¿Qui és Antonio Cabrales, dimissionari conseller del Banc d’Espanya a les poques hores de ser nomenat?

Antonio Cabrales, que dimecres va decidir dimitir com a conseller el Banc d’Espanya poques hores després de ser nomenat pel consell de ministres, és un prestigiós economista molt allunyat de la política. Proposat pel PP en l’acord amb la vicepresidenta primera i ministra d’Economia, Nadia Calviño, per als dos relleus que s’han de portar a terme en l’òrgan de govern de l’institut emissor, era l’aposta popular per un perfil no lligat al partit, independent i amb prestigi professional per formar part del comitè executiu del Banc d’Espanya. Amb caràcter tècnic ha optat per allunyar-se de les polèmiques polítiques després que se sabés que va firmar un manifest en favor de la col·lega economista i exconsellera d’Educació de la Generalitat, Clara Ponsatí, fugida Escòcia després del referèndum de l’1-O. Amb ella va coincidir breument en la seva etapa de docència a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), del 1993 al 2006 quan aquesta economista, molt lligada al CSIC en la seva carrera i docent a les universitats de Georgetown (EUA) i Saint Andrews (Escòcia), hi va ser professora entre el 2003 i el 2004. Segons els que el coneixen el nexe d’unió entre tots dos és l’especialitat en la teoria de jocs. «Es tracta d’un economista de gran prestigi i la campanya contra ell és un mal senyal de com han de ser els nomenaments en les institucions on haurien de predominar perfils independents i professionals», segons algunes fonts consultades. Cabrales es va limitar a firmar aquest document de suport a Ponsatí com a professional dirigit a la Universitat de Saint Andrews a Escòcia, on la van acollir i de la qual era catedràtica, igual com van fer un total de 52 dels economistes de més prestigi a Espanya, encapçalats per Salvador Barberà, Jordi Galí, Albert Marcet i l’exconseller d’Economia, Andreu Mas-Colell. En aquest cas, el nexe d’unió amb Cabrales és l’especialitat de microeconomia. Va ser precisament el suport a Mas-Colell, amb una prolongada carrera docent a Harvard, membre dels governs de Jordi Pujol i Artur Mas i professor de la UPF des del 1995, processat pel Tribunal de Comptes pel finançament que el Govern va destinar a difondre el procés a l’exterior durant la seva etapa al capdavant de les finances catalanes, un altre dels fets que Cabrales temia que es convertís en material de desgast per a ell. Tesi doctoral I per acabar-ho d’adobar, el mateix mitjà digital conservador que va publicar la notícia sobre Ponsatí (‘The Objective’) va apuntar dimarts, quan se celebrava el consell de ministres que el va nomenar conseller del Banc d’Espanya, que Cabrales havia donat suport a un manifest d’economistes que suposadament van avalar la tesi doctoral de Pedro Sánchez, que el 2018 va causar certa polèmica després de la seva arribada a la presidència del Govern. Davant el temor que tot això, malgrat no ser independentista i a haver-se limitat a firmar en suport a col·legues, es convertís en una batalla i un desgast per a ell, el catedràtic de la Universitat Carles III de Madrid ha preferit apartar-se dels focus. En declaracions al diari ‘Abc’ el mateix dimarts va ser contundent: «No vull tensar més el país i em semblava que això el tensaria. Necessitem calma». D’aquesta manera ha optat per intentar evitar una onada d’informacions destinades a perjudicar-lo, com s’especula que podria haver succeït amb representants del PP descontents amb la seva elecció com a protagonistes. Cabrales (Madrid, 1964), premi Jaume I d’Economia el 2021, és doctor en Econòmiques per la Universitat de Califòrnia, a San Diego, institució en la qual Clara Ponsatí va ser professora visitant entre el 1993 i el 1994. Del 1998 al 2005 va ser professor associat d’Economia a la UPF i l’any següent va impartir la mateixa disciplina com a professor, del 2005 al 2006. En l’actualitat és professor del departament d’Economia de la Carles III. Del 2013 al 2020 també va impartir classes al University College de Londres. La renúncia de Cabrales ha desbaratat un dels pocs acords entre el Govern i el PP per renovar càrrecs en les institucions de l’Estat. Ara les dues parts, en principi, hauran de buscar un altre candidat. La proposta pel PSOE en aquest acord, Judit Arnal, doctora en Economia per la Universitat de Navarra i tècnica comercial de l’Estat, va ser cap de Gabinet de Nadia Calviño en el Ministeri d’Economia fins fa tot just unes setmanes, va ser nomenada també en el consell de ministres de dimarts. De moment, el PP s’ha afanyat a manifestar la seva comprensió amb Cabrales i marcar diferències respecte als socialistes. «Respectem la decisió del senyor Cabrales i entenem el seu desig d’evitar qualsevol tipus de polèmica. Davant al fet pel Govern, on la vicepresidenta econòmica ha proposat la que era la seva cap de gabinet; el PP advoca per nomenaments de perfils independents i de reconeguda trajectòria, en la línia del que defensem en el nostre pla de qualitat institucional», informa Pilar Santos. Un altre repte serà el relleu de Núria Mas, professora de l’IESE, i substituta al seu dia de Guillem López Casasnovas, com a representant de la que es denomina ‘quota catalana’ al Banc d’Espanya. El mandat de Mas venç el pròxim 24 de març i a partir de llavors es veurà si es manté aquesta tradició i si Govern i ERC negocien un candidat.

¿Qui és Antonio Cabrales, dimissionari conseller del Banc d’Espanya a les poques hores de ser nomenat?

El candidat del PP a l’òrgan de govern de l’institut emissor és una acadèmic de prestigi que fuig de les polèmiques polítiques

El més llegit