Cinc raons per les quals no baixa el preu dels aliments

El preu dels aliments ha tornat a pujar al febrer. Ni la correcció dels preus de l’energia en els últims mesos ni la rebaixa de l’IVA en un cistell ampli de productes han pogut acabar, per ara, amb un encariment dels aliments que supera el 15% en l’estadística de l’Índex de Preus de Consum (IPC) de l’INE. La vicepresidenta primera, Nadia Calviño, diu que cal donar temps perquè la rebaixa de costos i les mesures del Govern s’acabin traslladant de manera clara al preu final dels aliments. I el ministre d’Agricultura, Luis Planas, ha obert la porta a retocar les mesures aprovades a finals de desembre del 2022, en funció del resultat de l’anàlisi dels preus al febrer que realitzi l’Institut Nacional d’Estadística (INE) el 14 de març, quan es publiqui la dada definitiva de l’IPC de febrer avançat aquest dimarts. Són diverses les raons que impedeixen veure encara una moderació de preus als aliments. Costos energètics amb efecte retardat L’electricitat i els carburants formen part essencial de l’estructura de costos de la producció agrícola i ramadera. Els preus de l’energia van començar a anotar increments per sobre del 20% l’abril del 2021, no obstant, fins al març de l’any següent la pujada dels preus dels aliments es va mantenir per sota de l’índex general de l’IPC. Això demostra que la incorporació dels costos energètics als preus dels aliments ha anat amb un retard evident. Es pot pensar que la frenada dels preus energètics, que es va fer evident l’octubre del 2022, també arribarà amb retard al tiquet dels aliments. Matèries primeres i embalatges L’organització agrària COAG estima que els costos de producció en l’agricultura i ramaderia s’han incrementat en mitjana entre el 55% i el 60% en els dos últims mesos i defensen que aquest encariment dels insummes no s’ha traslladat als preus. La tensió en els preus energètics propulsada per la invasió russa d’Ucraïna també va afectar des del primer moment pinsos i fertilitzants. Segons un estudi de PWC per a l’associació de fabricants i distribuïdors AECOC d’octubre del 2022, el pinso d’ordi ha pujat el 94%. Per la seva banda, els preus dels fertilitzants s’han arribat a triplicar l’últim any, segons el Ministeri d’Agricultura. L’informe d’AECOC, a més, xifra en un 20% l’encariment dels envasos i embalatges per a la majoria de begudes i aliments. La contenció inicial en el trasllat al preu final d’aquests costos tant al sector primari com en la indústria transformadora anticipa una repercussió retardada en el preu final i constitueix un argument més que augura una prolongació relativa de l’encariment dels aliments. El Govern ha aprovat 300 milions en ajudes per compensar l’encariment dels fertilitzants però el disseny de la mesura impedirà complir la seva comesa, segons denuncia Andrés Góngora, responsable estatal del sector de fruites i hortalisses de COAG. El nou impost al plàstic El nou impost sobre envasos de plàstic no reutilitzables que ha entrat en vigor l’1 de gener de 2023 s’ha convertit en un element afegit d’encariment d’alguns aliments des de l’inici de l’any. El nou tribut grava amb 0,45 euros cada quilogram de plàstic no reciclat continguda als productes objecte de l’impost. Segons la Federació Espanyola d’Indústries d’Alimentació i Begudes (FIAB), l’impacte recaptatori d’aquest impost sobre el sector alimentari ascendeix a uns 690 milions d’euros, una quantitat que supera fins i tot l’impacte pressupostari estimat pel Govern per a la rebaixa de l’IVA d’aliments aprovada el 27 de desembre amb efectes fins al juny (660 milions). El marge del supermercat La vicepresidenta segona del Govern, Yolanda Díaz, posa el focus en els marges comercials dels supermercats a l’hora de buscar responsables de l’encariment persistent dels aliments. Per això Díaz proposa posar límits als preus dels aliments, com un via per acotar el marge comercial de la distribució. Però la mesura no és ben vista per agricultors i ramaders: «Quan es parla de posar un límit acaba significant que es posa un límit al preu en origen», adverteix Andrés Góngora, de COAG, remarcant, així, el poder que segons el seu parer imposa la distribució en la seva relació amb el sector primari. Per la seva banda, l’associació de fabricants i distribuïdors AECOC afirma que el sector ha reduït els seus marges respecte a l’any anterior a la pandèmia i cita alguns exemples: els costos de producció de les patates xips han augmentat un 72% des de gener del 2021 mentre que el PVP l’ha fet un 17%; els costos de producció dels embotits han pujat el 57% però els seus preus, només un 6%; els costos de producció del pa han pujat el 43% des del gener del 2021, mentre que el preu de venda al públic ha augmentat un 15%, segons AECOC. Males collites i tancament de granges Les males collites –en casos com l’oliva i les hortalisses d’hivern– i el tancament d’explotacions ramaderes –com ha passat en el cas de granges de producció lletera– han pressionat a l’alça en els preus en origen d’alguns dels productes agroalimentaris. El preu de les diferents categories d’oli d’oliva se situa en l’actualitat, en mitjana, un 60% per sobre de la campanya anterior i 100% més que la mitjana de les quatre campanyes anteriors, segons dades del Ministeri d’Agricultura. Tot i que la matèria primera no és l’únic cost que suporta l’oli d’oliva que es compra al supermercat, sí que és el principal. Al gener, l’oli d’oliva anotava una pujada anual del 30,5% segons l’estadística de l’IPC. En el cas del preu de la llet crua pagada al ramader, al desembre va arribar als 57,96 euros per 100 quilos, que és un 64,0% superior al preu del mateix mes de l’any passat. El preu mitjà del període gener-desembre de 2022 va resultar el 41,8% superior al preu mitjà per al mateix període dels últims 5 anys. Al lineal del supermercat, la llet anotava una pujada del 33,4%, segons l’estadística de l’IPC.

Cinc raons per les quals no baixa el preu dels aliments

La combinació de costos de producció, marges comercials i escasses collites explica la persistent inflació en el cistell de consum

El més llegit