La participació en CaixaBank va aportar 1.850 milions de benefici a l’Estat el 2022

L’absorció de Bankia per part de CaixaBank comença a donar bones notícies a l’Estat. La gran aposta del Govern per mirar d’augmentar el percentatge d’ajudes que es podrà recuperar dels 24.069 milions d’euros injectats al grup nacionalitzat pels executius de José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy va aportar uns 1.850 milions debenefici al sector públic a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) el 2022, després de provocar-li unes pèrdues de 3.556 milions el 2020 i de 1.483 milions el 2021, segons ha pogut confirmar aquest diari. Es tracta, això, sí, d’uns beneficis comptables, que no disminueixen la xifra del rescat estatal a la banca ni redueixen el dèficit ni el deute públics. La majoria d’aquests impactes, així, es van reflectir en els comptes de l’Estat quan aquest va desemborsar els fons necessaris per salvar les entitats fallides el 2012. La normativa comptable, amb tot, obliga a anar plasmant cada any en els comptes del FROB l’import considerat «recuperable» de la inversió pública en el banc. Aquest import, que no va parar de baixar els anys previs a la fusió, es va reduir encara més i de manera notable per aquesta operació, quan l’Estat va passar de tenir una posició majoritària i de control a Bankia (61,83% de capital) a ser el segon accionista i minoritari a CaixaBank (17,3%). Però ara està augmentant gràcies a la bona evolució borsària del banc català. Al ser el propietari de control tant de BFA (matriu de Bankia) com de la filial (la mateixa Bankia), el FROB no comptabilitzava la seva participació en totes dues segons el seu hipotètic valor de mercat, sinó en funció del patrimoni net de tot el grup menys els interessos minoritaris (bàsicament, la part del patrimoni net de Bankia que corresponia a la resta dels seus accionistes que no eren l’Estat). El 2020, la imminent fusió del banc amb CaixaBank va obligar el grup BFA a reclassificar la seva participació en Bankia com a disponible per a la venda i a recalcular a la baixa el valor dels actius que traspassaria. Això va provocar que el patrimoni net del grup baixés de 9.530 a 5.974 milions d’euros, i d’aquí es van derivar les esmentades pèrdues per al FROB de 3.556 milions. Nou criteri comptable En els comptes del 2021, es va reflectir un nou deteriorament d’aquest «valor recuperable». A l’haver deixat BFA de formar un grup amb la desapareguda Bankia, el FROB va haver de començar a valorar la seva participació segons el patrimoni net individual de BFA (corregit, en cas d’haver-n’hi, per les plusvàlues latents d’execució més fàcil). El patrimoni net de BFA, així, va pujar aquell any dels 4.029 milions del 2020 als 4.491 milions gràcies al 14% de revalorització borsària de la seva participació en Bankia i, després de la fusió, en CaixaBank. Però, malgrat aquest increment, el FROB va patir les esmentades pèrdues de 1.483 milions en els seus comptes del 2021. Els 4.491 milions eren inferiors als 5.974 milions en què estava valorada la participació al tancament del 2020 a causa d’aquest canvi del criteri de comptabilització provocat per la fusió i perquè no hi havia plusvàlues latents que ho compensessin parcialment. La situació va ser totalment oposada el 2022. CaixaBank va pujar en borsa un 52% en l’exercici, de manera que el patrimoni net individual de BFA va repuntar fins a rondar els 4.960 milions. Sumat als prop de 1.380 milions en plusvàlues tàcites sobre el banc català no reflectides en el patrimoni net de BFA, implica un «valor recuperable» d’uns 6.340 milions, cosa que respecte als 4.491 milions de l’any passat va suposar un benefici per al FROB de 1.850 milions. Factura final Una conseqüència d’aquest benefici és que els comptes del FROB van tancar l’any passat en números verds per primera vegada des de la seva creació el 2009. «Però, igual que les pèrdues d’altres anys eren comptables i no reflectien realment la valoració de la participació a BFA, en aquest cas tampoc llançarem les campanes al vol que per tenir beneficis comptables sigui realment un canvi tan significatiu. El FROB treballa diàriament per maximitzar la recuperació d’ajudes», va matisar la presidenta, Paula Conthe, l’octubre passat al Congrés. L’alta funcionària, en qualsevol cas, va tornar a defensar que la fusió CaixaBank-Bankia permetrà a l’Estat una recuperació d’ajudes més elevada. Des que es van anunciar els contactes entre les dues entitats el setembre del 2020, la participació pública s’ha revaloritzat en borsa al voltant d’un 140%, dels 1.965 milions a rondar els 4.733 milions. «És una notícia positiva sobre quant es pot recuperar, sens perjudici que hem d’assumir que serà molt difícil recuperar la totalitat», va admetre. La factura final del rescat, així, no se sabrà fins que l’Estat surti del capital (s’ha donat fins al final del 2025 per fer-ho, però el Govern pot ampliar el terminitantes vegades com vulgui). De moment, les arques públiques només han ingressat 346 milions d’euros, l’equivalent a un 1,4% dels 24.069 milions que es va injectar. Bankia va tornar 3.303 milions, als quals se sumen els 523,6 milions en dividends cobrats de CaixaBank. Però aquests fons mai han arribat als comptes de l’Estat, perquè van servir per cobrir part de la caiguda en el patrimoni de BFA provocada per les pèrdues que va acumular des del 2015 a causa de la contínua baixada en borsa de Bankia per l’entorn de tipus d’interès negatius. Això ha impedit que el grup comencés a tornar el capital que es va injectar a les arques del FROB, com estava previst en l’acord amb la Comissió Europea el 2012. No obstant, la bona evolució de la participació en CaixaBank fa que la possibilitat que per primera vegada es torni una part de les ajudes torni a estar sobre la taula.

La participació en CaixaBank va aportar 1.850 milions de benefici a l’Estat el 2022

L’operació va generar pèrdues al FROB el 2020 i el 2021, però aquest any li suposarà una aportació positiva que al setembre ascendia a 1.362 milions

La pujada en borsa del banc genera uns guanys sense impacte en el dèficit i el deute públic, però que augmenten les ajudes considerades «recuperables»

El més llegit