La mateixa Marta Ortega Pérez reconeix que aquests temps no tenen res a veure amb els de la prehistòria d’Inditex, quan el seu pare, Amancio Ortega, va sortir de l’anonimat forçat per a la fotografia que va il·lustrar el fullet de sortida a borsa de la companyia el 23 de maig del 2001. Dues dècades després, ella és la presidenta de l’imperi tèxtil. «Suposo que estic més al món de la moda que ell», assegura en la seva primera entrevista concedida al Financial Times, que molts consideren la bíblia del periodisme econòmic, des que va assumir les regnes. «Una generació diferent i una època diferent», insisteix la filla petita del fundador del grup. Diu que no li agrada ser el centre d’atenció. Ho és moltes vegades per aquest doble vessant que ha tingut la seva vida, a cavall de l’halo de celebrity que atreia l’atenció de tota la premsa del cor quan competia com a genet i la jove promesa de la indústria de la moda sotmesa a l’escrutini dels mercats en el camí de la successió.
Del seu passat com a genet, precisament, Marta Ortega va aprendre la importància de la feina dura «i en equip» per arribar a les metes, a més de la paciència. «Crec que és una cosa que es pot aplicar no només a la feina, sinó a la vida en general, suposo», explica en l’entrevista, en què anteposa «el sentiment» i la intuïció a qualsevol pla estratègic, tot i que soni gairebé impossible «en una empresa tan gran». Però és que també en això la presidenta del grup encapçalat per Zara va a contracorrent: «Intentem comportar-nos com una petita empresa i no distreure’ns amb els grans números». Els números que, «en general», ella no disfruta. Prefereix, segons trasllada al Financial Times, «el producte». En el producte i «en com es presenta» posa l’energia. «L’èxit comercial prové, crec, de l’enfocament en els petits detalls per part de cada persona a l’empresa,» indica.
Marta Ortega és taxativa respecte a la catalogació del gegant tèxtil gallec en el model fast fashion. «No ens reconeixem en això que anomenen moda ràpida», rebutja, i destaca tot l’equip involucrat en el producte, «més del 40% del total». «Tenim més de 250 dissenyadors a Zara, igual que patronistes. Encara fem els patrons. Fem adaptacions en models reals», esgrimeix la presidenta. L’acumulació d’estoc i peces de mala qualitat a baix preu «no pot ser més lluny del que fem», reitera Ortega Pérez, que té per objectiu «mantenir i continuar construint qualitat, qualitat, qualitat en tots els aspectes de l’empresa».
En el terreny personal, Marta Ortega recorda els temps en què la seva mare, Flora Pérez, dissenyava roba per a Zara. A ella li agrada la barreja de peces de Zara i Massimo Dutti amb articles de grans dissenyadors. «I també tinc coses de la meva mare. Així que sí, s’ha convertit en un gran armari. El meu fill diu: ‘¿per què tens tanta roba?’ Perquè l’he tinguda molts anys», confessa.