Daniel Susskind: «La irrupció de partits antimàquines davant l’auge de l’IA és totalment factible»

El món del demà es dividirà –laboralment parlant– entre els que competeixin contra les màquines i els que construeixin aquestes màquines. I els primers estan condemnats tard o d’hora a quedar-se sense feina. Així ho alerta l’economista i catedràtic de la King’s College, Daniel Susskind, que ha clausurat aquest dimecres el Primer Congrés Català del Treball. En ple auge de la intel·ligència artificial, comercialment liderat avui per ChatGPT, aquest britànic que ha assessorat els primers ministres Gordon Brown i David Cameron alerta que ningú està fora de perill de l’automatització, fins i tot aquells treballadors més qualificats. ¿Quant temps farà falta perquè aquesta entrevista l’hi faci ChatGTP i no un humà com jo? Tinc notícies dolentes per a vostè, perquè aquesta entrevista ja la podria estar fent ChatGPT. Avui dia hi ha fòrums econòmics en els quals prestigiosos experts comparteixen panel amb ChatGPT. Així que la seva feina també està en risc... Sí, totalment. ChatGPT és fascinant, obre un nou capítol de la història. Cada dia les tecnologies, lentament però inexorablement, seran més capaces de fer treballs que fins ara pensàvem que només podrien fer-los els humans. Entrevistar algú, conduir un cotxe, operar quirúrgicament... Crec que serà una de les característiques que definiran la nostra època. Reformularé la pregunta. ¿Quan el ChatGPT farà millor aquesta entrevista que un periodista humà? Em posa en una situació complicada, perquè el periodista el tinc al davant. [Rialles] Actualment existeixen sistemes que realitzen diagnòstics mèdics molt perfeccionats. ¿Com jutgem la perfecció d’aquest diagnòstic? Aquí tenim un problema, perquè els programes també cometen errors. Però si ho comparem amb un metge humà, poden cometre molts menys errors. Com mesurar la qualitat del treball de la intel·ligència artificial i qui la mesura són la clau. Vostè defensa que les màquines no han vingut a treure’ns la feina, sinó en molts casos a fer-nos més productius. Però també han generat llocs de treball precaris que abans no existien. Estic pensant en els repartidors de les aplicacions de menjar a domicili. La direcció que pren la tecnologia és conseqüència de les decisions que prenen els líders empresarials i polítics. Si ha aflorat tota l’ocupació precària que ha aflorat és perquè la regulació ho ha permès. Estem en un moment molt interessant en què des del sector públic hem de pensar com redirigir de manera més activa la tecnologia cap a millors llocs de feina. Per exemple, als Estats Units el sistema fiscal afavoreix més comprar un robot que contractar un treballador. I aquests impostos podrien redirigir-se per fer el contrari, aquí hi ha un debat molt interessant. En aquest sentit, ¿li veu potencialitat a un partit ludista [contraris a les noves màquines], que defensi acotar la tecnologia per preservar l’ocupació de més gent? És totalment factible. De fet aquest va ser, en part, un dels arguments utilitzats contra Donald Trump, qüestionant per què se centrava més a criticar que els immigrants treien el treball als nord-americans en comptes de centrar-se en la intel·ligència artificial que també suplanta treballadors. Si Trump fos un populista de veritat s’hauria centrat més en el segon. ¿A Europa pot ser una realitat a curt termini? Totalment. És el que ha passat històricament amb la tecnologia. La família reial britànica, per exemple, va torpedinar molts avenços davant el temor de l’efecte que podria tenir sobre el seu servei domèstic. ¿Veu perillosa la irrupció d’aquest tipus de partits? Ho veig més aviat com un error. Soc optimista respecte al progrés tecnològic i penso que en necessitem més i no menys. ¿Què fem amb la gent que no es pot convertir en qui construeix les màquines? Amb les màquines podem competir o complementar-nos. Els segons seran els que prosperin i els primers estan condemnats a no fer-ho. El repte ve quan hi ha llocs de treball per cobrir però per diferents raons hi ha gent que no pot fer-los, un és la desconnexió entre necessitats i habilitats. És un problema molt seriós i llevat que responguem de manera eficient, les conseqüències socials seran molt negatives i el descontentament social creixerà. Més educació i formació són imprescindibles. ¿La setmana laboral de quatre dies pot ser un recurs per redistribuir les tasques en un món amb cada vegada menys feina? Cada vegada som més pròspers i la pregunta és com distribuïm aquesta prosperitat. ¿A través d’una renda bàsica o que la gent continuï treballant, però menys hores? És una pregunta fascinant sobre la qual no crec que hi hagi una resposta definitiva. Són intervencions dramàtiques que només poden tenir legitimitat si la gent les recolza. Cada comunitat política ha de decidir i la setmana laboral de quatre dies és exactament el tipus de tema sobre el qual la gent s’hauria de pronunciar. ¿Són incompatibles? No necessàriament, depèn de com de ‘bàsica’ sigui la renda bàsica, per exemple. Per això és tan important que hi hagi un debat públic sobre aquests temes. Personalment aposto més per una renda bàsica condicionada, és a dir, que a canvi de rebre alguna cosa de la caixa comuna la gent hagi d’aportar certs serveis a canvi. La dificultat ve quan si això ha de ser una solució a la falta de feina, ¿com pot contribuir la gent si no té una ocupació i uns ingressos? ¿Té sentit que els robots o les ‘apps’ paguin impostos? Aquesta idea té diversos problemes, el principal és com mesurem quants robots o programes utilitza una empresa per després poder gravar-los. No és tan fàcil com comptar empleats... L’esperit de la idea està bé. En un moment en què les tecnologies cada vegada tindran més importància, taxar els propietaris d’aquesta tecnologia es torna més necessari. Diferents estudis i sentències han determinat que els algoritmes no són neutres i reprodueixen prejudicis o estereotips dels seus creadors, inclosa l’administració. ¿Com minimitzar aquests riscos? El principal risc és que la majoria d’aquests biaixos no els coneixem. El primer que necessitem és ser conscient d’aquest problema i involucrar els líders polítics i empresarials. I exigir-los més transparència respecte a aquests algoritmes. ¿Creu que actualment l’Administració és prou transparent? No, és un dels principals reptes. Actualment moltes de les noves tecnologies no estan basades en el raonament humà, sinó que van aprenent de l’experiència i això les fa especialment complicades de comprendre.

Daniel Susskind: «La irrupció de partits antimàquines davant l’auge de l’IA és totalment factible»

Jeremy Rifkin, el ‘popa’ del New Green Deal: «Catalunya serà l’exemple de com d’inhabitable serà la Terra si no actuem»

¿ChatGPT et traurà la feina? Aquests llocs de treball podrien veure’s amenaçats per l’IA

El més llegit