¿Per què ha fet fallida el First Republic Bank? ¿Ha acabat la crisi bancària als EUA?

Dilluns, el First Republic Bank es va convertir en el tercer banc dels Estats Units intervingut pels reguladors en els dos últims mesos després del Silicon Valley Bank i el Signature Bank. Amb la venda a JPMorgan Chase de la majoria dels actius de l’entitat amb seu central a Califòrnia, i la garantia per part de l’entitat dels dipòsits, es va resoldre la segona fallida més gran d’un banc nord-americà des de la de Washington Mutual el 2008. Col·lectivament es va respirar d’alleujament. El sistema bancari, va assegurar el president Joe Biden, és sòlid i està segur. «Aquesta part de la crisi ha acabat», va sentenciar també Jamie Dimon, conseller delegat de JPMorgan. Però el mateix Dimon parlava només d’una «part», reconeixia que hi pot haver caigudes d’altres institucions petites. I els interrogants, els nervis, les pors i l’amenaça de la desconfiança, no obstant, perduren. Per què va col·lapsar el First Republic L’entitat establerta a San Francisco el 1985, tot i que lluny dels colossos del sector, havia anat creixent fins a convertir-se en una de les més grans dels EUA, amb 229.000 milions en actius. Era coneguda per tenir una majoria de clients d’elevades fortunes i pels seus serveis de gestió de patrimoni. Com en el cas del Silicon Valley Bank, havia realitzat nombroses inversions en actius, com hipoteques i deute públic, quan els tipus d’interès eren baixos i va patir l’impacte negatiu quan la Reserva Federal va començar la seva agressiva política de pujades per mirar de contenir la inflació i aquests actius van perdre valor. També com el Silicon Valley Bank i el Signature, la gestió dels riscos associats a aquest gir del banc central va ser nefasta. Al març, segons feien fallida aquestes dues entitats després de fugues de dipòsits per un pànic alimentat a les xarxes socials, i com a part d’un impuls extraordinari del sector públic i privat per mirar de contenir l’hemorràgia, el First Republic va rebre una injecció de 30.000 milions d’altres grans entitats. El matalàs no va resoldre els problemes, i amb les pors persistents de la inestabilitat del sistema i de la capacitat del banc de fer front a les seves obligacions, els dipositaris del First Republic van retirar més de 100.000 milions de dòlars en sis setmanes després de la caiguda del Silicon Valley Bank. El seu valor es va enfonsar un 97% a la borsa. I el Govern hi va intervenir, obrint un procés de recerca de comprador que es va resoldre dilluns a la matinada amb l’anunci de venda a JPMorgan Chase. ¿Risc contingut o vigent? Alguns economistes i observadors creuen que no hi haurà contagi i que estan continguts els problemes del First Republic i el Silicon Valley Bank i el Signature per les particularitats i la idiosincràsia de les entitats. Entre ells s’explica William Chittenden, professor de finances i economia a l’estatal Universitat de Texas que recordava a ‘The Washington Post’ que tots tres funcionaven molt concentrats en un nínxol de clients (sobretot del sector tecnològic), tenien un elevat percentatges de dipòsits superiors als 250.000 dòlars (el límit fins al qual actualment cobreix els dipòsits la Corporació Federal d’Assegurança de Dipòsits, FDIC, tot i que s’ha depassat en aquesta crisi) i havien invertit en actius amb venciments a llarg termini, els més afectats pel gir en la política de tipus de la Fed (que aquest dimecres s’espera que aprovi una altra pujada). En les tres àrees, segons l’expert, eren «extrems i van gestionar els riscos molt malament». D’altres, no obstant, creuen que la ferida no ha deixat de sagnar. Robert Jockett, professor de dret especialitzat en finances de Cornell, ha parlat «no del final de la crisi bancària de març, sinó d’una continuació del principi». Les fugides de dipòsits, tot i que rebaixades respecte al març, continuen afectant entitats regionals. Aquests bancs estan acudint més a préstecs d’emergència públics. I els balanços comptables no reflecteixen del tot la realitat, ja que si les entitats haguessin de vendre part dels seus actius, avui aquests comptes reflectirien pèrdues que ara no estan comptabilitzades. A més, la compra del First Republic pel JPMorgan Chase, que ja era el banc més gran dels EUA, alimenta l’alerta davant el creixement imparable dels colossos de la banca. La senadora Elizabeth Warren, en un comunicat dilluns, va denunciar que la fallida «mostra com la desregulació ha fet el problema de ‘massa gran per caure’ encara pitjor». Regulació La fallida i adquisició del First Republic s’ha produït després que divendres la Reserva Federal fes públic un informe després de fer una autòpsia del col·lapse de les altres dues entitats. A més d’assenyalar els errors d’aquests bancs, i la nova realitat en la qual les noves tecnologies han permès que s’accelerin tant la propagació del pànic com les fugues de dipòsits, el banc central va realitzar un mea culpa sobre les seves pròpies fallades i va parlar de «debilitats en regulació i supervisió amb les quals s’ha de lidiar». La Fed, per exemple, reconeix que «no va apreciar la serietat de les deficiències crítiques» al Silicon Valley Bank i que per això el va mantenir «ben valorat fins i tot segons es deterioraven les condicions i sorgien riscos significatius per a la seva estabilitat i solidesa». En el centre de la tempesta hi ha els canvis regulatoris que el Congrés el 2018 i la Fed el 2019 van fer relaxant controls a la banca que s’havien imposat amb la ‘llei Dodd-Frank’ després de la gran crisi del 2008 i el 2009. Ara la Fed es planteja reavaluar les regles per a bancs regionals i de mida mitjana que tinguin almenys 100.000 milions en actius, per imposar-los més exigents proves d’estrès i requeriments de liquiditat. A més, ha promès estudiar com protegeix contra els riscos de les pujades de tipus d’interès. També recomana nous límits en compensacions de directius. Dilluns també la FDIC va presentar un informe en el qual planteja canvis, amb tres opcions: mantenir el límit actual de 250.000 dòlars en dipòsits assegurats, passar a cobrir-los tots sense importar.ne la quantitat o establir diferents límits depenent de diferents tipus de comptes personals o de negocis. Va mostrar preferència per aquesta tercera via tot i que no en va donar detalls específics ni va adoptar una decisió, ja que aquesta haurà de ser aprovada pel Congrés. Molts veuen imperiós que les cambres actuïn per intensificar les regulacions, però les iniciatives legislatives posades en marxa després de les fallides de març de moment no han donat cap fruit.

¿Per què ha fet fallida el First Republic Bank? ¿Ha acabat la crisi bancària als EUA?

La regulació bancària, en el punt de mira als EUA

El més llegit