El Catsalut reclama 526 milions al cartell de bolquers per a adults per apujar preus de forma il·legal

El Catsalut ha presentat una demanda per 526 milions d’euros contra dues multinacionals i les seves filials a Espanya, fabricants de bolquers per a adults, per inflar els preus. És la primera reclamació econòmica que fa un organisme públic a Espanya arran d’una sanció imposada per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), ja ratificada per l’Audiència Nacional i pel Tribunal Suprem. Si tingués èxit, aquesta reclamació, s’obrirà la porta que altres serveis de salut autonòmics presentin les seves reclamacions. Segons la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), durant 18 anys (1996-2014), vuit empreses i la Federació Espanyola d’Empreses de Tecnologia Sanitària (Fenin), van formar un càrtel per fixar els preus de venda dels absorbents per la incontinència de pacients no hospitalitzats, que es compren a les farmàcies i és finançada per la Seguretat Social. Aquest problema de salut afecta 2,5 milions de persones a Espanya i es tracta de la partida pressupostaria més gran dels productes sanitaris del sistema de salut. Ara, el Catsalut reclama «danys i perjudicis» contra Essity Spain, Essity Group Holding, Laboratoris Hartmann i Paul Hartmann Espanya, per la seva pertinença a un cartell d’empreses que inflava preus i es reclama la quantitat de 526 milions. En aquest tipus de demandes, tots els integrants del cartell són responsables solidaris davant les reclamacions. Segons va destapar la CNMC i van confirmar els tribunals, les empreses cartellistes estaven constituïdes com a «Grup de Treball» sobre bolquers per a adults i en el si de la Federació Espanyola d’Empreses de Tecnologia Sanitària (Fenin), empreses com Arbora & Ausonia (succeïda per Procter & Gamble Espanya), Laboratoris Indas, SCA Hygiene Products, Laboratoris Hartmann, Ontex ID, Barna Import Médica, Textil Planas Oliveras y Algodones del Bages. Segons la CNMC, van fixar els preus de venda dels bolquers per a adults comercialitzats a través de les farmàcies, almenys, des del desembre del 1996 fins al gener del 2014. La quota de mercat d’aquest cartell era del 96%. Mitjançant el seu acord, «van incrementar artificialment el preu de venda dels bolquers per a adults o absorbents d’incontinència urinària (AIO)», van concloure els tribunals. ‘Modus operandi’ El ‘modus operandi’ del cartell consistia en dues actituds fraudulentes combinades. D’una banda, obstaculitzava les licitacions públiques per les quals les autoritats sanitàries adquirien bolquers per distribuir-los entre pacients no hospitalitzats: les empreses condemnades interposaven recursos de forma reiterada per dificultar aquestes licitacions, i així aconseguir que es venguessin a farmàcies, on aconseguien més rendibilitat. D’altra banda, «una vegada orientada la distribució a través del canal farmàcia, els fabricants sancionats arribaven a acords per fixar els preus de venda als distribuïdors majoristes. Amb això falsejaven la competència i obtenien més marges», explica Albert Poch, advocat de la demandant. Segons l’opinió de Poch, un dels elements crucials d’aquesta demanda és que «obrirà la porta que altres organismes públics presentin demandes contra els càrtels demostrats per la CNMC». La CNMC va considerar que la dispensació dels bolquers per a adults a través del canal farmacèutic resultava molt més lucrativa per als integrants d’aquesta agrupació que la venda en el canal institucional (els preus del qual resultaven de mitjana un 50% més baixos), cosa que va motivar que implementessin una estratègia consistent en la interposició de recursos contra la convocatòria de concursos públics, per mantenir la venda dels AIO a través de les farmàcies. Conducta il·lícita Segons Poch, «amb aquesta conducta il·lícita, van perjudicar tant el consumidor, com el Servei Nacional de Salut. Aquestes empreses, quatre directius i Fenin van ser sancionades amb 128 milions d’euros. Tots els serveis de salut nacionals estan afectats, ja que la venda dels absorbents es fa a tot l’Estat espanyol». El Catsalut és la primera administració pública (i el primer servei de salut) que interposa una reclamació econòmica en concepte de danys i perjudicis. Rafael Gomàriz, gerent de l’Assessoria Jurídica del Servei Català de la Salut, va difondre aquest dimecres públicament la demanda i va emplaçar les Administracions Públiques en general «a reclamar els danys causats per infraccions de competència» i a «fomentar la compensació dels danys soferts pel sector públic a causa de pràctiques anticompetitives». Segons dades de l’OCDE, el sobrecost causat a l’Administració per la falta de competència en procediments de licitació pública ronda el 20% del preu del contracte afectat. En el cas dels bolquers, els càlculs són superiors. Segons l’informe de la Generalitat, «curiosament les administracions públiques rarament reclamen els danys soferts a les empreses infractores, per la qual cosa considera que els principis d’eficiència i bona administració en la gestió dels recursos públics són incompatibles amb la passivitat del sector públic davant d’aquests perjudicis». Un document que ha elaborat l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) desgrana els principals elements a tenir en compte a l’hora de reclamar aquests danys, exposa diferents alternatives de finançament del procediment, recull exemples rellevants d’administracions que han interposat aquest tipus d’accions en el món i proposa una sèrie de mesures per fomentar la reclamació de danys en el sector públic.

El Catsalut reclama 526 milions al cartell de bolquers per a adults per apujar preus de forma il·legal

La primera reclamació judicial interposada per una administració pública a Espanya obre la porta a una onada de demandes en altres autonomies

Durant 18 anys, vuit empreses i l’associació Fenin van acordar preus en farmàcies que sufragava la Seguretat Social, segons la CNMC

El més llegit