Els 4.400 ‘riders’ acomiadats per Uber el 2021 no cobraran la seva indemnització fins al setembre

Els 4.404 ‘riders’ que Uber va acomiadar el 12 d’agost del 2021, desconnectant-los unilateralment de la seva aplicació coincidint amb l’entrada en vigor de la ‘llei Rider’, no cobraran les seves indemnitzacions fins al 13 de setembre d’aquest any. És a dir, dos anys, un mes i un dia després del seu cessament. Així ho recull l’acord entre Uber, CCOO i UGT amb l’objectiu d’evitar un judici a l’Audiència Nacional. I en la qual la multinacional reconeix un «ero encobert» pel qual ha de compensar els treballadors afectats, segons l’acta de conciliació a la qual ha tingut accés EL PERIÓDICO. El pacte estipula que cada repartidor percebrà una indemnització de 45 dies per any treballat, partint d’una quantia mínima de 400 euros. El problema, segons denuncien plataformes com l’Associació Unificada de Riders (AUR) i el sindicat CGT, és que la multinacional només té en compte per al càlcul de la prestació una part del temps treballat pels repartidors. És a dir, comptabilitza el temps d’entrega de les comandes, però no el que els ‘riders’ es passen esperant a rebre’ls als establiments ni l’espera entre comandes. Per posar un exemple, un repartidor realitza una mitjana de poc més d’un viatge cada hora, tenint en compte que en els moments de més demanda fa molts viatges i les franges de menor demanda, en fa menys. Però pot arribar a estar connectat a l’aplicació esperant a «caçar» comandes més de 75 hores a la setmana, segons ha pogut acreditar aquest medi amb dades de l’aplicació de repartidors. Això li deixa un sou de menys de sis euros l’hora. El 2021 el salari mínim interprofessional (SMI) era de 7,55 euros l’hora (avui està en 8,45 euros). Indemnització mínima El mètode de càlcul implementat per Uber rebaixa substancialment el nombre d’hores de treball computades. En el cas d’un repartidor que hagi operat una mica més de la meitat dels dies que Uber té en compte per calcular la indemnització, és a dir, 314 dies dels 589 dies computats (sense tenir en compte si són dissabtes, dilluns o festius), cobrarà una compensació de 1.999 euros. Això amb una facturació acumulada de 8.069 euros. És el cas del president d’AUR, Fernando Roan Gómez, que qualifica de «vergonyoses» les quanties i l’acord com un «emblanquiment de la precarietat». Aquells repartidors que pretenguin cobrar les indemnitzacions d’Uber han de renunciar a interposar noves demandes contra la multinacional. A canvi, l’empresa concedeix aquest paquet d’indemnitzacions, que van d’un mínim de 400 euros bruts per a les persones que hagin treballat menys de 180 dies per a Uber. El mínim puja a 600 euros si han repartit entre 181 i 365 dies i fins a 1.000 euros si ho han fet durant més d’un any. En el cas dels primers repartidors, els que es van connectar a l’aplicació des del primer moment en què Uber va començar a operar a Espanya, rebran un plus de 800 euros. Litigi conclòs a l’Audiència Nacional Les compensacions que pagarà Uber tenen el seu origen en un litigi conclòs a l’Audiència Nacional. Allà CCOO i UGT van impugnar la desconnexió unilateral que va aplicar la multinacional el mateix dia que entrava en vigor la ‘llei Rider’, el 12 d’agost del 2021. Els magistrats de l’Audiència primer van rebutjar la representativitat dels sindicats per presentar-se com demandants però després –del recurs– van acceptar la causa. Finalment no hi va haver judici i les parts van arribar a un acord amb unes quanties que s’abonaran al setembre. Uber i les centrals van pactar per evitar el judici, que s’hauria pogut resoldre amb el reconeixement de l’ero i, per tant, la seva nul·litat. Això obligaria Uber a readmetre aquests 4.404 repartidors i a abonar-los els salaris de tramitació, és a dir, els que haurien d’haver percebut des d’agost del 2021 –quan van ser desconnectats– fins avui. El problema que van veure els sindicats en seguir endavant és que, com que els ‘riders’ mai abans havien estat en nòmina, ja que facturaven com a falsos autònoms, el càlcul dels salaris hauria requerit interpretació judicial i el procés hauria sigut més complex, atesa l’actual dispersió dels repartidors, segons van argumentar els sindicats signants. De manera que van optar per assegurar les indemnitzacions als 4.404 repartidors, si bé les quanties no convencen tots els afectats. El litigi amb l’ero encobert i posteriorment reconegut d’Uber està conclòs, però encar no s’ha acabat la conflictivitat a les plataformes digitals de repartiment. El sector espera els efectes de la modificació del Codi Penal impulsada pel Ministeri de Treball, que pretén castigar amb penes fins i tot de presó per l’ús reiterat de falsos autònoms. En l’actualitat, tant Uber com Glovo fonamenten les seves flotes de repartiment en autònoms, si bé la ‘llei Rider’ especifica que la relació entre un ‘rider’ i la plataforma serà presumiblement d’assalariat.

Els 4.400 ‘riders’ acomiadats per Uber el 2021 no cobraran la seva indemnització fins al setembre

Plataformes d’afectats denuncien que la multinacional els pagarà quanties «vergonyoses», ja que no tenen en compte part de les hores treballades

El més llegit