Tensa calma accionarial a Naturgy

El 28 de març, la junta d’accionistes de Naturgy renovarà per quatre anys Francisco Reynés (Palma de Mallorca, 1963) com a president i CEO de l’empresa. Reynés és el primer executiu que més poder acumula entre les grans empreses de l’Ibex 35 al mantenir les dues posicions, desdoblades en la resta. En la seva renovació de poders hi estan d’acord els cinc grans accionistes de l’energètica, que controlen el 86% de les accions. Per sota de Reynés, un comitè de direcció format per deu persones, tots homes. Reynés va accedir a la presidència de Naturgy el 6 de febrer del 2018 substituint en el càrrec Isidro Fainé, actual president de Fundació Caixa i Criteria, principal accionista de la companyia amb un 26,7% del capital. Des d’aquella data, l’acció de Naturgy s’ha revaloritzat un 51%. El grup val a la borsa 26.100 milions. El 2022 va ingressar 33.965 milions i en va guanyar 1.826. L’actual president procedia del grup d’infraestructures Abertis, on va ser el seu vicepresident i CEO; i era president de Cellnex, antiga Abertis Telecom, que va liderar la seva sortida a borsa el 2015. Avui Abertis és 50% més una acció propietat de la família italiana Benetton a través del seu fons Atlantia i la resta d’ACS, controlat per Florentino Pérez. Des de la seva arribada a Naturgy, Reynés ha hagut de lidiar amb la reestructuració industrial de l’empresa i amb l’accionarial. Com a resultat de la compra d’Unión Fenosa per Gas Natural, rebatejada com a Naturgy, va reenfocar els seus negocis i va iniciar la seva particular transformació en el sector de l’energia, impulsat primer pels efectes de la pandèmia i afectat, posteriorment, pels efectes de la invasió russa d’Ucraïna. El projecte estrella, Géminis, que havia de servir per dividir Naturgy en dos: separava els negocis regulats –i d’alt dividend– de la resta, liberalitzats i de més creixement, està congelat. «Les circumstàncies geopolítiques han obligat a paralitzar-lo fins a un canvi del context», informen fonts de la companyia. Tampoc ha facilitat l’operació els dubtes expressats per la vicepresidenta tercera del Govern i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera. La separació en dos de Naturgy era la millor eina per posar fi al complex entramat accionarial de Naturgy i aclarir el seu futur. La irrupció amb el llançament d’una OPA del fons australià IFM en el capital va trontollar l’statu quo que s’havia aconseguit amb els altres quatre accionistes: els fons GIP, Rioja/CVC –on participa el grup financer Alba propietat de la família March– l’empresa estatal algeriana Sonatrach i, sobretot, Caixa. Per a aquesta fundació, accionista històric, Naturgy és essencial com a proveïdor de dividends per a la seva obra social: 331 milions el 2022 i 1.686 en cinc anys. IFM no va aconseguir el seu objectiu d’arribar al 22%, però sí que arriba ja al 14% i no nega el seu interès a continuar comprant si el mercat ho permet. Com a contrapès, La Caixa va augmentar la seva participació des del 24,8% fins al 26,7% actual, posició que no vol augmentar. Durant la irrupció d’IFM no va prosperar la recerca d’un cavaller blanc industrial per entrar en el capital. L’entrada d’IFM ha tingut un efecte no desitjat: un menor ‘free-float’ –el grup compta amb 50.000 accionistes minoritaris– en Borsa i una brusca caiguda del volum de negociació de les accions, que situen Naturgy, molt per sota de les grans empreses de l’Ibex. Ocupa la posició 27 entre les més negociades de l’índex, amb una caiguda de gairebé un 50% en volum en un any, segons informa Borsa i Mercats Espanyols. Ni des de l’empresa ni des de la borsa consideren que ara com ara perilli la presència de Naturgy a l’Ibex tret que IFM (¿o algun altre fons?) decideixi continuar comprant al mercat. A l’espera de ressuscitar el projecte Géminis per reordenar la situació accionarial, l’empresa que presideix amb un poder total Reynés viu en tensa calma davant les pròximes amenaces.

El més llegit