetecció que assegura que poden accelerar i abaratir el procés. No hi ha estudis fiables de quant amiant queda a les sostrades a Espanya, molt més important a l’entorn rural. Fonts del sector de la construcció calculen que la retirada d’una teulada d’uralita d’uns 50 metres quadrats pot costar entre 1.000 i 2.500 euros, segons les zones i particularitats de cada construcció. A aquesta quantitat s’hi han d’afegir almenys 900 euros més per al transport de residus. Fins als 3.500 euros com a mínim, una xifra important per a les economies familiars en el cas de vivendes independents. Una teulada senzilla pot costar entorn de 70 euros el metre quadrat a sumar després de la retirada del sostre d’uralita. Per exemple, la substitució d’una teulada de 2.000 metres quadrats d’una escola de Madrid (Col·legi d’Educació Infantil i Primària (CEIP) Meseta de Orcasitas) va suposar per als comptes de l’ajuntament més de 435.000 euros, 217 euros el metre quadrat, segons una resposta parlamentària. La tecnologia que fa servir Telespazio es basa en l’anàlisi de fotografies fetes des de l’espai. Les millors imatges aporten una resolució de fins a 30 centímetres en capes superposades (fins a vuit capes) amb freqüències de captació de llum o firma espectral precisa que permeten determinar la composició de les teulades. Abraham Olivares, director comercial de Telespazio, assegura que és possible oferir el mapa precís de l’amiant de qualsevol població mitjana en només dues o tres setmanes i amb costos moderats. L’Hospitalet, més de 3.000 vivendes amb amiant Olivares reconeix que en el cas del sud de l’Hospitalet de Llobregat, per exemple, Telespazio ha detectat més de 3.000 edificis amb amiant. I al barri d’Orcasitas de Madrid, almenys 3.750 vivendes tenen amiant a les teulades. L’índex d’error de l’algoritme és de només el 3%. La tecnologia de detecció feta servir és capaç de diferenciar l’ús en una construcció de teula ceràmica corba d’altres amb bituminosos. Pot ser més compromès discernir entre xapes grecades de galvanització i plaques de fibrociment (amiant), que són les que s’han de retirar. Després de l’anàlisi de les fotografies satel·litàries és necessari que s’afrontin visites de camp per validar l’observació tècnica. Els treballs de retirada d’amiant a les vivendes són complexos. Generalment s’utilitza una solució aquosa per evitar la dispersió de fibres d’amiant a l’aire. Una mala manipulació de l’estructura podria ser fatal per als treballadors, que han de tenir formació especialitzada. Malgrat que les eleccions municipals d’aquest 2023 han frenat encara més l’aplicació de la llei, s’espera que més aviat que tard els municipis vegin en el control de l’amiant una nova via d’ingressos en forma de multes als immobles amb amiant a les teulades. Potser d’aquesta manera s’accelera la retirada de les vivendes privades. Les empreses de reformes també veuen en la rehabilitació i la retirada d’amiant una possibilitat d’ingressos prometedora. La retirada hauria de prioritzar les instal·lacions i els emplaçaments atenent el grau de perillositat i d’exposició a la població més vulnerable. En tot cas, les instal·lacions i els emplaçaments de caràcter públic amb més risc hauran d’estar gestionades abans del 2028. En el cas de Catalunya, s’ha encarregat a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) l’elaboració d’un mapa de les cobertes amb fibrociment a tot el territori, que es preveu que estigui disponible a finals del 2023. L’amiant, el verí silenciós ‘Amiant’ és un terme genèric que engloba sis minerals silicats. A causa de les seves propietats fibroses i ignífugues, el sector de la construcció i la indústria el va fer servir extensivament sobretot entre els anys 50 i 90. Si els materials que contenen amiant s’alteren, ja sigui per manipulació o per degradació, alliberen microfibres que poden penetrar al cos per les vies respiratòries i es poden quedar al tracte respiratori durant dècades. Aquesta entrada a l’organisme pot provocar càncer de pulmó, laringe i ovari, i dues malalties causades exclusivament per la pols d’amiant: l’asbestosi i el mesotelioma maligne. Els primers símptomes d’asbestosi s’evidencien entre 10 i 20 anys després de l’exposició al material que conté amiant, mentre que qualsevol classe de càncer derivat d’aquesta exposició triga entre 20 i 40 anys a aflorar, un fet que en dificulta la detecció primerenca.

El més llegit