El Congrés sospesa penalitzar els bancs amb més fallades en contra del Defensor del Client

Els grups parlamentaris que tramiten la creació de la nova Autoritat de Defensa del Client Financer están sospesant penalitzar els bancs, asseguradores i empreses de valors que rebin més pronunciaments en contra per part de l’organisme. Així, estan valorant si seria possible que aquestes entitats hagin de contribuir més que la resta a finançar l’organisme, segons confirmen diverses fonts a aquest diari. La decisió no està presa perquè falta per comprovar si legalment seria possible implementar-ho, però és una fórmula que es considera atractiva per desincentivar les entitats que tinguin un pitjor comportament amb la seva clientela. Precisament, la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, s’ha obert aquest dijous a modificar la taxa de 250 euros per reclamació amb què estava previst que les entitats financin la nova autoritat, tot i que mantenint que acudir a l’organisme continuï sent gratuït per als afectats. «El finançament de l’autoritat és una de les qüestions que han suscitat més comentaris, tant en l’àmbit parlamentari com en l’àmbit públic, són qüestions que, per descomptat, es podran abordar sense cap problema al llarg de la tramitació parlamentària d’aquest projecte de llei», ha confirmat al Congrés. Des de diferents àmbits, com el Banc d’Espanya o les patronals financeres, s’està advertint des de l’abril de l’any passat que la taxa fixa de 250 euros per reclamació admesa podria suposar un incentiupervers, ja que les entitats podrien acceptar tota reclamació inferior a aquesta quantitat perquè els seria més barat, cosa que al seu torn podria causar una onada de reclamacions. «Jo crec que el nostre sistema financer i la nostra societat és prou madura com per evitar els abusos o situacions disfuncionals que han sigut assenyalats, però al llarg de la tramitació parlamentària podem abordar aquesta qüestió i millorar si cal el projecte de llei», ha apuntat Calviño. Proposta del governador Fa uns dies al Congrés, el governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, va advertir als grups parlamentaris que la taxa podria provocar un efecte crida que portés a un «increment dels conflictes» entre els clients i les entitats. «Un sistema en què els incentius estiguin més ben alineats amb els objectius del projecte de llei –que creiem que encaixa amb el concepte de taxa, tot i que s’hauria de revisar jurídicament– seria fer la taxa proporcional a les reclamacions desfavorables. Algun de vostès fins i tot ha suggerit la possibilitat que, a més, depengués de les quantitats. Jo crec que potser es pot treballar més sobre aquesta base. La idea de penalitzar les reclamacions desfavorables i no simplement les reclamacions per se, em sembla que generaria els incentius que tots volem», els va proposar. La idea va agradar alguns dels grups principals, però s’ha de veure si és compatible amb la llei de taxes i preus públics del 1989. En el seu dictamen sobre l’avantprojecte de llei del Govern, el Consell d’Estat va avalar que la taxa dels 250 euros s’adequava a l’esmentada norma, però amb matisos. Així, va advertir que es tractava d’una «figura sui generis», ja que «l’obligat a pagar-la no obtindria res a canvi». A més, va manifestar dubtes que s’adaptés al principi de proporcionalitat, per la qual cosa va aconsellar a Economia que podria ser «possible, i fins i tot podria resultar convenient, introduir modulacions en el pagament de la taxa quan es tracti de clients no consumidors, de manera que aquests poguessin assumir el pagament d’una part o fins i tot de la totalitat de l’import de la taxa» Els grups també tenen sobre la taula si té sentit que la taxa sigui igual per a les reclamacions individuals que per a les col·lectives. Calviño, així mateix, s’ha mostrat disposada a canviar altres aspectes del projecte de llei, com eliminar que les empreses puguin acudir a la nova autoritat, i el seu ús quedaria circumscrit només a particulars, autònoms i pimes. També ha mostrat la seva voluntat de reforçar la protecció que l’organisme brindarà a les persones a qui es denegui un compte de pagament bàsic, així com a crear canals de coordinació entre l’autoritat i els organismes de consum autonòmics. Manteniment de les llibretes La vicepresidenta, d’altra banda, s’ha reunit aquest dijous amb representants de la gent gran i les patronals bancàries (CECA, AEB i Unacc), que com ha avançat EL PERIÓDICO, s’han compromès oficialment a mantenir les llibretes d’estalvi als clients de més de 65 anys, així com a crear un «fòrum permanent» per al seguiment del pla per millorar la inclusió financera de la gent gran, el pla per a l’Espanya rural i el pla d’ajuda als hipotecats amb problemes. La banca, així mateix, s’ha compromès a comunicar «més proactivament» les mesures d’aquest últim pla, sobretot de la possibilitat d’amortitzar anticipadament el crèdit o canviar-lo de tipus fix a variable sense cost durant aquest any. Segons ha revelat Calviño, el pla per a les hipoteques ha rebut unes 9.000 sol·licituds des que va entrar en vigor al gener, el que multiplica per 15 la mitjana mensual del codi de bones pràctiques vigent des del 2012, però queda encara molt lluny dels més d’un milió de potencials beneficiaris que va identificar el Govern. Al juny es farà una avaluació del pla hipotecari per identificar possibles millores i, en particular, «revisar el llindar d’aplicació en vista de l’evolució dels tipus d’interès, els salaris i altres variables rellevants».

El Congrés sospesa penalitzar els bancs amb més fallades en contra del Defensor del Client

Calviño s’obre a canviar la taxa que finançarà l’organisme i els grups valoren que paguin més les empreses més incomplidores

El més llegit