De manera tímida millora la retribució dels dipòsits bancaris. Al febrer, el tipus ponderat mitjà es va situar en el 0,86%, per sobre del 0,59% del mes anterior, segons les dades del Banc d’Espanya. Aquesta evolució trenca la tendència del gener, mes en què només la banca espanyola i la xipriota van reduir la remuneració de l’estalvi.

En les últimes setmanes han començat a sorgir ofertes en dipòsits per part d’entitats més petites per captar clients, com és el cas de Caixa d’Enginyers, ING o Mediolanum. En tot cas, les grans entitats mantenen la seva estratègia de no oferir comptes o dipòsits amb una remuneració elevada malgrat l’escalada registrada pels tipus d’interès, situats en el 3,5% i amb la consegüent repercussió en referències com l’euríbor a un any, emprat per a les hipoteques de tipus variable. El març va tancar en el 3,647%.

Davant la passivitat de les entitats més grans, que no requereixen liquiditat pel període viscut en què la van obtenir del BCE i proposen inversions com fons d’inversió o assegurances, que els aporten comissions, les que són més petites han començat a proposar ofertes. Pibank ofereix el 2,52% TAE a 12 mesos sense restriccions i amb abonament trimestral d’interessos, i Evo Banco, l’1,50% fins a 30.000 euros si es domicilia la nòmina. Per la seva banda, ING ha elevat a l’1% la retribució del seu compte taronja per a clients amb nòmina, igual que Bankinter.

Fins i tot el BCE

Openbank situa en el 2,75% a 12 mesos la retribució fins al 12 de maig si s’augmenten en 600 euros el saldo o els ingressos mensuals; Banca March també retribueix a un any al 2,30% per a aportacions d’entre 10.000 i 500.000 euros, i Banco Mediolanum, el 4% a sis mesos per a nous clients amb aportacions d’entre 2.000 i 50.000 euros i un patrimoni mínim gestionat per l’entitat de 3.000 euros o la domiciliació de la nòmina. Caixa d’Enginyers ofereix imposicions a termini a 12 mesos, 18 i 24, a l’1,75%, 1,80% i 1,85%, respectivament, per a aportacions d’entre 5.000 i 50.000 euros.

Segons les dades del Banc d’Espanya, la retribució dels dipòsits fins a un any va passar d’una mitjana del 0,37% al gener al 0,71%; la dels d’un any a dos, de l’1,24% a l’1,29%, i la dels de més de dos anys, del 0,78% a l’1,03%. La tendència és alcista i les pressions perquè segueixi aquest camí augmenten. Fins i tot la presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, va animar els clients a reclamar que remunerin els seus comptes i dipòsits.

«Els clients bancaris han de tenir aquesta conversa amb els banquers i els banquers han de ser assenyats si volen mantenir els seus clients. L’alternativa és canviar de banc i hi ha bastants països on canviar de banc s’ha facilitat, com al meu país, on ho vaig fer quan era ministra de Finances», va recordar en una entrevista a Antena 3, la primera concedida a una televisió espanyola.

El BCE vol que els bancs paguin més pels dipòsits perquè contribueixin a aconseguir el seu objectiu de doblegar la inflació. La meta es pot aconseguir per dues vies. D’una banda, encarint el crèdit, de manera que a les empreses i llars els sigui més difícil i costós endeutar-se. I de l’altra, elevant la remuneració de l’estalvi, per incentivar-lo i evitar que els diners es destinin a gastar o invertir.