Catalunya ha perdut gairebé 5.000 seus empresarials des de l’1-O

Un altre any Catalunya acumula més sortides que entrades de seus socials d’empreses. El 2022 se’n van anar 811 i en van arribar 630 de noves, amb un saldo negatiu de 181. Des del 2017, l’any del referèndum de l’1-O, se n’han anat gairebé 5.000 seus i, en canvi, al llarg d’aquest període han optat per ubicar-se a Catalunya unes 2.100, segons les dades del Registre Mercantil. A Madrid passa exactament el contrari, amb l’excepció de l’any passat, en què es va registrar un canvi testimonial l’últim trimestre, amb 376 sortides i 373 arribades. Al llarg d’aquest període la comunitat de la capital d’Espanya acumula un saldo positiu de 1.733 seus, com a conseqüència de 6.745 que han recalat en aquest territori i 5.012 que se n’han anat. L’any passat, el saldo entre entrades i sortides va ser positiu: 191 El saldo negatiu a Catalunya, al zenit del qual es va arribar el 2017 amb gairebé 2.000 fugues i tot just 548 entrades, contrasta amb el desembarcament de divisions i segments de companyies, especialment multinacionals que han optat per instal·lar especialment a Barcelona i l’àrea metropolitana centres de recerca i desenvolupament (R+D), d’innovació i ‘hubs’ digitals. És el cas de Nestlé, Pepsicoi els anuncis portats a terme per Intel i Cisco, entre d’altres, a l’empara de la consolidació de la capital catalana com a pol i ecosistema emprenedor, tecnològic i innovador. És una tendència que no ha aconseguit evitar certa imatge de decadència recollida en un recent reportatge en el ‘Financial Times’. El rotatiu britànic conclou que la reputació de la capital catalana s’ha debilitat a causa sobretot de l’ambient polític. Segons el parer d’aquesta publicació, Barcelona hauria perdut atractiu econòmic i turístic a més d’«orgull de ciutat». En tot cas, a l’arribada de centres d’excel·lència d’empreses s’hi afegeixen bones dades turístiques. Després d’un 2022 en el qual es va registrar una recuperació turística accelerada a la capital catalana i de quedar a només 1,8 punts de la superocupació hotelera del 2019, s’entreveu un 2023 positiu. De fet, el president d’aquesta organització, Jordi Clos, confia a igualar aquest any les dades històriques, amb la diferència que uns preus en nivell rècord han incrementat el pes dels viatgers de més qualitat. Hi ha altres dades optimistes. Divendres passat, l’Institut Nacional d’Estadística (INE) va publicar un balanç que deixa en més bona posició Catalunya que Madrid. Segons l’anàlisi de finals d’any, el 2022 la creació d’empreses va disminuir el 3,6% a la comunitat que acull la capital de l’Estat, enfront de l’1,1% que ho va fer al territori català. I de la mateixa manera el tancament de negocis és 14 punts pitjor a Madrid, si bé hi ha molta diferència de volum entre una autonomia i l’altra: a tall de referència, anualment es dissolen al voltant de 1.700 companyies a Catalunya, mentre que a la capital d’Espanya les xifres voregen més aviat les 7.000, senyal que el teixit és molt més dens allà. Així, l’indici més evident d’evolució (o no) no és la comparativa interna, i aquesta reflexa que habitualment Madrid surt molt més ben parada de la comparació: excepte el 2019, els últims cinc anys Madrid sempre incrementa més que Catalunya, per exemple, el nombre de nous negocis que es posen en marxa. I si bé aquesta victòria no sol reproduir-se quant a les dissolucions, el 2021 va ser fins i tot així, també. Aquest any, en canvi, Catalunya guanya 2 a 0 (percentatge més baix de caiguda en la fundació, i increment menys pronunciat de tancaments) tot i que en terreny de trasllat de seus, el territori continuï encaixant gols. Sense accions per atraure Al principi, el Govern es va arribar a plantejar portar a terme accions per atraure de nou seus que se’n van anar, que van des de la plèiade de participades de La Caixa, com Naturgy (Madrid) i CaixaBank (València), la fundació i obra social de La Caixa i el seu ‘holding’ Criteria (Palma de Mallorca), fins a Banc Sabadell (Alacant). En tot cas, la fuga de seus, especialment de grans companyies, va ser multisectorial: Abertis, Codorniu, Grupo Planeta, Catalana Occidente, Pastas Gallo, Colonial, La Bruixa d’Or, Agbar.... Al principi, la Generalitat es va plantejar alguna acció per atraure seus que se n’havien anat. Així ho va arribar a anunciar qui avui és president, Pere Aragonès, quan era vicepresident en una intervenció en la reunió anual del Cercle d’Economia el 2019. Però finalment es va descartar aquesta opció perquè seria «injusta» per a les companyies que van decidir mantenir a Catalunya la seu social, segons fonts de l’Executiu català. El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, es va proposar al presentar-se a les eleccions en el seu primer mandat el 2018 com un dels seus reptes aconseguir que hi tornessin algunes seus socials i ho ha reiterat per a aquest segon mandat per al qual va ser reelegit el juliol passat. Ara com ara en l’Ibex-35, el principal referent borsari a Espanya, només queden dues companyies amb seu social a Catalunya, Fluidra i Grifols. Alhora que creix l’atractiu de la comunitat per instal·lar-hi centres de recerca i desenvolupament (R+D) i centres de serveis compartits o d’excel·lència, la qüestió sobre les seus socials continua sent recurrent i es repeteix la pregunta en juntes d’accionistes de companyies que al seu dia tenien el quarter general a Barcelona i que, en realitat, el continuen tenint tot i que registralment l’han traslladat.

Catalunya ha perdut gairebé 5.000 seus empresarials des de l’1-O

Des del 2017, acumula un saldo net de gairebé 2.500 sortides més que implantacions

La creació de companyies, en canvi, es redueix a un ritme més baix que a Madrid

El més llegit