Catalunya continua entre les comunitats que més grava a l’IRPF els ingressos de 16.000 a 30.000 euros

Catalunya es manté com la comunitat de règim comú que més grava els ingressos bruts anuals de 16.000 a 30.000 euros a l’impost de la renda (IRPF). En el tram de 16.000 només el superen les tres comunitats forals basques i Navarra; en el de 20.000, Navarra, i en el de 30.000 és el més elevat. A partir de 45.000 va quedant més relegada. Són les conclusions de l’estudi ’Panorama de la fiscalitat autonòmica i foral 2023’ que elabora el Registre d’Economistes Assessors Fiscals (REAF), segons el qual Madrid continua sent la comunitat amb menys càrrega a l’IRPF, en especial per a les rendes a partir de 110.000 euros i el País Valencià, la que més grava a partir d’aquest tram. Segons aquesta anàlisi, Catalunya, que és la comunitat amb més declarants (3,8 milions, segons les últimes dades corresponents al 2020 i el 78% d’ells amb una base liquidable total inferior als 33.000 euros) és la que té el tipus mínim de l’IRPF més elevat d’entre els territoris de règim comú. Això és conseqüència d’aplicar en el tram autonòmic el 10,50%, el més alt que qualsevol altra comunitat de règim comú, cosa que dona com a resultat el 20% a l’integrar-hi la part estatal. El tipus més baix és a Navarra, amb el 13%, seguit per Madrid (18%), el País Valencià (18,50%), igual com Galícia, Castella i Lleó, La Rioja i les Canàries; Andalusia, l’Aragó, les Balears, Cantàbria, Castella-la Manxa i Extremadura (19%); Múrcia (19,10%) i Astúries (19,50%). A les tres comunitats forals basques és el 23%. Quant al tipus marginal màxim, Catalunya se situa a la franja alta, a l’arribar al 50% per un tram autonòmic del 25,50%. Però ho superen el País Valencià (54%), Navarra (52%), La Rioja (51,50%) i les Canàries (50,50%). L’igualen en el 50% l’Aragó, Astúries i Cantàbria. Madrid és la que menys grava les rendes més altes, amb un màxim del 45%, seguit de Castella i Lleó (46%), Andalusia, Castella-la Manxa i Galícia (47%); Múrcia (47,20%), les tres comunitats forals del País Basc (49%), així com les Balears i Extremadura (49,50%). En tot cas, a Catalunya, a mesura que les rendes són més elevades, la càrrega s’allunya dels primers llocs de la classificació. Al seu torn, vuit comunitats han optat per rebaixar la càrrega fiscal del tram autonòmic de l’IRPF a través de rebaixes de la tarifa o al deflactar-la (adaptar-la a la inflació) o retocant els mínims personals i familiars per rebaixar la factura fiscal, inflada per l’impacte de l’índex de preus de consum (IPC). En concret, han pres mesures en tarifa o mínims personals més lligades a l’alça salarial que a la de la inflació Andalusia, Canàries, Castella i Lleó, Galícia, Madrid, Múrcia i el País Valencià, i l’Aragó ha abaixat el tipus mínim i apujat el màxim, a més en tots els casos amb efectes ja per a la campanya vinent que comença l’11 d’abril. Estalvi de 8,34 a 550 euros Això s’afegeix al fet que en els Pressupostos de l’Estat per al 2023, el Govern hi va incloure mesures per alleugerir la càrrega de les rendes del treball de fins a 21.000 euros i va elevar de 14.000 a 15.000 el mínim exempt de tributar. Aquestes modificacions juntament amb les que han fet diverses autonomies, rebaixaran la factura per l’IRPF entre 9 i 550 euros. L’estalvi més elevat és parell per a les rendes de 16.000 euros a Catalunya, amb 540,63 euros i el més baix, per a les rendes de 30.000 a Madrid, amb 8,34 euros, segons el REAF. Però segons un estudi d’EsadeEcPol, fan que les rendes de 15.000 a 20.000 euros es vegin més perjudicades perquè «de cada euro que guanyen per sobre dels 15.000, un altíssim percentatge va a l’IRPF», una cosa que es modera en les rendes mitjanes. Quant a corregir l’efecte de la inflació, el Govern català rebutja aquesta opció al considerar que té un impacte molt baix individualment però molt alt en conjunt. La consellera d’Economia, Natàlia Mas, va explicar en una entrevista amb EL PERIÓDICO que l’efecte «és molt més baix, d’uns 20, 30, 40 euros anuals sobre el 50% de la població en els trams de renda mitjans i baixos. En els superiors, l’efecte seria una mica més alt, cosa que indica que és una mesura regressiva que beneficia els que més tenen.» I a més, «l’impacte global per a la capacitat financera de la Generalitat és molt important». Quant a la tributació de les rendes de 16.000 euros, a Catalunya un contribuent de menys de 65 anys sense fills i només amb el seu salari, paga 393,87 euros i només el superen els tres territoris forals bascos, amb 1.207,02. El País Valencià és la que menys grava aquest tram, amb 314,38 euros. Fins i tot per sota dels 335,14 euros de Madrid, que sol ser l’autonomia amb menys càrrega, tot i que especialment en les rendes més altes, segons l’estudi del REAF. En els 20.000 euros, per al mateix cas, després de Navarrra (2.301 euros), ve Catalunya amb 2.118,54. Madrid és la que grava menys, amb 1.909,97 euros. I en els 30.000 euros no hi ha cap territori en el qual, per a aquest cas, se superi Catalunya, amb 5.041,35 euros. Els tres territoris forals bascos, 4.610,20 euros, són els que menys graven, seguits de Madrid (4.638,25 euros). Altres novetats són la bonificació de l’impost del patrimoni a Andalusia i Galícia, tot i que els contribuents hauran de satisfer l’impost sobre els patrimonis de 3 milions d’euros, creat per Hisenda de manera temporal. En aquest sentit, a Catalunya s’ha creat un nou tram a partir de 20 milions d’euros al 3,48% amb el qual s’ingressaran 12 milions d’euros addicionals que, altrament, anirien a parar a les arques de l’Estat.

El més llegit