Grifols vol parar l’hemorràgia

Scranton Enterprises, amb seu a Amsterdam, va saltar a la llum més pública el 2018 quan va anunciar la compra per 3,7 milions d’un club històric del bàsquet espanyol: el Joventut de Badalona. La Penya, com es coneix popularment el club verd-i-negre forma part d’un dels hòldings inversors controlats majoritàriament per la família Grífols i en el qual també participen directius de l’empresa de plasma sanguini i el conseller Tomás Dagà, fundador del bufet d’advocats Osborne Clarke. A la seva cartera hi ha des del 76% del fabricant de cava Juvé & Camps fins a participacions a Wallapop més diverses empreses, incloent-hi del sector sanitari i immobiliàries a Madrid i Barcelona. Scranton controla el 8,13% a Grifols. A aquest percentatge cal sumar participacions de dues companyies instrumentals més dels membres de la família: Thorthol, que té un 7,09%, i Deria, amb un 9,20%. Núria Roura, mare de l’actual president d’honor Víctor Grífols Roura suma un altre 6,15%. En total, comunicat a a Comissió Nacional del Mercat de Valors: un 30,5%. Grifols va passar de ser un desconegut laboratori especialitzat en el tractament de sang, fundat el 1909, a convertir-se en una de les empreses més atractives de la borsa. El 2008, dos anys després de sortir al parquet, a l’Ibex 35. Els inversors van donar un reconeixement a l’estratègia del grup, propulsant el valor de les seves accions fins als 34 euros, amb una capitalització de 23.000 milions. Presidit per Víctor Grifols Roura, l’empresa es va embarcar en una sèrie d’adquisicions i expansió internacional aplaudida pels mercats. El juny del 2010 anuncia la compra de la nord-americana Talecris per 3.000 milions d’euros. El tancament de l’operació, l’any següent, permet a Grifols cotitzar a l’índex Nasdaq de Wall Street. El 2010, la filtració dels documents de Wikileaks estima que un dels pols estratègics a Europa per als Estats Units és la població de Parets del Vallès (Barcelona), seu de la fàbrica de plasma. El negoci de la sang i les implicacions del seu tractament per tractar malalties va començar a generar més que interès. Grifols creix a l’exterior i diversifica els seus negocis –aposta, per exemple, per la investigació per combatre l’Alzheimer– finançant-se amb la fórmula més barata que tenia entre mans: el deute. També ho estaven fent altres companyies que generaven grans expectatives de creixement: l’operadora de torres de telecomunicacions, Cellnex, i el líder mundial en piscines, Fluidra. Al mig de la cresta de l’onada, la família Grífols, a qui se’ls va vincular com a simpatitzants del moviment independentista, canvia la cúpula. El 2017, el president, Víctor Grífols Roura, cedeix els poders executius al seu germà, Raimon Grífols, i al seu fill, Víctor Grífols Deu. El càrrec de tots dos, tota una novetat en el sanedrí dels consells d’administració: conseller delegat solidari executiu. El 2020, en un cop d’efecte, s’incorpora al consell del grup l’exambaixador dels Estats Units a Espanya, James Costos. L’abril del 2022, Grifols compra l’adquisició més discutida: l’empresa alemanya Biotest per 1.413 milions. El deute de l’empresa es dispara per sobre dels 9.000 milions i representa ja nou vegades l’ebitda (benefici abans d’interessos, impostos, provisions i amortitzacions), una ràtio considerada d’alt risc per als inversors. Pujada de tipus a la vista i els fons comencen a penalitzar l’acció, que s’enfonsa. Grifols arriba a perdre dues terceres parts del seu valor. Una demanda –ja retirada– als Estats Units d’exdonants i la caiguda a causa de la pandèmia del 30% del plasma procedent de donants de l’anomenada frontera amb Mèxic complica la seva imatge. La sang havia arribat al riu i el consell decideix donar un cop d’efecte. L’octubre del 2022, el conseller Steven Mayer, amb experiència en el fons inversor Cerberus passa a ser president executiu per sobre de Raimon Grífols i Víctor Grífols Deu. El pare d’aquest passa a ser president d’honor. En els nou primers mesos de l’any la companyia anuncia que el seu endeutament net arriba a 9.390 milions, amb l’objectiu d’anar reduint-lo a quatre vegades l’ebitda en els pròxims 18 mesos, estimat en mil milions per al 2022. Les vendes estimades de l’any –s’anuncien resultats el 28 de febrer– es calcula que arribaran a 6.0000 milions, amb 1.570 milions de liquiditat neta. «No hi haurà més operacions corporatives ni més pagament de dividend en efectiu fins a la reducció de deute», comunica Grifols. Una bona notícia: el volum de plasma donat augmenta un 25% en nou mesos. La setmana passada, Grifols anuncia un pla de xoc: 2.200 acomiadaments als EUA i 100 a Espanya, un 8% de la plantilla. La borsa ho celebra amb pujades de fins al 8%. El cost: 140 milions. L’empresa anuncia que «continua avaluant alternatives transaccionals per reduir el seu endeutament». Traducció: vendes. Ahir, nou anunci. Steven F. Mayer decideix dimitir per salut i motius personals. Com a president executiu, un altre conseller: Thomas Glanzmann. Raimon Grífols ascendeix a vicepresident. ¿Una altra tireta més?

El més llegit