La banca a l’espera de la pròxima consolidació

A finals de l’any passat, Abanca anunciava la compra de Targobank Espanya a la cooperativa financera francesa Crédit Mutuel, propietari de Cofidis, entre 20 marques més. Ha sigut l’última operació bancària viscuda a Espanya. Per al grup d’origen gallec és un pas més en el seu creixement en el desproporcionat sistema bancari espanyol que va quedar després de la crisi financera iniciada el setembre del 2008. Abanca es deia Nova Caixa Galicia, rescatada i nacionalitzada per l’Estat abans que fos subhastada. El desembre del 2013, va acabar en mans del grup veneçolà Banesco, que es va imposar a les altres ofertes i la va rebatejar l’any següent. Banesco està controlat pel banquer Juan Carlos Escotet. Des del 2017, Abanca ha realitzat cinc adquisicions més, incloent el negoci minorista de Deutsche Bank a Portugal. Compta amb una xarxa de 677 oficines i actius de 76.000 milions d’euros. Els seus beneficis nets el 2022 van arribar als 217 milions d’euros. El perfil d’Abanca no ha crescut només amb compres. Des de setembre del 2022 és membre del seu consell d’administració un dels tecnòcrates i economistes espanyols més prestigiosos a escala internacional: José Manuel González-Páramo. Va ser membre del comitè executiu del Banc Central Europeu i conseller executiu del BBVA, a més de continuar sent assessor econòmic de l’FMI i la Comissió Europea. També és professor de l’escola de negocis IESE. ¿Queda marge per a més consolidacions en el mapa bancari espanyol? ¿Qui serà el pròxim consolidatiu? L’estratègia d’Abanca, anar comprant petits negocis dels quals es van desprenent entitats internacionals, és avui la més plausible quan es pregunta al sector. Santander, els beneficis del qual a Espanya representen 1.560 milions –un 16,2% dels seus beneficis totals– i el BBVA –amb 1.678 milions mou una quarta part– són en una altra lliga. Si compren, serà en altres països. I si hi ha fusions, seran transfrontereres. Un any després que es trenqués la seva oferta de compra per Sabadell, novembre del 2020, el BBVA va llançar l’OPA pel control majoritari de la qual ja és la seva filial turca, Garanti. L’entitat catalana, que ha vist triplicar el seu valor en borsa en els últims dos anys, és vista avui al sector com a possible compradora a mitjà termini. Després d’haver netejat el balanç de la seva filial britànica TSB –ha generat 87 milions en beneficis el 2022–, i reestructurat les seves operacions a Espanya, té entre mans consolidar alguns dels bancs que la segueixen en el rànquing, asseguren fonts bancàries. Des de l’entitat vallesana neguen rotundament que estigui en marxa aquest pla. ¿CaixaBank? Com a primer banc a Espanya en actius i beneficis, encara es troba immersa en plena digestió de Bankia. La sortida del seu número tres, Juan Alcaraz, obre la porta a renovades estratègies de negoci. Tampoc Bankinter entra en cap travessa. Mantindrà el seu estatus accionarial, controlat per una branca de la família Botín. Ni ha estat en operacions ni se l’espera. El mateix que es pot assegurar respecte a la Banca March, que manté el seu perfil com a banc familiar. ¿La resta? Unicaja comença a ordenar el seu horitzó després de consolidar tant a nivell de negoci com de govern corporatiu l’adquisició de Liberbank. La seva entrada en l’Ibex 35, el valor de la qual s’ha revaloritzat un 10% el 2022, l’ha posicionat en una nova lliga. En Borsa val 3.000 milions, la meitat que Bankinter. Amb ells, Kutxabank, Ibercaja i el més petit entre les 11 primeres entitats financeres, el grup Cajamar, aspiren a viure en solitari al mig del nou mapa i la pujada de tipus d’interès que alimenta els seus beneficis.

El més llegit