El Govern pretén que els turistes consumeixin la meitat d’aigua el 2040 que la que gasten actualment. Més enllà de l’actual conjuntura de sequera, des de l’administració catalana són conscients que aquest líquid element serà un bé cada vegada més preat a causa de la crisi climàtica i els 15 milions de visitants que cada any passen pel territori català s’han d’adaptar a això. «No podem ignorar l’escenari de crisi climàtica que patim, ho estem veient ara», ha declarat aquest dijous el president de la Generalitat, Pere Aragonès.

Reduir la petjada hídrica dels visitants i equiparar-la a la dels residents a Catalunya és una dels múltiples compromisos recollits en el consens de mínims per renovar el model turístic català que ha presentat Aragonès aquest dijous a la Casa de la Llotja de Mar. Consens en el qual ha aconseguit ajuntar l’Ajuntament de Barcelona, liderat per Ada Colau, i la històrica patronal Foment del Treball, liderada per Josep Sánchez Llibre; dues personalitats xocants habitualment en gairebé tot. 

¿Com es pot fer? Una de les primeres mesures que prendrà la Generalitat és redirigir part dels ingressos obtinguts anualment mitjançant la taxa turística que cobren als visitants els allotjaments a mesures que ajudin les empreses a gestionar millor els residus i gastar menys aigua. Fins ara aquests ingressos es destinaven gairebé exclusivament a la promoció turística i captar així més visitants.

Acord col·lectiu

Gastar la meitat d’aigua, que la meitat dels aliments que consumen es produeixin a Catalunya, reduir el 40% les emissions de CO₂ dels creuers o limitar l’accés amb cotxes de combustió a municipis amb alta presència de visitants estrangers són alguns dels objectius que recull el ‘Compromís nacional per un turisme responsable’. Aquesta declaració d’intencions de 47 pàgines pretén renovar el model turístic català –un sector que aporta entorn del 13% del PIB de Catalunya un 15% de la seva ocupació– per fer-lo més sostenible i adaptar-lo a les exigències de la crisi climàtica. 

L’esmentada declaració d’intencions necessita del consens amb hotels, agències de viatges, restaurants i altres empreses turístiques, ja que no és un mandat executiu ni vinculant, sinó un paquet de recomanacions. Perquè aquestes es materialitzin el Govern ha aconseguit convèncer 111 entitats, que van des del Gremi d’Hotels de Barcelona, la Federació Catalana de Càmpings o el Gremi d’Hosteleria de Sitges, passant pels sindicats CCOO i UGT o el Col·legi d’Ambientòlegs a Catalunya. «És un exemple de com volem enfocar els grans reptes del país, generant consensos i alineant objectius».

El gran absent és la patronal de les pimes Pimec, que veu poc corresponsable la Generalitat en l’esmentat compromís i entén que exigeix molts esforços a les empreses i pocs a ella mateixa. El ‘Compromís’ neix sense pressupost concret, ni una comissió constituïda que vagi avaluant periòdicament si aquells objectius marcats –amb horitzó 2030, 2040 i 2050– es van o no complint.  

Turisme més eficient

De la mateixa manera que la indústria i l’agricultura són objecte de fiscalització de les seves empremtes ecològiques, la Generalitat aspira a incorporar també el turisme a això. Gran part de manifest presentat aquest dijous es dirigeix a millorar la gestió dels recursos per part de les empreses del sector. Amb l’objectiu d’emetre menys CO₂, gastar menys aigua i consumir més energia verda. En aquest sentit, la meta a què ha conjurat el Govern els 111 signants és que, el 2035, tota l’energia que consumeixi el sector turístic haurà de ser 100% verda.

La Generalitat i els ajuntaments signants –hi ha el de Barcelona, que concentra més de la meitat dels turistes estrangers que visiten Catalunya, i les federacions ACM i FMC– es comprometen a anar traient ajudes públiques per incentivar que les empreses inverteixin a renovar les seves calefaccions i aires condicionats i que aquests gastin menys. Concretament, el seu compromís és el d’augmentar l’eficiència energètica dels edificis turístics en un 50% per al 2030.

Menys desaprofitament alimentari

Més eficiència en els recursos energètics i en l’alimentació. Hotels, bars i restaurants hauran de reduir a la meitat la quantitat de menjar que compren de més i acaben tirant. Actualment la indústria alimentària genera 35 quilos de menjar de més per català i que acaben a les escombraries. I la Generalitat estima que el nivell de desaprofitament alimentari en el cas dels turistes és el doble que el dels residents. El 2040 l’objectiu de desaprofitament és zero.

També hauran de readaptar les seves cadenes de proveïdors perquè el 2035 la meitat, com a mínim, dels aliments servits a turistes hagin sigut produïts a Catalunya. 

Una de les autocrítiques que fan els signants del compromís és que determinades zones de Catalunya han abusat del monocultiu turístic durant els últims anys. «La diversificació ha de ser la pedra angular en l’estratègia de producte del turisme del país i també en la comunicació i la promoció», recull el document. Per mirar de revertir-ho, els signants es fixen com a meta augmentar un 20% el pes relatiu de les activitats no turístiques en l’ocupació dels municipis del litoral per al 2035.