Baixa el preu del blat i el del farina, però el pa continua pujant

El preu del blat per fer pa va arribar a pujar el 70,86% el juny del 2022. El de la farina va arribar a un pic a l’agost, amb un increment del 39,79%. La pujada anual dels preus de l’electricitat va arribar a assolir un 80% al març. Des d’aleshores, la inflació del blat ha baixat l’11,04% al gener, la de la farina s’ha situat en el 26,41% i l’electricitat anota taxes negatives de variació anual des del novembre passat (-17,2% al febrer). No obstant, el preu per als consumidors del pa i dels cereals va amb retard: va arribar a una alça del 19,56% al desembre i la dada del gener, tot i que és una mica inferior (18,74%), encara no és concloent per poder dir que ha tocat sostre. En particular, la pujada del pa va arribar al 15,4% al desembre. La contraposició de les dades procedeix de l’informe ‘Evolució recent dels preus de consum dels aliments a l’àrea de l’euro i a Espanya’, publicat aquest dimecres pel Banc d’Espanya, i posa en evidència el retard amb què s’acaben traslladant les variacions dels costos de producció (matèries primeres i entrades) al cost final dels preus. Aquest fenomen explicaria per què encara no es noten a la botiga les rebaixes que ja noten els productors en els seus costos. En particular, els preus per als consumidors de farines i altres cereals encara mantenen una elevada inflació del 36,8%, que continua sense tocar sostre en el cas del pa (15,4%) i que sí que dona senyals d’inflexió en la categoria de pastes alimentàries i cuscús (del 31% al 19%), segons les dades que maneja el Banc d’Espanya en el seu informe. Les dades de l’INE del gener i del febrer comencen a mostrar una retallada en la taxa d’inflació del pa (fins al 13,2%) que, si és confirma, podria ser interpretada ja com una inflexió. «La variació dels preus en els costos poden tardar entre un i dos anys a traslladar-se al preu final», va explicar dimecres passat el director general d’Economia i Estadística del Banc d’Espanya, Ángel Gavilán. Ja llavors, Gavilán, anticipant algunes de les conclusions publicades aquest dimecres pel Banc d’Espanya, va afirmar que «el preu dels aliments no ha tocat sostre» a Espanya i que la seva taxa de variació en l’índex de preus de consum (IPC) se situarà previsiblement el 2023 en una mitjana del 12,2%, que se sumarà a la del 12% del 2022. El cas de la llet Igual que passa amb el preu del pa, l’anàlisi del Banc d’Espanya constata la reducció dels costos que afecten la producció de la llet. Els costos de producció de la llet a Europa van començar a augmentar amb intensitat a partir de la primavera del 2021, sobretot, pel repunt dels costos de l’alimentació del bestiar, que representa entorn del 60% del total de costos per a la producció lletera. «En aquest context, durant gran part del 2021 i començaments del 2022, els productors de llet van afrontar un augment significatiu dels seus costos i una reducció dels seus marges, que sembla que van impulsar l’augment de la separació de caps de bestiar vells a la UE», remarca l’informe del Banc d’Espanya. És a dir, davant l’augment dels costos, resulta més rendible la venda de les vaques lleteres menys productives per a l’aprofitament de la seva carn. Així, a Espanya sembla que es va produir una caiguda significativa en l’estoc de vaques productores de llet el 2022 i l’oferta de llet crua es va reduir el 2022 tant a Espanya com a la UE. Com a conseqüència dels increments dels costos i la reducció de l’oferta de llet crua, els preus de venda de la llet en origen van augmentar de manera significativa des de finals del 2021, fins a arribar a màxims històrics a finals del 2022, tant a Espanya com al conjunt de la UE. «Aquest repunt dels preus en els últims mesos del 2022, en un context de moderació en els costos d’alimentació del bestiar i els costos energètics, reflecteix un cert desfasament en la translació dels augments de costos registrats des de mitjans del 2021», certifica l’anàlisi del Banc d’Espanya. Finalment, aquests augments dels preus registrats en les primeres etapes de la producció de la llet i, en conseqüència, dels preus dels productes lactis industrials s’han traslladat als preus de consum dels productes lactis elaborats, com ara iogurts i formatges. A més, aquests productes també s’han vist afectats per l’augment d’altres costos que afecten els seus processos de producció i distribució. Per exemple, en el cas de la llet, el cost de l’envasament i embalatge suposava, el 2021, entorn del 20% dels costos de producció (MAPA, 2021), costos que van augmentar de manera significativa al llarg del 2022 pel fort increment dels preus del plàstic associats a l’encariment de l’energia.

Baixa el preu del blat i el del farina, però el pa continua pujant

Un informe del Banc d’Espanya sobre la inflació mostra el retard amb què la moderació dels costos de producció del pa i la llet arriba als consumidors

El més llegit