Els EUA es replantegen la regulació i supervisió de la banca després de la caiguda de Silicon Valley Bank

La ràpida i contundent intervenció pública ha evitat de moment que la caiguda de Silicon Valley Bank, així com les de Signature Bank i SilverGate, es converteixin en una gran crisi als Estats Units. El que ha passat, no obstant, ha col·locat ja autoritats i reguladors econòmics del país davant el mirall de les seves deficiències en els controls i la supervisió del sector bancari i els està portant a replantejar-se ara regulacions i normes. I ho fan alhora que es lliura una intensa guerra política entre demòcrates i republicans, amb acusacions creuades sobre causes i responsabilitats de les actuals turbulències. La Reserva Federal, que ja ha posat en marxa una revisió de la seva pròpia actuació supervisora davant Silicon Valley Bank amb la qual ha dit que espera «aprendre lliçons», està estudiant endurir els requeriments de capital i liquiditat per a entitats de mida mitjana com era el banc californià, segons ha avançat ‘The Wall Street Journal’. A més, la Fed estudia fer passos per ampliar les proves d’estrès a bancs que tinguin entre 100.000 i 250.000 milions de dòlars en actius. Rebaixaria així considerablement el llindar que des del 2018 limitava aquestes proves només als qui superessin els 250.000 milions, un grapat d’entitats que es consideraven sistèmicament vitals, aquelles que després de la crisi del 2008 i el 2009 van entrar en aquesta categoria popularment coneguda com a «massa gran per caure». Canvi de pas És un canvi de pas per a la Fed, el president de la qual, Jerome Powell, va defensar reduir les regulacions per als bancs de mida mitjana que s’havien imposat amb la Llei de Protecció del Consumidor i Reforma de Wall Street, coneguda com la Dodd-Frank, aprovada sota el mandat de Barack Obama el 2010, que a més d’imposar supervisió federal més estricta a qualsevol banc amb més de 50.000 milions en actius establia requeriments de seguretat financera, el veto a algunes operacions arriscades o requisits més durs de garanties que podrien absorbir pèrdues inesperades o fugues de dipòsits. Powell va adoptar aquesta posició el 2017, quan se sotmetia a la vista de confirmació al Senat després de ser nomenat per Donald Trump per presidir la Reserva Federal i donar el relleu a Janet Yellen, defensora de la forta regulació. I el va recolzar aquesta relaxació de controls també el 2018 en la seva primera compareixença davant el Congrés ja al capdavant del banc central nord-americà. Tot i que l’Oficina de Pressupost del Congrés, no partidista, va escriure que la llei que rebaixava la Dodd-Frank «incrementarà la possibilitat que caigui una gran firma financera amb actius d’entre 100.000 i 250.000 milions», la norma va ser aprovada per les Cambres, amb suport majoritàriament republicà però també de demòcrates (17 al Senat i 33 a la Casa de Representants), i després d’un intens ‘lobby’ per part d’entitats regionals i mitjanes com el mateix Silicon Valley Bank. La llei del 2018 i la guerra política Hi ha divisió d’opinions sobre si el succeït en els últims dies pot vincular-se directament a la relaxació de controls de la llei Dodd Frank amb la llei del 2018. Alguns sí que ho pensen, com els senadors progressistes Bernie Sanders i Elizabeth Warren. Aquesta última a més ha demanat a Powell que es recusi de la revisió interna de la Fed (al capdavant de la qual s’ha posat el vicepresident de supervisió, Michael Barr) assegurant que «les seves accions van contribuir directament» al col·lapse dels bancs de l’última setmana. D’altres, com Dennis Kelleher, director de l’organització a favor de la reforma financera Better Markets, pensen que la llei del 2018 pot haver tingut un «impacte modest». Tot i així, Kelleher ha assenyalat en declaracions a CNN càrrecs de la Fed nomenats per Trump, que van relaxar la supervisió bancària i ni tan sols van aprofitar poders que els donava la norma. En el cas de Silicon Valley Bank haurien pogut, per exemple, instar l’entitat a elaborar plans per contrarestar punts febles, com l’alt percentatge que tenien de dipòsits superiors a 250.000 dòlars i per tant no assegurats per la Corporació Federal d’Assegurança de Dipòsits (FDIC) o la concentració en una àrea i una indústria particular (la tecnològica de Califòrnia). La majoria dels republicans han preferit assenyalar altres factors com a causes del que ha succeït. El governador de Florida i potencial candidat presidencial republicà per al 2024 Ron DeSantis, que com a congressista va votar a favor de la llei del 2018, lidera una campanya que el col·lapse es deu a la suposada onada «woke» als bancs, en la qual engloba tant els criteris de diversitat, igualtat i inclusió (DEI per les seves sigles en anglès) com els ambientals, socials i de bon govern (ESG en anglès, ASG en català). A més, es culpa les polítiques de despesa de Joe Biden, a les quals s’atribueix la pujada de la inflació a la qual la Fed ha respost amb polítiques agressives de pujades de tipus que van afectar les inversions en bons d’SVB. Tot i que els blocs no són unitaris i hi ha divisions tant entre els demòcrates com entre els republicans, les dues falles xocants aventuren complicat que s’aprovi res en un Congrés dividit on cada partit controla una de les cambres.

Els EUA es replantegen la regulació i supervisió de la banca després de la caiguda de Silicon Valley Bank

La Reserva Federal, que amb Powell va recolzar la relaxació de controls el 2018, estudia endurir normes per a les entitats de mida mitjana

La crisi desencadena una guerra política, amb els demòcrates assenyalant la desregulació i els republicans tant la despesa com la cultura «woke»

El més llegit