Els preus de l’energia tornen als nivells preguerra d’Ucraïna

Els preus de l’energia tornen a una aparent normalitat. Un any després de l’inici de la guerra d’Ucraïna i després d’arribar a nivells històrics l’estiu passat, el gas, l’electricitat i els carburants tornen als preus d’abans. Des de finals del 2022, la cotització del petroli a nivell internacional (barril de Brent), ha passat de 85 dòlars a uns 75, tot i que més abrupta ha sigut la caiguda del gas natural, que ha passat de 140 euros per megawatt-hora (MWh) a posar-se per sota dels 30 euros. Lluny en els dos casos dels rècords de 130 dòlars i més de 300 euros, respectivament, que van arribar a l’any passat. En el cas del mercat espanyol, el preu del gas se situa en els 25 euros. «Hem tingut un hivern més suau en relació amb els últims anys i la reacció dels països europeus a la guerra d’Ucraïna, amb caigudes de la demanda han portat que els inventaris en els emmagatzematges subterranis estiguin molt elevats per a les dates de l’any en les quals som», explica el president de la patronal Sedigas, Joan Batalla. «Amb tota la prudència, estem en una situació moltíssim millor que l’any anterior. El juliol de l’any passat hi havia un risc real de talls de subministrament. En la situació actual no es produiran pics com l’any anterior. En el mercat de futurs el preu en el tercer trimestre se situa entorn de 30 euros per MWh», afegeix. Un dels sectors més afectats pels elevadíssims preus del gas de l’any passat va ser la indústria intensiva, que es va veure obligada a parar moltes de les seves fàbriques després de l’inici del conflicte a Ucraïna. El desembre del 2022 i el gener del 2023, el consum de gas industrial es va reduir un 40% respecte a un any normal (2019 o 2021). Aquesta caiguda del consum es deu únicament, segons la patronal del sector, a destrucció de la demanda que encara no s’ha recuperat. A l’abril la reducció s’ha suavitzat fins al 20%, respecte a l’‘habitual’, el mateix descens que durant la pandèmia. «Vivim una calma tensa. Al desembre ningú diria que tindríem preus per sota de 30 o 25 euros per MWh perquè el setembre estaven a 250. Les estratègies (de compra de gas) són anuals i qui no es va arriscar és probable que no estigui disfrutant d’aquesta baixada de preus», explica la presidenta de la patronal GasIndustrial, Verónica Rivière, que afegeix que «encara hi ha molta incertesa per veure com es recupera Àsia, quin fred farà el pròxim hivern i si continua la sequera. També les nuclears a França i si es genera més electricitat. Hi ha moltes variables econòmiques que poden afectar el comportament de la indústria». La generació elèctrica és, precisament, un altre dels beneficiats de la caiguda de la cotització del gas pel seu efecte contagi en la formació del preu de la llum. Tant és així que des de mitjans de febrer l’excepció ibèrica no ha hagut de funcionar. L’electricitat en el mercat majorista es va situar l’últim mes en una mitjana de 71 euros per MWh. El responsable d’operacions d’Enerjoin, Carlos Martín Graña, posa el focus en el descens del consum. «Estem en una tempesta perfecta perquè els venedors tenen sobrecapacitat per vendre, tant en el cas del gas com de la generació elèctrica, gràcies a les renovables, i hi ha pocs compradors per la caiguda de la demanda, i per això els preus s’enfonsen», explica. «¿Fins quan pot durar això? Hi ha dues variables. Una és què farà la resta del món, sobretot la Xina, i què va fer el consum. Els preus actuals de la llum amb una demanda normal serien de 90 euros per MWh», afegeix. Segons l’expert en mercat energètic i factura elèctrica de la Universitat Pontifícia de Comillas, José Luis Sancha, la factura regulada de l’electricitat –en el mercat lliure els preus començaran a baixar si la situació es manté estable quan vencin els contractes– se situa entorn de 40 euros per MWh al mes per a un consumidor de 200 kilowatts-hora (kWh) al mes i 4 kW de potència instal·lada des de començament d’any. «El pitjor ja ha passat. Va ser l’agost de l’any passat i ja queda molt lluny. El problema podria venir a l’hivern perquè hi haurà molt poca fotovoltaica i la demanda pujarà, però sempre tenim la salvaguarda del límit al preu del gas que està prorrogat fins al desembre. Tant de bo no hàgim de recórrer allà, però tenim aquesta protecció», afegeix Sancha. La decisió del càrtel de països productors de reduir l’oferta de cru en més d’un milió i mig de barrils diaris a principis d’abril va disparar el preu del barril de Brent, de referència per a Europa, un 8% en la seva primera sessió fins als 86,44 dòlars per barril, però mes i mig més tard el preu ha caigut en 10 euros. I amb aquest preu els carburants, malgrat que el reflex del descens de la cotització sol ser més lent que les pujades. Així, aquest dijous la gasolina va tenir un preu mitjà d’1,567 euros i el dièsel, 1,407 euros. El dijous 17 de febrer del 2022, abans de l’inici de la guerra, els preus eren d’1,583 i 1,474 euros, respectivament. «El mercat està mirant d’equilibrar l’oferta i la demanda. No sembla que les retallades a la producció hagin tensionat l’oferta perquè els preus pugin davant les incerteses respecte al creixement econòmic», exposa la portaveu de l’Associació Espanyola d’Operadors de Productes Petrolífers (AOP), Inés Cardinal.

Els preus de l’energia tornen als nivells preguerra d’Ucraïna

Les companyies de gas, electricitat i carburants no donen per tancades les alces davant la situació econòmica mundial i l’evolució de la sequera

El Parlament Europeu proposa mantenir el límit als ingressos de les elèctriques

Repsol denuncia que l’entrada il·legal de dièsel rus està darrere de la baixada dels preus

El més llegit