L’any de les macrooposicions al sector públic

Més de 84.000 aspirants de totes les províncies espanyoles es presentaran aquest diumenge a l’examen per aconseguir un dels 7.757 llocs fixos a Correus. Aquesta serà només una de les diverses macrooposicions previstes aquest any en les diferents administracions públiques. I és que a les nombroses oposicions ordinàries se sumen els processos extraordinaris d’estabilització, que dispararan el nombre de places ofertes per l’Administració, a diferents nivells, a centenars de milers. Les elevades taxes de reposició, de fins al 125%, per cobrir les places vacants que cada any van deixant els empleats públics que es jubilen, moren o deixen el seu lloc de treball se sumen al propòsit del Govern de limitar al 8% la temporalitat en el sector públic. La combinació d’aquests factors, després de la dècada anterior d’austeritat i falta de concursos públics, està alimentat les ofertes d’ocupació públic i condueixen a macrooposicions com la d’aquest diumenge per Correus. L’Administració té l’enorme repte de preparar el relleu generacional dels ‘baby boomers’ que van ingressar fa dècades en la funció pública, coincidint amb el desplegament de l’Estat del benestar, i que ara estan a les portes de la jubilació. I és que més de la meitat dels empleats públics d’esferes com l’Administració General de l’Estat es jubilaran en un termini de 10 a 15 anys. A nivell autonòmic, el 29 d’abril, 13.500 candidats es van disputar 1.800 places de la Generalitat en un dels exàmens més importants –per nombre d’opositors– de la història de la funció pública de Catalunya. L’examen es va saldar amb un estrepitós caos derivat de les greus incidències que es van produir en l’organització de la prova, a càrrec d’una empresa externa subcontractada per la Generalitat, Cegos. Tant va ser així que la Generalitat s’ha vist obligada a anunciar que repetirà l’examen i que preveu demandar l’empresa Cegos i reclamar-li almenys un milió d’euros pel mal reputacional causat i els perjudicis operatius. Procés històric en l’Administració de l’Estat Només en l’Administració General de l’Estat es preveu aquest any la convocatòria de processos selectius per a un total de 27.509 places. Segons el Govern, es tracta d’un «procés històric» per la gran quantitat de llocs que s’ofereixen, que corresponen a les ofertes d’ocupació pública de 2020, 2021 i 2022, com es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat el 20 de gener. Recentment, el Ministeri d’Hisenda ha informat que els exàmens es realitzaran a partir del 15 de setembre. Segons la nota emesa per l’Institut Nacional de l’Administració Pública (INAP) el 28 d’abril, a partir de la segona quinzena de setembre se celebraran els primers exercicis o exercicis únics i, en el seu cas, dels segons exercicis dels Cossos de Gestió de l’Administració Civil de l’Estat (ingrés lliure, promoció interna i estabilització d’ocupació temporal), de Gestió de Sistemes i Informàtica de l’Administració de l’Estat (ingrés lliure i promoció interna), General Administratiu de l’Administració General de l’Estat (ingrés lliure i promoció interna), de tècnics auxiliars d’Informàtica de l’Administració de l’Estat (ingrés lliure i promoció interna) i de general auxiliar de l’Administració de l’Estat (ingrés lliure, promoció interna i estabilització d’ocupació temporal). Aquestes oposicions correspon a l’oferta pública de l’Administració General de l’Estat (AGE) dels tres anys anteriors. Encara està pendent de publicar l’oferta pública d’ocupació (OPE) corresponent al 2023, que s’espera que arribi al maig o al juny (l’any passat es va publicar el 25 de maig). Si l’OPE del 2022 va ser l’oferta més gran d’ocupació pública de la història –amb un total de 44.787 places, que incloïen 10.636 llocs per estabilitzar ocupació temporal–, per al 2023 es preveu també una xifra elevada de places. El motiu és que per a aquest l’any el Govern també ha autoritzat les elevades taxes de reposició de l’any passat, que arriben fins al 125% en el cas de les forces i cossos de seguretat de l’Estat, de les comunitats autònomes i de la policia local. Això vol dir que, per cada 100 llocs que causin baixa en aquests cossos (per jubilació o altres raons), s’aprovarà una oferta de 125 llocs de treball. A més, s’ha previst una taxa de reposició del 120% en sectors prioritaris com justícia, salut, docents i d’altres. Amb caràcter general, per a sectors no prioritaris es preveu una taxa de reposició del 110%. Les entitats locals que tinguin amortitzat el seu deute financer podran aplicar una taxa de reposició del 120% respecte de les seves vacants. A més, com a novetat per al 2023, s’inclou una taxa específica perquè el percentatge de temporalitat de l’ocupació en el sector públic no superi el 8%, la qual cosa autoritza a presentar a les oposicions places ocupades per interins. Catalunya: l’oferta més gran en dècades A Catalunya, el Govern ha aprovat ja per al 2023 una oferta d’ocupació pública de 14.032 places, la gran majoria de nou ingrés. Es tracta de l’OPE més nombrosa de l’última dècada. Les proves d’accés distribuiran llocs de treball per a sanitaris, docents, Mossos d’Esquadra, Bombers i Agents Rurals, entre d’altres. L’Administració catalana ha incrementat el nombre de places amb l’objectiu de donar compliment a la nova llei d’ocupació pública, que persegueix reduir l’elevada temporalitat en el públic i acostar l’esmentat percentatge (avui per sobre del 30%) al 8%. Així, al nombre de places de l’OPE cal sumar els processos extraordinaris d’estabilització, com el que ha fet estabilitzar aquest abril un total de 12.857 places interines de docents vinculades al Departament d’Educació. L’Ajuntament de Barcelona també va aprovar, el 27 d’abril, la seva pròpia OPE per al 2023 amb 146 places. El portal de l’Acadèmia Adams, especialitzada en formació per a opositors, mostrea les diferents convocatòries per un total de 851 places a l’Ajuntament de Barcelona, provinents també d’ofertes públiques d’ocupació d’anys anteriors. Madrid, València i Galícia Les macroxifres es repeteixen en altres comunitats autònomes, també en ajuntaments i universitats. I les raons són les mateixes: una taxa de reposició general del 110% –que pot arribar al 125% en determinats casos– combinada amb l’objectiu d’estabilitzar l’ocupació interina i reduir la temporalitat al 8%. A la Comunitat de Madrid, per exemple, la Mesa General de Negociació d’Empleats Públics va aprovar el 28 d’abril l’Oferta Pública d’Ocupació per al 2023 amb un total de 10.281 places a les quals cal afegir les que estan destinades a reduir la temporalitat. Molt menor, no obstant, és l’OPE per al 2023 del País Valencià. L’oferta d’ocupació pública publicada al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana del 5 d’abril conté 823 places corresponents a llocs de treball que estan vacants o que són exercits de manera interina o temporal o susceptibles de promoció interna. A Galícia, on encara no s’ha aprovat l’oferta pública d’ocupació per al 2023, els primers exàmens per cobrir 901 llocs de l’administració regional corresponents a ofertes d’anys anteriors seran al juny, al juliol i a l’octubre, segons el cas. L’Aragó tampoc ha publicat encara el seu OPE 2023 (amb prou feines va publicar la corresponent al 2022 a finals de l’any passat, al novembre), ni tampoc altres comunitats, com Andalusia.

L’any de les macrooposicions al sector públic

Sanitaris, docents, Mossos: així es distribueixen les 14.000 places que la Generalitat traurà a oposició

La Generalitat haurà de repetir tots els exàmens després del fiasco de les oposicions

El més llegit