¿Ets voluntari o treballes gratis?: què cal fer si certa oferta d’estiu és un abús

Centenars de joves catalans aprofitaran aquest estiu per llançar-se a fer un voluntariat, una fórmula que permet a molts viatjar i viure experiències diferents d’un baix preu. A canvi d’unes hores de feina, aquests voluntaris aconsegueixen llit i menjar, i al final de la seva estada poden sumar unes línies més al seu currículum, de cara a futures experiències laborals. Festivals de música o cine també s’han valgut històricament d’aquesta fórmula per sumar mans a canvi d’entrades. No obstant, no sempre les emotives i aparentment idíl·liques descripcions que publiciten entitats i empreses en les webs de voluntariats encaixen després amb la realitat de l’experiència. Jornades més pròpies –per llargues o per responsabilitats– d’un treballador amaguen en més d’una ocasió fraus laborals, en els quals les companyies o, fins i tot, entitats sense ànim de lucre s’estalvien, mitjançant aquesta fórmula, els diners que haurien de pagar a un treballador (i a la Seguretat Social). Fonts de la Inspecció de Treball i dels sindicats coincideixen: si hi ha una ombra de frau, el que ha de fer el voluntariat és dirigir-se a la Inspecció de Treball per presentar una denúncia i que aquesta investigui el cas. I recorden que les denúncies es poden interposar ‘online’ i de manera anònima. En cas que un inspector detecti i acrediti un fals voluntari, l’ha de donar d’alta a la Seguretat Social com un treballador indefinit i a temps complet. Una de les denúncies més sonades de frau amb voluntaris va sortir a la palestra el 2016, al Saló Eròtic de Barcelona. El sindicat UGT va portar davant la Inspecció de Treball l’empresa Apricots, llavors patrocinadora de l’esdeveniment, per fer servir voluntaris per suplantar treballadors. La central els va acusar de tenir els voluntaris fent tasques de suport en el certamen a canvi d’accés gratuït i menjar i beguda. La secretària de política sindical d’UGT de Catalunya, Núria Gilgado, explica a EL PERIÓDICO que aquest estiu, davant el repunt de festivals de música després del final de les restriccions covid, estaran especialment atents a possibles fraus. Grans esdeveniments com el Primavera Sound de Barcelona i el FIB de Benicàssim fa anys que van renunciar a incorporar voluntaris per evitar possibles problemes legals. Una fina línia i una definició molt àmplia A Catalunya, la fina línia entre el que és un voluntariat i el que no està regulat específicament per la llei del voluntariat i de foment de l’associacionisme, del 2015, a la qual es remeten des del Departament de Treball. S’hi estableixen dos principis bàsics que tota experiència d’aquesta mena ha de complir. D’una banda, i com el seu propi nom indica, que la persona hi accedeixi de manera voluntària. I, de l’altra, que els projectes s’han de portar a terme en associacions o entitats sense ànim de lucre. No obstant, la llei estatal, també del 2015, no concreta tant, cosa que deixa aquesta pilota a la teulada de cada inspector, que cas per cas determina si hi ha frau o no. En pàgines web com Worldpackers proliferen ofertes de tot tipus. En algunes, el component solidari i altruista que tot voluntariat hauria de tenir, tal com exigeixen les lleis, està més clar, com una escola de Gavà sense ànim de lucre on viatgers estrangers ensenyen el seu idioma a nens del barri. En d’altres, l’encaix és més difús, com una granja aLleida especialitzada en la cria de garrins que insta els seus «voluntaris» a la «cura òptima dels animals i garantir-ne el benestar» durant 32 hores a la setmana (vuit hores menys que la jornada ordinària dels assalariats). L’experiència està enquadrada en la categoria de «cura de mascotes». Inspectors de treball consultats sobre aquesta oferta intueixen potencials irregularitats, si bé es resisteixen a emetre un veredicte contundent sense visitar-la in situ. ¿Què han de fer els voluntaris en cas d’abús? Fonts consultades de l’Organisme Estatal de la Inspecció de Treball expliquen que no hi ha un criteri únic a l’hora de determinar quan un voluntari exerceix com a tal i quan està suplantant un treballador i hauria d’estar donat d’alta amb un contracte laboral. És a dir, no hi ha un ‘a-b-c’ clar i predefinit de quan s’està produint un abús. Si bé com més formatives siguin les activitats i menys productives, la relació encaixarà més amb un voluntariat. I són els agents de la ‘policia laboral’, en cada cas, els que ho determinen aplicant un ‘mix’ entre l’Estatut dels Treballadors –que defineix les relacions laborals–, la llei de voluntariat i la jurisprudència existent fins a la data que arriba des dels tribunals. En aquest sentit, inspectors consultats expliquen que el procediment davant un presumpte fals voluntari seria el mateix que davant un fals autònom i un fals becari. Ara bé, inspectors consultats reconeixen que poder acreditar l’abús en el cas d’un fals voluntari és difícil, ja que si en els altres dos el que prima són els diners, en el cas del fals voluntari hi intervé l’aportació altruista, una cosa difícil de quantificar. Per exemple, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va rebutjar el 2022 reconèixer una relació laboral a la secretària d’una associació cannàbica. Ella va firmar un compromís de voluntarietat i no va poder acreditar que cobrés res per la seva tasca. Els estatuts del club cannàbic deixaven clar que no era treball remunerat i que l’associació era sense ànim de lucre. A més, la demandant tampoc va acreditar que fes un horari concret, ni una jornada setmanal preestablerta, ni que rebés ordres –«poder disciplinari»– d’un superior directe que organitzés les seves tasques. Per contra, el mateix TSJC, el 2010, reconeixia la laboralitat d’una professora «voluntària» de patinatge, que rebia una «compensació» de 650 euros mensuals en metàl·lic per fer classes cada tarda de dilluns a divendres. Aquestes tres variables, salari, jornada preestablerta i subordinació a un superior, són clau a l’hora de determinar la laboralitat d’una relació, si bé no fa falta que es compleixin les tres de manera simultània. Per poder acreditar les altres dues, la jurisprudència dels tribunals accepta diverses eines. Per exemple, la localització dels telèfons mòbils i l’històric registrat per Google, que permet ubicar la persona al lloc que diu que era. O gravacions que pugui captar el ‘voluntari’ de les directrius que li dona el seu cap, així com possibles missatges de WhatsApp amb instruccions. O, si hi ha una compensació de despeses, com es fa i amb quina periodicitat.

¿Ets voluntari o treballes gratis?: què cal fer si certa oferta d’estiu és un abús

Centenars d’ofertes de voluntariat d’estiu per a joves amaguen feina irregular

Voluntari en un ‘hostel’ de Barcelona: «Compartia habitació amb set persones i no hi havia menjar per a tothom»

Treballar gratis a canvi d’entrades per a concerts: l’oferta que un festival ha retirat a Barcelona

El més llegit