Brussel·les planteja flexibilitzar encara més les ajudes públiques per combatre els subsidis dels EUA i la Xina

En poc més d’una setmana, el pròxim 9 i 10 de febrer, els 27 caps d’estat i de govern de la Unió Europea es reuneixen en una cimera extraordinària a Brussel·les per decidir com fer front als plans de «subsidis verds» dels Estats Units i la Xina que amenacen el futur de la indústria europea i la seva competitivitat. Tot i que la resposta encara divideix els Vint-i-set, la Comissió Europea planteja abordar el desafiament des d’una quàdruple perspectiva amb dos grans focus: flexibilitzar encara més les regles sobre ajudes públiques i el marc regulatori europeu i accelerant el desplegament de finançament, inclòs un fons sobirà europeu a mitjà termini. «El comerç i la competència en la indústria d’emissions zero han de ser justos i algunes de les iniciatives dels nostres socis poden tenir efectes col·laterals no desitjats», alerta la Comissió Europea a l’esborrany de comunicació que adoptarà aquest dimecres l’escola de comissaris i que nodrirà el debat dels Vint-i-set. Brussel·les es refereix al pla de subsidis de Joe Biden que, a través de la llei de reducció de la inflació (IRA en les seves sigles en anglès) mobilitzarà 369.000 milions de dòlars per al 2032. Però també a les subvencions de Pequín, que des de fa temps han duplicat en termes de PIB les que concedeix la UE, han «distorsionat» el mercat i han fet que la fabricació d’una sèrie de tecnologies netes estigui dominada pel gegant asiàtic les inversions del qual superen els 280.000 milions de dòlars. La Comissió Europea parteix del diagnòstic que la indústria europea de zero emissions és competitiva però que els massius subsidis estrangers estan desequilibrant el terreny de joc. Això fa necessari «estendre i accelerar» l’accés al finançament, afirma l’esborrany titulat ‘Un pla industrial per al pacte verd en l’era de la neutralitat de carboni’ i anunciat fa dues setmanes per la presidenta Ursula von der Leyen. I això significa continuar flexibilitzant el marc d’ajudes d’estat, una mesura que Brussel·les ha utilitzat en diverses ocasions des de la irrupció de la pandèmia i la guerra de Rússia a Ucraïna per simplificar per exemple el suport a les energies renovables. Ajudes d’estat La idea és fer un pas més i permetre als estats membre disposar d’un marge de maniobra més gran a l’hora de concedir ajudes públiques públiques, simplificant i accelerant procediments, tal com va avançar la comissària de competència Margrethe Vestager a principis de mes. Per exemple, el pla contempla estendre les disposicions a totes les tecnologies de renovables, així com a l’emmagatzematge d’hidrogen renovable i biofuel, eliminar la necessitat de licitacions públiques per a les tecnologies menys madures i estendre els terminis per completar els projectes. Quant a les ajudes públiques destinades a la descarbonització dels processos industrials, el pla contempla flexibilitzar els límits màxims d’ajuda aplicables a cada beneficiari. També permetran als estats membre crear règims de suport a la inversió per a la producció de tecnologies estratègiques netes, inclosa la possibilitat de concedir ajudes més elevades als productors per competir amb esquemes similars que hi pugui haver fora de la UE, així com avantatges fiscals per atraure noves inversions en els «sectors estratègics d’emissió zero». Brussel·les es compromet a actuar amb celeritat en l’aprovació d’ajudes, que actualment ha sigut de 19 dies, també els projectes europeus d’interès comú, i a «augmentar significativament» els llindars de notificació d’ajudes estatals, per facilitar als estats membre la introducció de noves subvencions. Fons europeus A més de les regles d’ajudes d’estat Brussel·les planteja retocar el marc regulatori europeu a partir d’una llei sobre indústria de zero emissions que anirà completant en els pròxims mesos amb propostes sobre matèries primeres crítiques i la reforma del disseny del mercat elèctric europeu reclamada amb insistència des d’Espanya, tal com recull la contribució al debat remesa pel Govern espanyol la setmana passada. L’altre gran focus del pla es refereix al desplegament de finançament europeu, clau, segons la Comissió per evitar la «fragmentació del mercat únic» donat el diferent marge fiscal dels 27 (el 77% de les ajudes donades corresponen a Alemanya i França). L’anàlisi suggereix que la UE necessitarà 477.000 milions d’euros en inversions addicionals anuals en el sistema d’energia i transport per al 2030, d’aquests 170.000 milions en plantes de producció d’energia solar, eòlica, bateries, bombes de calor i hidrogen. Brussel·les planteja aprofitar encara més el pla de recuperació, el programa d’inversions InvestEU, el fons per a la innovació i a mitjà termini crear un fons sobirà europeu per finançar les necessitats d’inversions. Segons avança la Comissió, la seva intenció és presentar una proposta abans de l’estiu del 2023 com a part de la revisió del marc financer plurianual. El pla també contempla la necessitat de millorar la resiliència de les cadenes de subministrament i les capacitats dels treballadors.

Brussel·les planteja flexibilitzar encara més les ajudes públiques per combatre els subsidis dels EUA i la Xina

La Comissió Europea presenta aquest dimecres el pla industrial amb què impulsar la competitivitat europea i finançar la transició verda

El més llegit