La zona euro cau en recessió: ¿què significa?

L’oficina estadística europea Eurostat ha revisat a la baixa l’estimació del PIB de la zona euro corresponent al primer trimestre. Ara estima que el PIB de la zona euro ha retrocedit el 0,1% (en lloc del creixement del 0,1% del seu primer càlcul). A l’encadenar dos trimestres consecutius en retrocés (en el quart trimestre també va retrocedir el 0,1%), es pot afirmar que l’economia de la zona euro ha entrat en recessió tècnica. ¿Què significa això? Alemanya marca el pas La revisió a la baixa del creixement de la zona euro és la conseqüència directa de la correcció que Alemanya va fer de la seva pròpia estadística a finals de maig. L’oficina estadística alemanya Destatis, que inicialment havia estimat un estancament de l’economia germànica en el primer trimestre (0,0%), va publicar el 25 de maig una revisió a la baixa, de manera que ara estima que el seu PIB va retrocedir el 0,3% entre el gener i el març, després d’haver anotat una taxa negativa del 0,5% en el quart trimestre de l’any passat. La recessió tècnica de la primera economia de la zona euro ha acabat llastant l’estadística de la UEM i l’ha fet caure en recessió tècnica, segons les dades publicades avui per Eurostat. ¿S’acosta una crisi? Més enllà del concepte de recessió tècnica –dos trimestres consecutius de caiguda del PIB–, s’entén que veritablement una economia està en recessió quan es produeix un període de caiguda sostinguda de l’activitat i de l’ocupació. És el que clarament va passar a la zona euro entre el segon trimestre del 2008 i el quart del 2009, en coincidència amb la crisi financera mundial. També, en el conjunt del 2020, amb la crisi sanitària de la covid. A Espanya, l’economia va iniciar en el tercer trimestre del 2008 el que va acabar en una doble recessió de la qual no es va sortir fins al tercer trimestre del 2013. Només en aquell període es van destruir 2,5 milions de llocs de treball. Cap organisme, institució o servei d’estudis veu una recessió real en l’economia de la zona euro (encara menys, en l’espanyola); no s’anticipa una caiguda sostinguda de l’activitat ni una destrucció persistent de l’ocupació. Aquest mateix dimecres, l’OCDE (abans de conèixer la revisió d’Eurostat) va elevar una dècima la seva previsió per a l’economia de la zona euro, fins al 0,9%, per al 2023 i va mantenir en l’1,5% la seva projecció per al 2024. Aquestes xifres descarten la previsió d’una recessió real a la zona euro, tot i que sí que mostren una clara desacceleració respecte al 3,5% del 2022. Ni tan sols a Alemanya, on el Govern espera que la recessió tècnica serà de tall temporal i aparentment sense més impactes macroeconòmics. Espanya, almenys de moment, despunta entre les principals economies de l’euro com la que presenta un creixement més gran, amb taxes del 0,4% en el quart trimestre del 2022 i del 0,5% en el primer del 2023 (0,3% i 1,6% a Portugal). ¿Recessió o desacceleració? Amb recessió tècnica o sense, el cert és que el 2023 s’ha produït una desacceleració generalitzada de totes les economies: la mundial, la de la zona euro, la dels principals països i també a Espanya. La raó d’això té a veure amb les conseqüències derivades de la guerra a Ucraïna –crisi energètica i inflació– ara que, el 2023, s’ha produït la retirada dels estímuls que es van aplicar el 2022. L’enduriment de la política monetària –amb pujades de tipus d’interès– en les principals economies del món ha contribuït a refredar la demanda de famílies i empreses, mentre comença a restar marge de despesa als governs. Per a Espanya, l’OCDE projecta que l’economia creixerà el 2,1% aquest any i l’1,9% el pròxim, després d’haver crescut el 5,5% el 2022. ¿Per què han empitjorat les dades? Les dades d’Eurostat mostren un clar empitjorament de la despesa en consum de les llars a la zona euro (-1% en el quart trimestre i -0,3% en el primer). També mostren caigudes en la despesa pública en el primer trimestre de l’any (-1,6%), així com en les importacions (-0,3%) i en les exportacions (-0,1%). La bona notícia és que la inversió de les empreses creix (0,6%), però sobretot cal remarcar que la creació d’ocupació s’ha accelerat en el primer trimestre (fins al 0,6%, el doble que en el període anterior); també s’accelera en la mateixa mesura el creixement de les hores treballades (fins al 0,6%). ¿Per què cau el consum de les llars? L’elevada inflació està darrere de la pèrdua de poder adquisitiu de les llars a tota la zona euro i de la consegüent caiguda del consum. A més, la pujada de tipus d’interès contribueix a frenar la despesa en béns duradors de les llars que es finança amb préstecs bancaris. ¿Els EUA també cauran en recessió? És molt probable. Segons les actes de l’última reunió de la Reserva Federal difoses al maig, els economistes de Fed pronostiquen que en l’últim trimestre d’aquest any i el primer del pròxim l’economia nord-americana podrà encadenar dos trimestres consecutius amb taxes negatives en el seu PIB, la qual cosa la farà caure en recessió tècnica. Segons el president de la Fed, Jerome Powell, en tot cas es tractaria d’una recessió «suau», entenent per això que l’augment de l’atur seria inferior que el d’altres episodis recessius. ¿Recessió o ‘banana’? L’anomenada eufemísticament ‘paraula que comença per R’ posseeix un comprovat poder negatiu sobre les expectatives dels agents econòmics. Tant és així que el setmanari ‘The Economist’ va construir l’anomenat ‘R-word index’ (índex de la paraula R) com una manera indirecta de mesurar el grau de pessimisme (o optimisme) dels agents econòmics a partir del nombre de vegades que apareix la paraula ‘recession’ (recessió) en les pàgines dels diaris ‘The New York Times’ i ‘The Washington Post’ cada trimestre. El va anomenar ‘R-word’ per evitar en la mesura possible esmentar la paraula innominable, que només ser citada és motiu d’alarma i preocupació (tant, que un assessor de l’expresident James Carter va optar de manera jocosa per dir ‘banana’ en lloc de ‘recessió’).

El més llegit