El Congrés ultima penalitzar els bancs amb més dictàmens en contra del Defensor del Client

Els grups parlamentaris que tramiten la creació de la nova Autoritat de Defensa del Client Financer ultimen penalitzar els bancs, companyies d’assegurances, societats de valors i altres empreses financeres que rebin més pronunciaments en contra per part de l’organisme. En coordinació amb el Ministeri d’Economia, així, el PSOE negocia una esmena al projecte del Govern espanyol perquè aquestes entitats hagin de contribuir més que la resta a l’hora de finançar l’organisme, segons confirmen diverses fonts a aquest EL PERIÓDICO. La iniciativa serà debatuda aquest dimarts a porta tancada en el si de la comissió d’economia del Congrés i els socialistes confien a aconseguir prou suport per tirar-la endavant, avui mateix o en la pròxima reunió de l’òrgan de la Cambra baixa, prevista en principi per dijous. A expenses de canvis d’última hora, la proposta passa per modificar la taxa de 250 euros per reclamació amb què estava previst que les entitats financin la nova autoritat, tot i que mantenint que acudir a l’organisme continuï sent gratuït per als afectats. Així, els socialistes han proposat que el 40% del cost de funcionament de l’Autoritat es reparteixi proporcionalment al nombre de reclamacions resoltes de cada entitat financera respecte al total de reclamacions resoltes, mentre que el 60% restant es repartiria proporcionalment al nombre de dictàmens favorables als reclamants de cada entitat respecte al total de resolucions favorables als clients. S’estimaria una quantitat global anual d’ingressos provisionals, que es liquidaria definitivament el mes d’abril de l’any següent, una vegada conegudes les despeses definitives de l’Autoritat. Més novetats No és l’únic aspecte en què es preveuen canvis. Els grups també negocien rebaixar l’import reclamat per sota del qual les decisions de la nova autoritat seran vinculants per a les entitats (no pareixi els clients). El projecte de llei del Govern el va fixar en 20.000 euros, fet que cobreix entorn del 95% de les reclamacions actuals. Per això, els partits de l’aliança de l’Executiu i els seus socis estimen que hi ha marge per rebaixar-la sense perjudicar els clients. De fet, si quedés en 10.000 euros, encara quedarien cobertes el 90% de les reclamacions. Un altre aspecte clau del projecte en què s’estudien modificacions és en el de l’accés als tribunals. En el projecte del Govern, les entitats poden recórrer les resolucions de l’Autoritat, o per via contenciosa i administrativa davant l’Audiència Nacional en el cas de les vinculants, o per la via civil en el cas de les no vinculants. Hi ha dubtes sobre el seu encaix legal, com han advertit el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i el Consell Fiscal, i s’analitza si portar tots els recursos a la via civil. Així mateix, s’estan negociant millores en la normativa que regula els comptes de pagament bàsics (les que les entitats estan obligades a concedir col·lectius vulnerables, com immigrants sense permís de residència). També s’estudia fixar una espècie de barem per als clients potencials (aquells que no han arribat a firmar un contracte amb l’entitat però se senten perjudicats). Taxa polèmica La vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, ja es va obrir a principis de març a modificar la taxa, que des del principi ha generat dubtes respecte al seu encaix en la llei de taxes i preus públics de 1989. Des de diferents àmbits –com el Banc d’Espanya, el CGPJ i les patronals financeres– es va advertint des de l’abril de l’any passat que la taxa fixa de 250 euros per reclamació admesa podria suposar un incentiu pervers, ja que les entitats podrien acceptar tota reclamació inferior a aquesta quantitat perquè els seria més barat, fet que al seu torn podria causar una onada de reclamacions. L’oposició, de fet, ha fet pinya per rebaixar la taxa. Així, el PP, el PNB, Cs, Junts i el PdeCat han instat a rebaixar-la a entre 100 i 50 euros, segons el cas, a més de proposar diferents fórmules perquè les entitats no hagin de pagar tota o part de la taxa en cas que el nou organisme els doni la raó i dictamini en contra del client. El PSOE i Unides Podem no van fer cap proposta de modificació inicialment, però es tractava d’una estratègia negociadora per no revelar les seves cartes de cara a la negociació de les esmenes que s’ultima aquesta setmana. Quant a l’import de les reclamacions per sota del qual les decisions de la nova autoritat seran vinculants, el PNB i el PdeCat van proposar fa unes setmanes rebaixar-lo de 20.000 a 2.000 euros; el PP, a 1.000 euros, i Cs, a 6.000 euros. ERC, en canvi, va plantejar que totes les decisions de l’organisme siguin vinculants o, com a alternativa, que ho siguin per a reclamacions de fins a 100.000 euros. Al seu dia, les patronals bancàries AEB i CECA van reclamar suprimir l’esmentat caràcter vinculant de les resolucions i que, si es manté, ho sigui també per als clients i per a reclamacions d’una quantia menor. L’AEB, en concret, va advocar per fixar el llindar en 5.000 euros.

El Congrés ultima penalitzar els bancs amb més dictàmens en contra del Defensor del Client

El CGPJ acusa el Defensor del Client Financer del Govern de vulnerar la Constitució

Clatellada del Banc d’Espanya al Defensor del Client Financer de Calviño

Els grups també analitzen abaixar la quantitat a partir de la qual seran vinculants les decisions de l’organisme

El més llegit