Els efectes del conflicte Espanya-Algèria provoquen l’alerta en les empreses

La política exterior d’Espanya al nord de l’Àfrica ha perjudicat algunes empreses. Les exportacions espanyoles a Algèria es van reduir el 45,9% l’any passat fins a 1.021,2 milions d’euros i aquest any les perspectives no han millorat davant un conflicte polític per al qual es reclama solució urgent en l’entorn empresarial, amb només 10 milions d’euros d’exportacions. Segons dades de les Nacions Unides, el 2021 Espanya era el segon client mundial d’Algèria per darrere d’Itàlia (els productes petrolífers manen). Però l’any passat, el president del Govern, Pedro Sánchez, va comunicar el rei del Marroc, Mohamed VI, el seu suport a l’autonomia del Sàhara Occidental. Algèria va suspendre el tractat de bon veïnat i va impulsar el bloqueig de les operacions de comerç exterior amb Espanya. Aquesta estratègia diplomàtica espanyola ha desembocat en una hemorràgia de consideració entre empreses espanyoles que confiaven en els seus clients algerians. Algèria va bloquejar les operacions financeres entre països i impedeix a la pràctica els tràmits de cobraments i pagaments entre empreses. Almenys una vintena d’exportadores espanyoles han iniciat els tràmits per presentar una reclamació patrimonial contra l’Estat per les conseqüències que ha tingut el canvi de postura respecte al Sàhara. Les pèrdues per a les mateixes són de més de 800 milions d’euros, segons càlculs preliminars, difosos pel Cercle de Comerç i Indústria Algerià-Espanyol (CCIAE). Però el nombre d’empreses espanyoles que exportaven a Algèria és de més de 600, i més d’un centenar tenen presència física al país. Però l’ofensa al Govern algerià ha sigut considerada de calibre elevat pel règim nord-africà. Fins i tot el vicepresident de la Comissió Europea i Alt representant, Josep Borrell, va viatjar el 14 de març a Algèria per mirar de resoldre els problemes comercials que s’han generat des del canvi de posició del Govern espanyol amb el Sàhara. Però sense resultats a la vista. El sector rajoler és un dels més afectats, però l’epígraf de paper, cartró i manufactures és el més afectat, segons les dades del Ministeri de Comerç. Efectes L’organització d’empreses industrials internacionalitzades Amec admet que encara no s’entreveu una solució a curt termini, tot i que sí que apunten que és possible «algun principi d’acord entre el Govern algerià i Espanya per esmenar situacions concretes de bloqueig de mercaderies, però les negociacions estan avançant lentament». El balanç de la situació que fa Amec és que algunes empreses tenen encara material bloquejat al port d’Algèria i «s’estan plantejant l’abandonament pels costos d’emmagatzematge en destí». També hi ha comandes aturades a les fàbriques, principalment recanvis. «Algunes empreses algerianes ja estan buscant alternatives amb proveïdors italians i francesos pel bloqueig contra Espanya», alerta Amec. «Els efectes en les empreses no són a curt termini: els distribuïdors i clients de les empreses espanyoles busquen alternatives. Quan se solucioni aquesta situació, tindran ja altres proveïdors. Aquesta situació ens fa perdre aquest mercat. Les empreses podrien haver perdut els seus clients», explica el director general d’Amec, Joan Tristany. Els lobbies estan en plena activitat a Brussel·les per trobar solucions a la crisi diplomàtica i comercial d’Espanya amb Algèria «pressionant la Comissió Europea perquè influeixi en la flexibilització de les sancions», confessen a fonts empresarials. La situació afecta empreses espanyoles però també les algerianes, així que és la comunitat empresarial la que reclama una solució urgent en favor dels dos països, al marge del curs que segueixi el conflicte polític del Sàhara Occidental. És sobre la taula la possibilitat d’establir algun tipus d’ajuda a les empreses espanyoles atrapades pel conflicte. Sectors i empreses Les principals exportacions d’Espanya a Algèria se centren en els epígrafs paper, cartró i manufactures (uns 185 milions d’euros); olis (156,04 milions); màquines i aparells mecànics (143,77 milions); tanins, colorants (104,63 milions); i plàstics (103,1 milions), segons DataComex. En termes d’empreses, la presència d’empreses espanyoles a Algèria és variada. Des de grans energètiques com Naturgy, Repsol, Cepsa i Iberdrola a altres firmes també d’entitat com Indra, Tècniques Reunides (construcció d’una refineria de petroli), Sacyr i Acciona (construcció i operació de tres dessaladores). Empreses amb relacions comercials intenses o presència industrial figuren Vicky Foods (antic Dulcesol); el constructor de trens CAF; els laboratoris navarresos Cinfa; el grup Gallina Blanca; les constructores FCC, Ortiz i el grup Cobra; o el fabricant d’ascensors Omega i el proveïdor de tecnologia turística Amadeus. Mapfre, Axa, el Sabadell i CaixaBank també són presents a Algèria. Com a estratègia de supervivència internacional, algunes empreses estan triangulant les seves relacions comercials, venent a Algèria de manera indirecta des de filials d’altres països. Però Espanya ha escollit que en el seu futur hi ha més possibilitats de creixement d’intercanvis amb el Marroc que amb Algèria. Tret de sorpreses.

Els efectes del conflicte Espanya-Algèria provoquen l’alerta en les empreses

Les exportacions al país nord-africà estan bloquejades després de desplomar-se el 45,9% l’any passat

Les empreses afectades insten a una mediació a Brussel·les i demanen compensacions econòmiques

El més llegit