¿D’on sortiran els diners per a les pensions?: Escrivá apunta a metges, industrials i bancaris

Les nòmines de metges, oficials industrials, alts funcionaris i bancaris, entre d’altres, estan en el punt de mira de la nova reforma de pensions. O més aviat les empreses (i l’Estat) que les paguen. Aquests dies els gestors han tret la calculadora per actualitzar els seus números i saber quin sobrecost els suposarà la nova norma acabada d’aprovar pel Govern. I és que la pujada de bases màximes i el recàrrec per als salaris més alts amb què el ministre José Luis Escrivá pretén omplir la guardiola de les pensions tindran un efecte especialment focalitzat en determinats sectors i perfils, de càrrecs intermedis cap amunt, segons coincideixen a assenyalar les diferents fonts consultades per a aquest reportatge. A falta de veure i avaluar els efectes que tingui l’anunciat increment de costos a partir del 2025, que és quan començarà progressivament a regir aquesta part de la reforma, les agències d’intermediació apunten que aquest doble recàrrec per als salaris alts pugui frenar en alguns casos la promoció interna en les empreses. Si bé aquestes mateixes fonts reconeixen que l’efecte serà menor o imperceptible a l’hora de fitxar professionals altament qualificats i externs a la companyia. Segons les últimes dades disponibles de l’enquesta de població activa (EPA), referents al 2021, a Espanya el 10% dels assalariats més ben pagats tenen un sou, de mitjana, superior a la base màxima de cotització. És a dir, part de la seva nòmina no cotitza i sobre aquesta porció, a partir del 2025, començarà a regir una taxa especial que no generarà drets i que anirà a càrrec de les empreses. El que vindrien a ser 1,6 milions de treballadors, que, de mitjana, cobren cada mes 5.092 euros bruts. Segons els càlculs de la Seguretat Social, aquesta xifra baixaria a 1,2 milions. ¿On treballa aquesta elit laboral? «En termes generals, cobrar un salari de més de 4.500 euros al mes és poc habitual. Però entre el nínxol de treballadors qualificats, aquesta remuneració és fins i tot baixa», apunta la directora comercial de Hays a Espanya, Noelia De Lucas. Un cirurgià d’una clínica privada, un director de sucursal bancària, un representant comercial d’una farmacèutica, un analista de dades d’una tecnològica o un consultor sènior de les ‘Big Four’ són alguns dels exemples d’afectats que cita De Lucas. Si bé en termes generals, a més mida d’empresa, més sou, des de la consultora Randstad apunten que l’afectació no se circumscriurà únicament a les grans multinacionals, sinó també a certes pimes. Aquí el sector i el grau d’especialitat de la companyia serà determinant. ¿Frenarà les contractacions? Uns dies abans que la reforma de les pensions rebés la llum verda del Consell de Ministres, el gabinet d’estudis econòmics del BBVA va anticipar una primera aproximació sobre el possible impacte que podrien tenir els canvis sobre el mercat laboral: uns 200.000 llocs de treball menys a llarg termini. L’esmentat diagnòstic no coincideix amb el realitzat pels experts consultats per a aquest reportatge. «Moltes empreses ja estan pagant dinerals per fitxar aquells professionals altament qualificats que són imprescindibles per a la seva activitat. I la seva principal preocupació no són els diners, sinó la capacitat de retenir-los molt temps i evitar que se’n vagin a la competència. Pagar més de cotitzacions no serà una cosa determinant», apunta el catedràtic d’Economia Aplicada de la UAB, Josep Oliver. «Crec que l’impacte serà mínim o nul. Al contrari del que hagués passat si la pujada de cotitzacions hagués sigut tan intensa per a tots els salaris com ho ha sigut per als alts. Llavors, probablement i sumat a l’efecte de les últimes pujades del salari mínim, sí que destruiria llocs de treball entre el personal menys qualificat», coincideix el director de l’Executive Master en Direcció Economico-Financera d’ESADE, Jordi Fabregat. Possibles efectes secundaris Si bé les empreses no deixaran de contractar aquests treballadors d’elit malgrat haver de pagar més per això, l’increment de bases màximes sí que pot tenir una sèrie d’efectes secundaris en altres àrees. «Si aquest augment de costos genera un desequilibri en les empreses, és més probable que es redueixi la contractació de posicions que no siguin claus per al desenvolupament de la seva activitat, a diferència de les esmentades», apunta el director de Randstad Research, Valentín Bote. Un altre possible efecte secundari que intueix Fabregat, d’ESADE, és que, com tot augment de costos, pot traduir-se en futures pujades de preus. «Aquelles empreses que s’ho puguin permetre ho repercutiran», apunta. «Les companyies continuaran contractant perquè ho necessiten, però hauran de readaptar la seva estructura de costos. Sobretot en aquells casos que depenguin de multinacionals i al final aquests costos més grans es traduiran en menor rendibilitat i això es traslladarà al compte de resultats. I això pot tenir efectes sobre la inversió», apunta el director de The Adecco Group Institute, Javier Blasco.

¿D’on sortiran els diners per a les pensions?: Escrivá apunta a metges, industrials i bancaris

Els experts consultats alerten que la pujada de les bases de cotitzacions pugui frenar la promoció interna, però els impactes sobre creació d’ocupació seran «mínims»

El més llegit