La meitat de les empreses no superen una inspecció sobre el fitxatge als quatre anys de la llei

L’obligació de tot empleat de fitxar cada dia i registrar el temps que treballa compleix quatre anys i més de la meitat de les companyies continuen sense superar la prova del cotó fluix de la Inspecció de Treball. Sistemes que deixen de comptar quan un treballador excedeix el seu límit teòric d’hores, caps que falsegen els quadrants o companyies que directament manquen de qualsevol tipus de mecanisme, tot i que sigui per simular-ho, són alguns dels fraus més habituals en què incorren les corporacions incomplidores. El registre de jornada va ser una norma que va aprovar el 2019 el primer Govern de Pedro Sánchez, amb la ministra Magdalena Valerio al capdavant de la cartera de Treball. La voluntat era habilitar un mecanisme de control efectiu de les hores treballades i equiparar el marc laboral espanyol a l’europeu, en què aquesta obligatorietat és una cosa habitual des de fa anys. A fi de racionalitzar els temps de treball, evitar l’abús amb les hores extres (especialment les no pagades) i garantir que els treballadors complien els descansos perceptius entre jornada i jornada. Quatre anys després, la normativa deixa un balanç agredolç. A Espanya es treballen un 8% més d’hores extres cada mes –un total de 24,4 milions– i pràcticament la meitat no es paguen. Alhora, el nombre d’ocupats que fan més de 50 hores cada setmana –la jornada ordinària està en 40– ha disminuït lleument: el 2019 representaven el 8% dels ocupats i avui són el 7%, segons les últimes dades de l’enquesta de població activa de l’INE. Els inspectors de Treball valoren que aquesta normativa els ha suposat un reforç a l’hora de provar els abusos de jornada, si bé els sindicats majoritaris reconeixen que no està sent suficient per lligar en curt les empreses que imposen –directament o indirectament– hores de més a les seves plantilles. Una de cada dues empreses no passa la inspecció Des que registrar la jornada dels seus empleats és una obligació per a les empreses –maig del 2019–, la Inspecció de Treball ha efectuat un total de 7.900 actuacions específiques per verificar el correcte compliment de la norma. Entre aquestes ha detectat 4.232 infraccions, és a dir, més de la meitat de les companyies no passen la inspecció. En multes ha recaptat un total de 6,1 milions d’euros, fet que situa el tiquet mitjà de la sanció en 1.440 euros, segons dades facilitades per l’organisme autònom a preguntes d’EL PERIÓDICO. Una de les crítiques a la norma és que el cost de la multa no té un efecte dissuasori. No tenir registre de jornada té un cost d’entre 751 i 7.500 euros, independentment del que facturi la companyia o els empleats que tingui en plantilla. No obstant, l’obligació de tenir un registre de jornada permet als inspectors destapar altres fraus que sí que impliquen un càstig més sever. Com a mostra, només el 2022 la ‘policia laboral’ va detectar 11.070 infraccions en matèria horària, com treballar més hores de les ordinàries, hores no declarades o falta de descansos, entre d’altres. El que els va valer a les empreses infractores un total de 13,7 milions d’euros en multes. Molt de compte amb l’absència de registre han de tenir les empreses amb empleats a temps parcial. Segons inspectors consultats, una falta que habitualment es troben són empreses que tenen contractada una persona a 20 hores setmanals i realment treballa 40 hores. En aquest sentit, les corporacions que no registrin l’horari dels seus treballadors amb contracte a temps parcial els hauran de pagar la jornada com si fos completa, segons va dictaminar una sentència recent del Tribunal Superior de Justícia de Galícia (TSJG). Això implica abonar salaris als treballadors i a la Seguretat Social per un temps que pot ascendir fins als quatre anys. ¿Com ha de ser el registre de jornada? La jurisprudència ha deixat clar que qualsevol sistema de registre ha de complir dos requisits bàsics: Ha de ser «objectiu» i «fiable». I cada empresa ha anat materialitzant aquests requisits a la seva manera. El més comú entre les grans empreses és utilitzar un aplicador informàtic mitjançant el qual cada treballador fitxa a l’entrar i fitxa al sortir, gestionant de manera diferent les pauses per menjar o fumar, que la jurisprudència ha anat establint que no són temps de treball efectiu. Aquí empreses com Factorial, Intratime, Woffu o Bizneo han fet negoci proveint d’aquestes solucions davant l’obligació legal. Altres companyies, com Zuric Seguros, van optar per un sistema de registre de jornada associat a l’ús de determinades eines de treball, com els ordinadors. En el moment en què el treballador encenia la seva computadora, el comptador començava a córrer, i en el moment en què l’apagava, s’aturava. El sistema descomptava dues hores del còmput total, d’acord amb l’hora i mitja del dinar i una altra mitja hora per a l’esmorzar. Tot i que entre les petites empreses, especialment en sectors com l’hostaleria o el comerç, el mètode més habitual és un full de paper, en el qual el treballador ha d’estipular cada dia l’hora d’entrada, la de sortida i firmar. Aquí una trampa recurrent és que l’empleat es limiti a firmar i sigui el cap el que ompli la resta.

La meitat de les empreses no superen una inspecció sobre el fitxatge als quatre anys de la llei

La Inspecció de Treball ha posat multes per valor de 6,1 milions d’euros

Multes de fins a un milió d’euros per a les empreses que forcin el treballador durant les onades de calor

¿Com afecta a la teva butxaca l’acord salarial entre la patronal i els sindicats?

El més llegit