La pressió fiscal pujarà un punt, fins al 39,7%, i seguirà a l’alça fins al 2026

Un punt més de pressió fiscal. La proporció que els ingressos tributaris (impostos i cotitzacions socials) suposaran aquest any sobre el conjunt de l’economia ascendirà al 39,7%, davant el 38,7% del 2022, segons consta en l’actualització del programa d’estabilitat 2023-2026 remès pel Govern a Brussel·les. I aquest increment de pes seguirà, tot i que en menor proporció, entre el 2024 i el 2026, amb el 40,1%, el 40,4% i el 40,6%, respectivament, cosa que atribueix al dinamisme econòmic no a pujades d’impostos generalitzades i a la lluita contra el frau. L’Executiu de Pedro Sánchez explica en aquest document, en el qual es ‘confessa’ davant les autoritats comunitàries, que aquest any la recaptació per tributs arribarà als 359.080 milions d’euros, cosa que suposa una alça del 8,8%, tot i que amb un alentiment respecte al 11,4% de l’exercici passat. Un dels compromisos principals consisteix en el fet que ja el 2024 el dèficit públic es reduirà al 3% del PIB –un any abans de l’estimat en les seves últimes projeccions– i avança que continuarà reduint-se en els anys següents, fins baixar al 2,7% el 2025 i el 2,5% el 2026. Aquesta meta, en cas de complir-se, podria deixar fora Espanya de la disciplina pressupostària reforçada que està dissenyant la Comissió Europea. La proposta legislativa de Brussel·les per a unes noves regles fiscals a la zona euro, suspeses després de l’esclat de la pandèmia ha incorporat l’exigència especialment d’Alemanya que els països amb un dèficit per sobre del 3% del PIB hauran d’assumir un ajust mínim anual equivalent al 0,5% del PIB. Està previst que les noves regles siguin efectives de cara a la preparació dels Pressupostos del 2025, que s’ha d’abordar el 2024. Malgrat que admet l’impacte de la inflació en la recaptació més gran, l’informe remès a Brussel·les també atribueix el pes més important dels ingressos fiscals, a més de noves figures tributàries (banca i energètiques) al dinamisme econòmic. Al document es manté la previsió d’un creixement del 2,1% aquest exercici. Les últimes dades de l’Institut d’Estadística sobre el creixement en el primer trimestre apunten en aquesta direcció amb una alça del producte interior brut (PIB) del 0,5%, una dècima més que en el quart del 2022 (que es va revisar a l’alça, fins al 0,4%), gràcies a l’impuls de les exportacions i a la inversió. Si es compara amb el primer trimestre de l’any anterior, el producte interior brut (PIB) va aconseguir un avenç interanual del 3,8%%, nou dècimes més que en l’últim període del 2022. Segons el parer del Govern, l’evolució de la recaptació «s’explica per la dinàmica evolució del PIB nominal, recolzat tant en els factors reals com en l’evolució dels preus, amb un deflactor del PIB estimat en un 4%, que anirà no obstant alentint-se al llarg del camí fins a assolir valors ja inferiors al 2%». El document ressalta que l’anàlisi de l’evolució dels ingressos tributaris des del 2000 revela que aquests van augmentar per sobre del creixement de l’economia fins i tot en períodes d’inflació negativa i conclou que «tot i que la inflació contribueix a l’alça dels ingressos tributaris, no és l’evolució de l’IPC el principal factor que explica l’evolució positiva o negativa de les magnituds fiscals sent molt més determinant l’evolució del PIB». El secretari d’Estat d’Hisenda, Jesús Gascón, ja va admetre al Congrés que l’any passat la recaptació tributària va créixer a l’entorn del 15% en el conjunt del 2022, la qual cosa va permetre a l’Agència Estatal de l’Administració Tributària (AEAT) obtenir uns ingressos d’uns 10.000 milions per sobre del previst pel Govern, malgrat les rebaixes fiscals energètiques empreses al llarg de l’any passat. Al document s’assegura que l’augment dels ingressos «seria encara més gran si no fos per les mesures tributàries introduïdes per pal·liar l’escalada de preus de l’energia, que han tingut un efecte negatiu sobre la recaptació prevista dels impostos sobre la producció i Importacions, ja que aquestes, tret de la rebaixa en l’IVA dels aliments es mantindran fins al 31 de desembre». Al seu torn anticipa que els ingressos previstos per al 2023 es veuran impulsats positivament per les mesures tributàries introduïdes en els Pressupostos de l’Estat per al 2023, com el gravamen a les energètiques i a la banca, així com l’impost per als patrimonis superiors a tres milions d’euros. Els efectes d’aquests gravàmens, que es van instaurar en principi amb caràcter temporal durant dos exercicis, es prolongarà al llarg del 2024. També destaca els ingressos per lluita contra el frau i l’economia submergida que s’aflorarà, que permetran que els ingressos «augmentin els pròxims anys per sobre de les previsions d’inflació». El document destaca al seu torn que les cotitzacions socials registraran aquest any un creixement del 9%, amb la qual cosa suposaran el 13,9% del PIB, «a causa del bon comportament de l’ocupació ja observada en el primer trimestre del 2023, a la millora, ja constatable, de les condicions de contractació impulsada per la reforma laboral, i a la pujada del salari mínim interprofessional (SMI)». En les xifres s’inclou tant per al 2023 com per als exercicis posteriors l’efecte del MEI (mecanisme d’equitat intergeneracional), del sistema de pensions, l’impacte del qual serà progressiu al llarg dels pròxims exercicis, així com la resta de mesures de la recent reforma de les prestacions «que permet assegurar la sostenibilitat» del sistema.

La pressió fiscal pujarà un punt, fins al 39,7%, i seguirà a l’alça fins al 2026

El Govern preveu un milió de nous llocs de treball en quatre anys i un ajust de 21.000 milions

El Govern avança al 2024 la reducció del dèficit al 3% del PIB per eludir la duresa de Brussel·les

El més llegit