«Si es treballa votarà algú altre»: directius de Mango boicotegen les eleccions sindicals amb ‘llistes negres’

Responsables de l’empresa tèxtil Mango presumptament han mirat d’adulterar les eleccions sindicals al seu centre logístic de Lliça d’Amunt (Vallès Oriental) boicotejant la candidatura confeccionada per la UGT de Catalunya. Segons documents a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, càrrecs de la companyia van entrevistar un per un almenys 365 treballadors per preguntar-los quina opció votarien en els pròxims comicis, fixats per al 19 de juny. I van confeccionar una llista amb les preferències de cada un, anotant com alguns van canviar d’opinió i van afirmar que recolzarien un altre sindicat després de l’entrevista. Un canvi d’opinió que obeeix, segons denuncien des de la UGT, al fet que durant les esmentades converses hi va haver coaccions i assetjament de les persones no partidàries de la candidatura preferida per l’empresa. En la llista hi ha anotat un comentari sobre l’afiliació de cadascun dels treballadors i què pensa votar en les eleccions. «Si es treballa votarà Fetico» (sindicat alternatiu amb presència en el sector dels serveis). «Possiblement oberta a escoltar sense recel». «Dubtós». «Li sembla bé tot, no s’ha sentit en cap moment coaccionada, sembla que és al costat de la UGT i no vol canviar». «No va mostrar gaire interès per votar». «Es jubila aquest estiu. En principi ens recolza llista Fetico». Són algunes de les observacions apuntades pels responsables. Fonts de Mango, a preguntes d’EL PERIÓDICO, afirmen desconèixer aquestes maniobres, se’n desmarquen i avancen una investigació interna per «determinar l’origen de les possibles irregularitats en què s’hagi pogut incórrer». El boicot a unes eleccions sindicals pot constituir un delicte penal, castigat amb penes de presó, i implica una infracció molt greu de la llei sobre infraccions i sancions en l’ordre social (LISOS), amb sancions que en el seu grau màxim pugen fins als 983.736 euros. Recentment el Jutjat Penal número 28 de Barcelona va fer pública una sentència en què condemnava a tres mesos de presó un empresari del Prat de Llobregat que va amenaçar d’acomiadar una quarta part de la plantilla si CCOO guanyava les eleccions sindicals. Mango és una de les empreses tèxtils més grans d’Espanya, fundada el 1984, i compta amb uns 6.059 treballadors arreu del país, entre botigues i centres logístics. Cap dels seus centres de treball està sindicat ni té comitè d’empresa, segons reconeixen des de la companyia. Una falta de representació legal dels treballadors anòmala en empreses de tal envergadura. Des de la UGT expliquen que ja havien intentat anteriorment i en altres centres de la companyia, propietat d’Isak Andic, constituir comitès d’empresa, però que no han sigut capaços d’armar candidatures, ja que els candidats a anar en les llistes es van acabar desmarcant a última hora. Fonts consultades per CCOO coincideixen: «Mango és una empresa que s’ha resistit històricament a la sindicació». Des d’aquest sindicat avancen a EL PERIÓDICO que es retiren de les eleccions a Lliçà, on també estaven intentant confeccionar una llista pròpia, i que s’afegiran a qualsevol procés de denúncia que decideixi acabar concretant la UGT. D’altres corporacions del sector d’una mida similar fa anys que tenen comitès d’empresa constituïts i a través seu gestionen les possibles desavinences que puguin sorgir entre la direcció i els treballadors. A Mango, fins ara això es feia a través de la figura de l’‘ambaixador’, un responsable elegit en votació pels treballadors que havia d’intermediar entre l’empresa i la plantilla. A tot Espanya hi ha 27 delegats d’aquesta mena. Primeres eleccions El 19 d’abril passat des de la UGT de Catalunya van promoure els primers comicis sindicals de la història de Mango, constituint llista pròpia a Lliçà d’Amunt, on treballen unes 800 persones. La central va preavisar la companyia, tal com marca la llei, de la seva intenció de celebrar uns comicis sindicals. A aquests després es pot presentar qualsevol sindicat que aconsegueixi armar una candidatura amb empleats del centre. En aquest moment, segons expliquen des del sindicat, diferents superiors jeràrquics van començar a abordar individualment bona part de la plantilla per preguntar-los sobre la seva opció sindical de cara a les eleccions. Les votacions estan datades el 19 de juny. De les esmentades entrevistes individuals va sorgir una llista, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, que classifica un total de 365 empleats. Amb nom i cognoms, les hores que treballen, el torn assignat i el responsable que va entrevistar cadascun. «La direcció de l’empresa ni ha impulsat ni ha sigut coneixedora en cap moment de l’elaboració de llistes sobre la posició sindical dels seus treballadors. [...] Mango condemna fermament qualsevol actuació que suposi un atemptat contra la llibertat d’elecció sindical», afirmen a aquest mitjà fonts de la companyia. La UGT ja ha presentat una denúncia davant Inspecció de Treball de la província de Barcelona i el seu gabinet jurídic està ultimant dues demandes judicials, una per la via social i una altra per la penal. Fetico nega una aliança amb Mango Des de la UGT denuncien que l’empresa ha maniobrat per afavorir la candidatura alternativa a la seva, la del sindicat Fetico. Actualment, aquesta central té presència en unes 340 empreses, segons apunta, amb especial implantació en el sector serveis. El Corte Inglés és la seva principal plaça forta. El secretari general de Fetico, Antonio Pérez, nega a preguntes d’EL PERIÓDICO que ningú de la direcció de Mango es posés en contacte amb ell o amb algú de la central que dirigeix per instar-los a armar una candidatura alternativa. «Veiem el preavís electoral quan l’autoritat laboral ens ho notifica, com és absolutament habitual en tots els processos que es convoquen, i a través de gent que coneixem formem la nostra llista», afirma. Pérez diu desconèixer que l’empresa va cridar un per un almenys 365 treballadors llistats per preguntar-los sobre la seva afiliació sindical i què votarien en els pròxims comicis. «Si això és així està molt mal fet», declara. També nega que ningú de la direcció de Mango orquestrés una campanya per afavorir la seva papereta, si bé reconeix que hi ha la possibilitat que comandaments intermedis organitzessin de manera autònoma i unilateral la sèrie d’entrevistes, la llista ‘política’ i condicionessin part de la plantilla per canviar el seu vot. Sense pla d’igualtat Una de les múltiples derivades de no tenir comitè d’empresa és l’absència d’un pla d’igualtat registrat, una cosa obligatòria per llei a Espanya per a qualsevol empresa de més de 250 treballadors. Aquest és un document que s’ha de consensuar amb els treballadors per diagnosticar i corregir les discriminacions que poguessin existir entre la plantilla per raó de gènere. I, des del 2019, la llei exigeix que aquestes companyies tinguin registrat el seu pla d’igualtat, amb una sèrie de requisits formals, davant l’autoritat laboral competent. En aquest cas, al ser una empresa de dimensió estatal, el Ministeri de Treball. Actualment i després de quatre anys amb aquesta obligació legal en vigor, Mango no té un pla d’igualtat registrat, tal com confirmen des del ministeri dirigit per Yolanda Díaz. Si bé defensa que ha portat a terme «accions de reducció de la bretxa salarial passant a Espanya del 2,7% el 2021 a l’1,82% el 2022, xifra que continuarà reduint aquest exercici». La UGT ha cursat una denúncia davant Inspecció de Treball per aquesta matèria. Les multes per no tenir un pla d’igualtat oscil·len des dels 751 fins als 7.500 euros, tot i que podrien apujar-se fins als 225.000 euros si la seva absència obeís a la voluntat explícita per part de l’empresa d’amagar discriminacions per raó de sexe.

El més llegit