Així canvien les pensions: claus de la nova reforma

El Govern espanyol ha aconseguit consensuar, després de mesos de dissens, la última capa de la reforma de les pensions, la que ha d’assentar els fonaments per resistir l’envestida de la jubilació dels ‘baby boomers’ (nascuts en la dècada dels anys seixanta). El ministre d’Inclusió, José Luis Escrivá, ha pactat amb Brussel·les i amb els socis de govern d’Unides Podem una estructura –que encara ha d’acabar de negociar amb patronal i sindicats– per afrontar un progressiu augment de despesa durant les pròximes dècades, atès l’envelliment de la població, i que convertirà Espanya el 2050 en el tercer país de la Unió Europea que més despesa destinarà a costejar el seu sistema públic, segons càlculs del Banc d’Espanya. La reforma d’Escrivá s’ha anat desplegant per capes. Primer, va generar un sistema d’incentius i penalitzacions per limitar les prejubilacions i premiar que els treballadors allarguessin les seves carreres laborals. Després, va modificar el sistema de cotització dels treballadors autònoms, perquè paguessin quotes en funció dels seus ingressos i rendiments, i perquè així aportessin més diners a les arques públiques. I ara pretén activar cinc palanques que han de servir per augmentar els ingressos de les arques de la Seguretat Social i millorar les prestacions de part del col·lectiu, especialment aquelles persones amb carreres professionals menys estables. Palanques que, majoritàriament, aniran a costa dels comptes de les empreses, especialment de les grans, així com més esforç per part de la mateixa Administració. Segons estimacions de l’Executiu central, només amb la nova «taxa de solidaritat» creada per gravar la totalitat dels salaris alts, l’augment de les cotitzacions extraordinàries (MEI) per a la guardiola de les pensions i la progressiva elevació de la base màxima de cotització, la Seguretat Social recaptarà una mica més de 15.000 milions d’euros cada any, quan les mesures estiguin desplegades de forma plena. L’objectiu és poder generar prou ingressos per poder destinar un 15,5% del PIB espanyol a pagar pensions, tal com està pronosticat per al 2050. Actualment, la despesa equival al 12% del PIB, si bé la retirada dels ‘baby boomers’ la comença a elevar. Pujada de les bases màximes de cotització La novetat de més pes que introdueix Escrivá en la seva reforma és la pujada de les bases màximes de cotització. Actualment, els salaris no cotitzen per la seva integritat total i hi ha un límit a partir del qual queden lliures de gravamen. Concretament, l’erari públic només grava fins als 4.495,50 euros al mes; a partir d’aquesta quantitat el sou deixa de cotitzar i això suposa un estalvi de costos per a l’empresa. La idea de la Seguretat Social és apujar progressivament aquest límit, per obtenir més ingressos. Actualment hi ha, segons els càlculs de l’Executiu, al voltant d’1,2 milions de treballadors a tot Espanya que no cotitzen per la integritat del seu salari. La proposta consensuada entre el PSOE i Unides Podem preveu un increment progressiu d’aquestes bases màximes. Començarà a partir del 2024 i cada any aquestes pujaran el que pugi l’IPC –com fa la quantia de les pensions contributives– més un increment anual de l’1,2%. D’aquesta manera, en l’horitzó 2050, l’actual base màxima acumularà un increment del 38%, segons concreten fonts coneixedores de les converses, al qual caldrà afegir l’actualització derivada de l’IPC. Taxa de «solidaritat» La pujada de bases de cotització no serà l’única via per augmentar ingressos que espera la Seguretat Social. I és que les bases pujaran, però no s’arribarà a un deslímit íntegre, que implicaria que els salaris alts cotitzessin en la seva totalitat com passa en altres països de la Unió Europea. Per complementar els ingressos de l’erari públic i fer-ho sota la filosofia de gravar la integritat de les remuneracions, Escrivá ha dissenyat una taxa que ha batejat com a «solidaritat» que regirà sobre el percentatge del salari per sobre de la base màxima que quedarà sense cotitzar. Per exemple, un salari de 100.000 euros a l’any cotitza actualment fins als 53.946 euros i deixa 46.054 euros sense cotitzar. La taxa de «solidaritat» gravaria aquests 46.054 euros i ho faria per la via d’un percentatge que anirà augmentant al llarg del temps. Arrencarà el 2025 amb un tipus de l’1% i anirà creixent en un 0,25% cada any fins al 2045, fins a arribar al 6%. Aquests sis punts es dividiran en cinc a càrrec dels empresaris i el punt restant per als treballadors. En contra del que s’esperava al principi, aquest recàrrec no serà temporal sinó permanent. A més, la seva aplicació no generarà drets de cara a elevar la pensió màxima de jubilació del treballador. Pròrroga i ampliació del MEI Aquest 2023 ha entrat en vigor el batejat com a Mecanisme d’Equitat Intergeneracional (MEI), un recàrrec sobre la cotització dels treballadors de 0,6 punts que principalment va a càrrec de l’empresa. Aquest recàrrec s’ha començat a aplicar aquest any i està previst que continuï vigent fins al 2032. La Seguretat Social calcula que porta uns 2.700 milions d’euros a l’any a les arques públiques i ara es disposa a apujar aquest gravamen. La idea d’Escrivá és doblar aquests 0,6 punts i portar-los a 1,2 punts, dels quals un aniria a càrrec de les empreses, i 0,2 punts, a càrrec dels treballadors. No només puja en import el MEI, sinó que també queda estès en el temps, una cosa que des de la Comissió Europea s’havia reclamat a Espanya. Concretament, la reforma d’Escrivá el porta des de l’actual horitzó del 2032 fins al 2050. Període de còmput i llacunes Els futurs jubilats podran escollir entre mantenir l’actual període de còmput de 25 anys o ampliar-lo a 29 anys i descomptar els pitjors 24 mesos de cotització per calcular la seva pensió. Escrivá augmenta així el període de còmput, tal com ha perseguit des de l’inici de la legislatura, però ho fa d’una manera que no perjudiqui cap pensionista. Aquest doble esquema de període de còmput tindrà un caràcter temporal i estarà viu fins al 2044. A partir de llavors quedarà instal·lat ja de manera única el model de 29 anys, amb possibilitat de descomptar-ne dos. L’última reforma de pensions del PSOE, aprovada el 2011 en els últims espeternecs del segon mandat de José Luis Rodríguez Zapatero, va ampliar de 15 a 25 anys el període de còmput, cosa que va representar una retallada de pensió per a gran part del col·lectiu. Segons pretén Escrivá, els futurs jubilats podran escollir entre continuar amb els actuals 25 últims anys de cotització o pujar a 29 anys i descomptar-se’n dos. ¿Qui en sortirà beneficiat? Aquest canvi està pensat per a les persones amb carreres laborals menys estables. Per exemple, un treballador que tenia un bon sou però que als 62 anys és acomiadat en un ero i els últims cinc anys de vida laboral no té ingressos laborals. A aquest, probablement, li interessa més la segona modalitat, i si hagués mantingut la feina, li interessaria més la primera. A aquestes modificacions sobre el període de còmput s’hi suma una millor cobertura de llacunes de cotització, és a dir, aquells anys que el treballador, pel motiu que sigui, no ha estat cotitzant. Tant si l’han acomiadat com si ha renunciat a la feina per ocupar-se d’un fill o un familiar, o si no aconsegueix trobar feina. La Seguretat Social donarà un tracte més favorable a aquestes llacunes, per penalitzar menys els treballadors amb carreres menys estables i a costa d’una despesa pública més alta. Pensions màximes i mínimes L’última capa de la reforma d’Escrivá també afecta tant les pensions màximes com les mínimes. Ja l’any passat va entrar en vigor una de les primeres mesures acordades en el si del diàleg social, que consisteix a apujar cada any les prestacions contributives en funció del que pugi l’IPC, a fi de blindar el poder adquisitiu d’aquests pensionistes. Sobre aquesta base, ara Escrivá ha modificat les condicions tant de les prestacions màximes com de les mínimes. A Espanya les pensions màximes estan limitades, és a dir, els salaris alts no cobren en funció de la integritat del que han cotitzat i l’Estat, sota criteris redistributius, marca un límit de prestació. Aquest 2023 la quantia màxima de la pensió que pot cobrar un jubilat és de 3.059,23 euros mensuals. La idea d’Escrivá és anar apujant aquest límit de manera progressiva, tot i que a un ritme inferior al que pujaran les bases màximes de cotització. La seva pretensió inicial era elevar l’actual límit, sumant l’efecte de la inflació, entre un 15% i un 25% respecte als nivells actuals. I, en relació amb les pensions mínimes contributives, l’augment d’aquestes quantitats serà superior a l’increment mitjà de les pensions. El pla és portar la prestació mínima contributiva per als més grans de 65 amb un cònjuge a càrrec a l’equivalent al 60% de la renda mitjana per a una llar amb dos adults. I la mínima no contributiva, fins a un 75% de la renda mitjana d’una llar unipersonal. Tot això, de manera progressiva, però amb l’horitzó del 2027 per tenir-ho ja complert.

Així canvien les pensions: claus de la nova reforma

El Govern pressiona els empresaris per millorar les prestacions del ‘baby boom’: aquí tots els detalls del nou sistema

El més llegit