Afectats per l’ero de Glovo: «Em van venir a buscar a l’altra punta del món i ara tinc 90 dies per sortir del país»

Els treballadors d’oficines de Glovo expliquen que el conseller delegat i fundador de l’empresa, Óscar Pierre, tenia fins ara una falca que repetia en cada una de les xerrades que habitualment fa a la plantilla. «A Glovo contractem una mitjana d’1,5 enginyers al dia», tal com asseguren que sempre emfatitzava orgullós Pierre quan ajuntava els seus empleats. Va ser, en part, per això que a molts els va agafar totalment descol·locats quan fa poc més d’un mes van rebre un comunicat en el qual se’ls informava que 147 serien acomiadats, gairebé un 9% de la plantilla. La Sara –nom fictici per preservar el seu anonimat– recorda com es va anar assabentant a poc a poc al llarg d’aquell dia que ella era una de les acomiadades. Explica que va anar perdent claus d’accés a les diferents aplicacions que utilitzen habitualment per treballar i que va anar encadenant reunió rere reunió, en la qual cada vegada hi havia menys persones convocades i en qui cada vegada li feien més explícit que l’acomiadarien. «Estàs pausada», li van dir. La van enviar a casa i des d’aleshores, mentre acaben de negociar l’expedient, espera allà, encadenant entrevista de treball rere entrevista de treball per buscar recol·locació en altres empreses. «Perdre la visa és el meu temor més gran», explica. I és que aquesta llatinoamericana va arribar a Barcelona fa uns mesos, quan Glovo la va anar a reclutar l’altre costat del bassal. El seu permís de residència depèn d’una autorització de treball especial per a personal altament qualificat i vinculat a un contracte en vigor. Si no hi ha contracte, en un termini d’entre 30 i 90 dies, depenent de l’antiguitat, han d’abandonar el país. La de la Sara, com la de la Marta –nom fictici–, serà una relació laboral que amb prou feines durarà un any. A la Marta també la va contactar una empresa de reclutadors a finals del 2021, mentre treballava com a analista de dades a Llatinoamèrica. Buscaven treballadors qualificats per engrossir les files de programadors i altres ‘techies’ que desenvolupessin l’algoritme de l’empresa que al carrer es coneix per les motxilles grogues que porten milers de ‘riders’. Li feien tota la paperassa, li posaven totes les facilitats i li donaven un plus per mudar-se. «Vaig començar el procés de selecció per curiositat i vaig acabar acceptant per les condicions», explica la Marta, que va entrar amb un salari de 59.000 euros anuals, més de tres vegades el que cobra un treballador mitjà a Espanya. I és que les condicions d’un empleat d’oficina de Glovo disten molt de les d’un dels repartidors que porta les seves comandes i que guanya uns cinc euros l’hora. Els 1.700 treballadors de les seves oficines tenen salaris que ronden els 4.000 euros bruts al mes, són gent jove, tenen qualificacions molt elevades i per això poden anar canviant cada dos o tres anys d’ocupació, segons les ofertes que els vagin caient. I és per això que Glovo en reclutarà molts per tot el món, des de França, fins a l’Índia, passant per Xile o el Regne Unit, entre molts d’altres. «Si arribo a saber que al cap d’un any em fiquen al carrer no ho accepto. El meu somni, a diferència d’altres persones que ho necessiten, no era venir a Europa. Em sento defraudada», afirma la Marta Indemnització mínima Ara la Marta i la Sara, junt amb 145 companys més, són dues de les afectades per l’ero de Glovo, que està negociant des de fa unes setmanes i per al qual els damnificats han recorregut per a la seva defensa al bufet d’advocats Col·lectiu Ronda. A l’altre costat de la taula, Glovo està assessorat per Crowe Spain i les dues parts encaren les dues últimes setmanes del període de consultes. De moment, segons expliquen des de Ronda, l’oferta de Glovo és cessar els 147 afectats amb una indemnització per cessament improcedent, és a dir, donades les breus antiguitats, amb un mes de sou. «És molt deficient. Amb això dona per pagar un mes de lloguer aquí a Barcelona i poc més. Molts de nosaltres hem hagut de contractar advocats per gestionar els nostres visats si no volem haver d’abandonar el país», opina la Sara. «No em crec que tot això els hagi agafat d’imprevist, simplement no està ben gestionat. De cara al públic fan un discurs que ens estan ajudant, del qual un dels seus valors principals és el ‘care’ –cures– i que els preocupa molt la situació de vulnerabilitat en la qual ens deixen, però després a nivell d’empresa veus el contrari», afegeix. Alguns dels afectats per l’ero de Glovo són pares o mares de família, que quan van trucar a la seva porta van traslladar els seus éssers estimats amb ells per iniciar una nova vida a Barcelona. «Un company va portar la seva parella i els seus dos fills. L’únic sou que entrava fins ara a casa és el seu i amb el que cobrarà d’indemnització no li arriba ni per pagar la penalització del lloguer per abandonar la casa abans de temps», expliquen fonts de la plantilla. Acomiadar amb el Linkedin ple d’ofertes Glovo ha seguit l’estela de les grans tecnològiques, com Google, Meta, Twitter o Amazon, que en els últims mesos han anat anunciat retallades de plantilla, principalment per un descens de les expectatives de creixement. L’empresa liderada per Óscar Pierre ha justificat un còctel d’excés de plantilla en algunes àrees i pèrdues econòmiques acumulades. La corporació va registrar pèrdues per valor de 300 milions d’euros el 2022, fet que va arrossegar a pèrdues la seva matriu, l’alemanya Delivery Hero. Aquesta és propietària de Glovo des del desembre del 2021 i per l’esmentada operació la cúpula ‘glover’ es va repartir una bonificació de 115 milions d’euros en accions de l’alemanya. Delivery Hero ha promès als seus inversors que aconseguirà beneficis aquest any i, un dia després que Glovo anunciés el seu ero, va fer públic el seu per cessar 150 empleats a Berlín. Mentre Glovo negocia les condicions de sortida d’aquests 147 treballadors, té publicades a Linkedin un total de 44 ofertes d’ocupació per a llocs a les oficines de Barcelona o Madrid. Responsables de projectes, analista d’anuncis, enginyers de sistemes o especialistes en ciberseguretat són alguns dels perfils demanats. Totes aquestes 44 ofertes van ser publicades després que l’empresa anunciés públicament la seva intenció d’acomiadar gairebé 150 persones a les seves oficines d’Espanya. I moltes són per a perfils molt similars, quan no idèntics, al de treballadors afectats per l’ero, segons denuncien aquests. «Les posicions publicades no corresponen a les que es van veure afectades per l’ero. En tot cas, revisarem els títols i les descripcions del lloc per si la redacció d’alguna pogués portar a confusió», afirma un portaveu de Glovo. «Demostra clarament que no hi ha una causa que justifiqui l’expedient», considera l’advocat del Col·lectiu Ronda Nacho Parra. «És un procediment ple de mala fe des del principi i falta d’humanitat. Perquè han anat a buscar moltíssima gent fora i ara se’ls vol deixar al carrer amb un mes de sou», afegeix.

Afectats per l’ero de Glovo: «Em van venir a buscar a l’altra punta del món i ara tinc 90 dies per sortir del país»

L’empresa de repartiment està negociant l’acomiadament de 147 treballadors de les seves oficines, mentre ofereix 44 llocs de treball similars a Linkedin

El més llegit