La divisió del Congrés és un llast per al debat sobre tornar a reforçar la supervisió de la banca als EUA

Les ràpides i contundents accions públiques van evitar inicialment que la caiguda del Silicon Valley Bank i el Signature Bank es convertissin en una gran crisi i davant l’angoixa del First Republic Bank es va ajudar a gestar una intervenció privada que va salvar l’entitat. No obstant, les turbulències en el sector i les seves conseqüències s’estan mostrant molt més profundes i transcendentals del que s’esperava. I el que ha passat ha col·locat les autoritats, els legisladors i els reguladors econòmics del país davant el mirall de les seves deficiències en els controls i la supervisió del sector bancari. El president dels EUA, Joe Biden; la secretària del Tresor, Janet Yellen, i el president de la Reserva Federal, Jerome Powell, així com diversos congressistes i senadors demòcrates, replantegen ara regulacions i normes, i aposten per reforçar-les. En el cas dels demòcrates més progressistes, es crida a recuperar la fortalesa en els controls que el 2010 va establir la llei Dodd-Frank, amb què es va respondre a la gran crisi del 2008 i 2009. Es desfarien així passos fets el 2018, quan durant el mandat de Donald Trump, i amb el suport de Powell i també d’alguns demòcrates, es va aprovar una llei que va rebaixar les regulacions de la banca. Però la divisió actual del Congrés on cada partit controla una cambra, les reticències dels moderats i els republicans i la ferma oposició de la indústria de la banca deixen de moment unes perspectives grises per a qualsevol esforç d’aprovar una nova legislació. Propostes de llei Biden, que no té prou autoritat executiva en aquest terreny, ha instat el Congrés a actuar. Aquesta setmana, en una compareixença davant les cambres, Yellen cridava a «reconsiderar i apuntalar la regulació». I en la seva roda de premsa després d’anunciar la novena pujada consecutiva dels tipus d’interès de la Fed, i reconeixent que la inestabilitat financera pot afectar la seva futura política monetària, Powell declarava: «Clarament necessitem reforçar la supervisió i la regulació». Davant els congressistes Yellen esmentava propostes específiques, i algunes ja figuren en proposicions de llei dels demòcrates que han iniciat la seva difícil etapa en unes cambres on els republicans culpen els reguladors i no la regulació. Una, per exemple, seria penalitzar els executius bancaris d’entitats fallides, recuperant les seves compensacions o els beneficis que obtinguin de vendes d’accions en els 60 dies previs al col·lapse d’una entitat. Yellen va plantejar a més la necessitat de restaurar algunes de les regles que va relaxar la llei del 2018, actualitzar les proves d’estrès i els requeriments de liquiditat de la banca, a més d’actualitzar tota la normativa per estar al dia amb la tecnologia, reconeixent l’impacte que les xarxes socials, per exemple, van tenir en la fuga de dipòsits del Silicon Valley Bank i el Signature. I són idees que ja han posat en propostes de llei demòcrates progressistes com els senadors Elizabeth Warren i Bernie Sanders i la congressista Katie Porter. Un dels grans temes de debat és si s’ha d’apujar la garantia a tots els dipòsits, que actualment estan coberts fins als 250.000 dòlars per la Corporació Federal d’Assegurança de Dipòsits (FDIC per les sigles en anglès), tot i que es van cobrir totalment en els casos del Silicon Valley i el Signature. I tot i que Yellen va negar que el Tresor es plantegi fer sense el Congrés el pas que alguns demanen al sector tot i que sigui de forma temporal, també va dir que «paga la pena» que les cambres estudiïn canvis en aquest sistema. Revisió de la Reserva Federal La Reserva Federal, que ja ha posat en marxa una revisió de la seva pròpia actuació supervisora davant el Silicon Valley Bank amb què ha dit que espera «aprendre lliçons», està estudiant endurir els requeriments de capital i liquiditat per a entitats de mida mitjana com era el banc californià. A més, la Fed estudia fer passos per ampliar les proves d’estrès a bancs que tinguin entre 100.000 i 250.000 milions de dòlars en actius. Rebaixaria així considerablement el llindar que des del 2018 limitava aquestes proves només als que superessin els 250.000 milions, un grapat d’entitats que es consideraven sistemàticament vitals, les que després de la crisi del 2008 i el 2009 van entrar en aquesta categoria popularment coneguda com a «massa gran per caure». És un canvi de pas per a la Fed, i per a Powell, que va defensar reduir les regulacions per als bancs de mida mitjana que s’havien imposat amb la Llei de Protecció del Consumidor i Reforma de Wall Street del 2010, la Dodd-Frank, que a més d’imposar una supervisió federal més estricta a qualsevol banc amb més de 50.000 milions en actius establia requeriments de seguretat financera, el veto a algunes operacions arriscades o requisits més durs de garanties que podrien absorbir pèrdues inesperades o fugues de dipòsits. Powell va adoptar aquesta posició el 2017, quan se sotmetia a la vista de confirmació del Senat després de ser nomenat per Trump per presidir la Reserva Federal. I també el va recolzar la relaxació de controls del 2018 en la seva primera compareixença davant el Congrés ja al capdavant del banc central nord-americà. Tot i que l’Oficina de Pressupost del Congrés, no partidista, va escriure que la llei que rebaixava la Dodd-Frank «incrementarà la possibilitat que caigui una gran firma financera amb actius d’entre 100.000 i 250.000 milions», la norma va ser aprovada per les cambres, amb suport majoritàriament republicà però també de 17 demòcrates al Senat i 33 a la Cambra de Representants, i després d’un intens ‘lobby’ per part d’entitats regionals i mitjanes com el mateix Silicon Valley Bank. La llei del 2018 i la guerra política Hi ha divisió d’opinions sobre si el que ha passat els últims dies es pot vincular directament a la relaxació de controls de la llei Dodd Frank amb la llei del 2018. Alguns sí que ho pensen, com els Sanders i Warren, que a més han demanat a Powell que es recusi de la revisió interna de la Fed (que ara té al capdavant el vicepresident de supervisió, Michael Barr) assegurant que «les seves accions van contribuir directament» al col·lapse dels bancs de l’última setmana. Altres, com Dennis Kelleher, director de l’organització a favor de la reforma financera ‘Better Markets’, pensen que la llei del 2018 pot haver tingut un «impacte modest». Tot i així, Kelleher va assenyalar en declaracions a la CNN a càrrecs de la Fed nomenats per Trump, que van relaxar la supervisió bancària i ni tan sols van aprofitar poders que els donava la norma. En el cas del Silicon Valley Bank haurien pogut, per exemple, instar l’entitat a elaborar plans per contrarestar punts febles, com l’alt percentatge que tenien de dipòsits superiors a 250.000 dòlars i per tant no assegurats per la FDIC o la concentració en una àrea i una indústria particular (la tecnològica de Califòrnia). La majoria dels republicans han preferit assenyalar d’altres factors com a causes del que ha passat. El governador de Florida i potencial candidat presidencial republicà per al 2024, Ron DeSantis, que com a congressista va votar a favor de la llei del 2018, ha liderat una campanya que denuncia que el col·lapse es deu a la suposada onada ‘woke’ als bancs, en què engloba tant els criteris de diversitat, igualtat i inclusió (DEI per les sigles en anglès) com els ambientals socials i de bon govern (ESG en anglès, ASG en català). A més, es culpa les polítiques de despesa de Biden, a les quals s’atribueix la pujada de la inflació disparada i les polítiques agressives de pujades de tipus de la Fed que van afectar les inversions en bons de l’SVB.

La divisió del Congrés és un llast per al debat sobre tornar a reforçar la supervisió de la banca als EUA

El president Biden, Yellen i Powell, que el 2018 va recolzar rebaixar mesures del 2010, criden al reforç

Diverses iniciatives demòcrates no tenen perspectiva d’avançar pel rebuig dels republicans i els moderats

El més llegit