Els orígens La suposada ‘guerra de la maduixa’ que des de fa una setmana es lliura entre Espanya i Alemanya va tenir un primer repunt amb una alerta llançada des d’‘Ökotest’, una revista ecologista dirigida al consumidor que advertia a finals d’abril dels efectes nocius per a l’ambient de la maduixa primerenca. Es destacava en un dels seus apartats els efectes «destructius» dels regadius irregulars sobre el parc natural de Doñana, Patrimoni de la Humanitat de la Unesco. El cas de Doñana i la sequera del sud europeu ocupava llavors grans espais informatius. La vicepresidenta tercera del Govern i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, transmetia les seves alertes sobre els regadius irregulars en successius viatges de feina per Brussel·les, Berlín i altres capitals europees, recolzada per la posició de la Comissió Europea (CE). La campanya El 30 de maig, la plataforma Campact va llançar la seva crida a les grans cadenes de supermercats Lidl (a Espanya, la companyia ha afirmat que continuarà treballant amb els productors de Huelva), Rewe, Aldi i Edeka perquè deixin de vendre les «maduixes de la sequera». En aquells moments tenia uns 150.000 subscriptors i l’impacte hauria de ser menor. Però la seva difusió es va produir un dia després dels comicis locals i autonòmics espanyols i va coincidir amb l’anunci de l’avanç de les eleccions generals al 23 de juliol per part del president Pedro Sánchez. Immediatament es van creuar els retrets entre el Govern central i la Junta d’Andalusia del popular Juanma Moreno. Els supermercats La maduixa espanyola havia començat a desaparèixer aleshores de les lleixes alemanyes. Com cada any, quan arriba la maduixa de proximitat alemanya, a finals de maig, desapareix la importada. Se’n reserven unes quotes per si falla l’autòctona, en un any en què la collita alemanya va arribar al mercat amb unes setmanes de retard. Aquesta és la resposta que donen a Alemanya des de Rewe i altres cadenes a preguntes de mitjans espanyols. També recorden que no s’importa maduixa vermella sense certificació ‘Spring’, és a dir, sense garantia d’una gestió eficient de l’aigua per part del productor; Aldi, des d’Espanya, insisteix que no hi ha boicot a la maduixa espanyola i es recorda el seu compromís amb els «productors que fan un ús responsable de l’aigua». Els diputats Una delegació de 9 diputats del Bundestag (Parlament federal), presidida pel verd Harald Ebner i amb membres de tot l’espectre parlamentari alemany, va anunciar divendres passat, en ple enrenou per la suposada ‘guerra de la maduixa’, el seu viatge a Doñana. En el seu comunicat s’al·ludia a «l’escassetat d’aigua i la protecció dels consumidors», que Espanya pateix el seu cinquè any de sequera i a què l’embassament «està molt per sota dels últims 10 anys». No hi ha relació entre la campanya electoral i la missió parlamentària, que es preparava des de finals de maig, abans de la convocatòria de les eleccions del 23J. Entre els diputats alemanys hi havia tant representants del tripartit de socialdemòcrates, verds i liberals del canceller Olaf Scholz com de l’oposició conservadora, ultradreta i Esquerra. La retirada La missió parlamentària va partir diumenge, però dilluns es va suspendre la «part andalusa» del viatge. El breu comunicat del Bundestag va justificar la cancel·lació per «la gran rellevància política» adquirida pel viatge davant les pròximes eleccions nacionals espanyoles. Aparentment, el que anava a ser un passeig o inspecció, autoritzada per la Junta d’Andalusia, va sortir dels marges acostumats. Alemanya comença a prendre consciència d’un conflicte que per al consumidor nacional mai va existir. Grans mitjans de referència, com el ‘Süddeutsche Zeitung’, es fan ressò del «boicot espanyol d’Aldi», tot i que avancen, d’acord a l’esperit crític d’aquest mitjà, que la maduixa alemanya pot anar preparada amb un «còctel de pesticides» potser no advertit pel consumidor. Una setmana i un dia després de llançar la seva mediàtica campanya, a Campact se li han afegit uns 14.000 subscriptors. Se situa així en els 164.000, lluny de l’objectiu declarat dels 200.000 i en un país de 83,7 milions d’habitants.
