Montcada i Reixac confia que la revisió d’Adif de les ofertes per soterrar les vies no retardarà l’obra

Quan al novembre el Consell de Ministres va donar llum verda al soterrament del traçat de l’R-2 de Rodalies a Montcada i Reixac (Vallès Occidental, Barcelona) hi va haver un sospir d’alleujament al municipi. L’adjudicació de la infraestructura s’havia enverinat perquè la Confederació Nacional de la Construcció (CNC) havia presentat un recurs contra el plec de clàusules, cosa que la va retardar sis mesos. No obstant, en els últims dies ha tornat la inquietud després que l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (Adif) hagi anunciat que ha encarregat a una enginyeria la valoració de dues ofertes temeràries que s’han presentat al concurs. Les ofertes temeràries són propostes de les empreses que aspiren a realitzar l’obra que estan per sota del pressupost que inicialment estima una administració després d’haver quantificat el cost dels materials o el personal que es necessita. En el cas de la integració del ferrocarril a Montcada, la licitació era per 621 milions d’euros però els consorcis d’empreses formats per Vías y Construcciones, Copisa, Azvi i Ingeniería y Servicios, d’una banda, i Ferrovial, Comsa i FCC, de l’altra, estaven per sota. L’alcaldessa, Laura Campos, que històricament ha reivindicat l’eliminació dels passos a nivell travessant el seu nucli urbà, ha explicat a EL PERIÓDICO que el seu municipi s’ha assabentat que Adif havia deixat en mans de la firma Geocontrol la valoració d’aquestes ofertes temeràries pels mitjans de comunicació. Una vegada han contactat amb ells, l’empresa pública dependent delMinisteri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana els ha assegurat que aquesta circumstància no demoraria l’execució dels treballs, que s’allargaran 72 mesos. «No hi ha punt de retorn» «Estem preocupats perquè tot el que té a veure amb aquesta obra sempre genera certa sensació d’incredulitat», assegura l’alcaldessa. No obstant, Campos creu que «no hi ha punt de retorn» i el soterrament s’acabarà realitzant, després de tants anys de reivindicacions ciutadanes per acabar amb la cicatriu urbana que representa l’R-2. La responsable municipal es mostra «convençuda» que la infraestructura s’acabarà soterrant i, així acabaran els atropellaments de persones que creuen les vies, ja que la revisió dels preus dels materials que es va fer al seu dia per part del ministeri, sumat ara a la vigilància perquè l’empresa que resulti elegida no guanyi amb una oferta desajustada, ho avala. Inici al setembre Des del moment en què es triï la Unió Temporal d’Empreses (UTE) que executi el projecte (el més important d’Adif en tot l’Estat per cost i complexitat tècnica), començarà a comptar un mes perquè es configuri el conglomerat d’empreses, prossegueix l’alcaldessa. No obstant, des del consistori saben que s’ha començat a contactar amb firmes per realitzar la desviació de serveis necessària, comenta. Al setembre s’haurien d’iniciar les tasques oficialment. Una portaveu d’Adif ha confirmat efectivament que aquesta comprovació de les dues baixes temeràries no hauria de suposar cap demora i ha justificat aquest tràmit per l’«excepcionalitat» de l’obra. A més, es dona el cas que l’enginyeria que escrutarà les dues ofertes és la que ha fet el projecte, amb la qual cosa coneix detalladament les característiques d’aquest projecte i les particularitats tècniques, necessitats de recursos humans o terminis. Un municipi que diu prou Montcada confia que aquesta nova revisió de la tan esperada obra no representi una nova ensopegada, ja que 179 persones han mort atropellades en el seu municipi, que lamenta el cost que té suportar tantes infraestructures de mobilitat. De fet, fa un parell de mesos, l’Ajuntament va fer públic un informe en el qual xifrava el cost d’acollir infraestructures al seu terme municipal en 17,1 milions d’euros anuals i reclamava un règim especial.

Montcada i Reixac confia que la revisió d’Adif de les ofertes per soterrar les vies no retardarà l’obra

Llum verda al soterrament de l’R-2 de Rodalies a Montcada

Primera sentència que censura una subcontracta per aplicar un conveni diferent al de l’activitat principal

El més llegit