El pols sobre les competències, ¿qui mana en la vivenda?

La llei de la vivenda que ha impulsat el Govern ordena una sèrie d’aspectes que afecten competències autonòmiques. La proximitat electoral, a les diferents cambres, enverina el debat, tot i que des de la part socialista de l’Executiu s’insisteix que la nova legislació homogeneïtza una sèrie de mesures que ara eren diferents en funció del territori. Aquesta «melé competencial», segons una font ministerial, provoca desconcert entre les mateixes administracions afectades, promotors immobiliaris, persones usuàries i propietaris d’immobles. Però, ¿qui mana realment en la regulació de la vivenda? La resposta no és única i de moment tampoc estan preses totes les decisions sobre com s’actuarà una vegada tiri endavant la llei de vivenda. La competència, per exemple, en tot allò relatiu a limitar el preu del lloguer depèn de l’Estat, asseguren des del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma). No obstant, Catalunya havia legislat en aquest aspecte: la Generalitat considerava que era de la seva incumbència i, amb la llei 11/2020, va posar un topall a les rendes, al considerar que l’escalada era inassumible per a la ciutadania. Norma derogada pel Constitucional Segons el Sindicat de Llogateres, la llei catalana va beneficiar 160.000 llars, a les quals se’ls va rebaixar el lloguer una mitjana del 5%. Però el PP va recórrer la norma i, el març de l’any passat, el Tribunal Constitucional (TC) la va derogar, precisament, per una qüestió competencial. La limitació dels preus va ser vigent durant un any i mig i, segons un estudi d’Esade, només va beneficiar les vivendes cares. L’Associació de Promotors i Constructors de Catalunya (APCE) també va lamentar que havia provocat un descens de l’oferta. Fonts del Govern continuen defensant aquesta limitació dels preus dels lloguers a les denominades «zones tensades», és a dir, a les ciutats on la menor oferta o la demanda disparada distorsionen el mercat. «Catalunya s’ha passat 10 anys liderant la reclamació de drets a la vivenda perquè en ocasions ens fessin fer marxa enrere i ara la llei ho recull de nou», interpreta una bona coneixedora del tema de l’Executiu. Elecció de zones tensades Des del ministeri de Raquel Sánchez relativitzen les discrepàncies competencials i asseguren que l’elecció de les zones tensades continuarà sent a discreció de les comunitats autònomes, millors coneixedores de la «realitat» dels seus territoris. Els lloguers només podran pujar un 2% aquest any, un 3% el 2024 i, a partir de llavors, el que estableixi un altre índex encara per decidir. En el cas de Catalunya, «prèvia homologació», podria ser la Generalitat la que establís aquest percentatge, així com a la resta de comunitats. La valoració des de les mateixes fonts del Govern, governat per una ERC que ha avalat la llei al Congrés, és que «més val tard que mai», però tenen la sensació que en tot aquest procés de competències «s’han fet dos passos enrere per fer-ne un endavant», descriuen. La voluntat de la nova llei, que ha costat més d’un any de negociacions i que encara genera controvèrsia entre els partits del Govern, és elaborar un «paraigua comú» que superi els recursos als tribunals que, precisament, han anunciat el PP i Vox.

El pols sobre les competències, ¿qui mana en la vivenda?

Les claus de la llei de vivenda: pujades del lloguer inferiors a l’IPC i sense pagar a immobiliàries

La crisi de preus deixa sense vacances més d’un de cada quatre treballadors

El més llegit