L’Autoritat Bancària Europea (EBA, per les seves sigles en anglès) sotmetrà aquest any els bancs al test d’estrès més dur de la seva història a causa de l’actual «escenari macroeconòmic incert i canviant». L’organisme amb seu a París, així, ha llançat la vuitena edició d’aquestes proves, que mesuren la capacitat de les entitats europees de suportar un empitjorament sobtat i pronunciat de les circumstàncies econòmiques. A Espanya, afectarà Abanca, BBVA, Sabadell, Santander, Bankinter, CaixaBank, KutxaBank i Unicaja Banco.
En aquest escenari advers (que no es considera probable), l’economiaeuropea cauria un 6% fins al 2025 (davant el 3,6% de l’exercici del 2021 i el 2,7% del del 2018), l’atur es doblaria fins al 12,2%, les borses perdrien un 43% del seu valor, els tipus d’interès de mercat a llarg termini pujarien en 1,83 punts, la inflació ascendiria al 9,7% aquest exercici i seguiria en un elevat 3,8% dins de dos i el preu de la vivenda baixaria entorn del 21% en el trienni. A Espanya, l’escenari és una mica menys negatiu per la seva més baixa exposició a la guerra d’Ucraïna: el PIB baixaria el 5,4%, la inflació baixaria l’1,3% el 2025, l’atur augmentaria del 12,8% al 18,5% fins aquell any i la vivenda acumularia una baixada del 19,4%.
L’EBA fa aquestes proves del nivell de resistència de la banca europea des del 2009, al principi de forma anual i després cada dos anys. L’exercici ha sigut qüestionat en moltes ocasions per incloure escenaris adversos que després es van veure superats per la realitat, així com pels resultats obtinguts per entitats que posteriorment van haver de ser intervingudes o reestructurades, com el Banco Popular. Per mirar de dissipar aquests dubtes, l’organisme presidit per José Manuel Campa, la Junta Europea de Riscos Sistèmics i el Banc Central Europeu (BCE) han anat endurint la prova edició rere edició.
Es tracta d’un examen molt rellevant per al sector bancari. Oficialment, no es tracta d’un test que es pugui aprovar o suspendre (des de l’edició del 2016 no hi ha un nivell mínim de capital exigit en l’escenari advers). No obstant, l’àrea de supervisió del BCE té en compte els resultats i pot exigir a les entitats canvis interns i imposar-los més nivells de solvència. A més, els inversors solen fixar la seva atenció en els bancs que obtenen pitjors resultats, amb la qual cosa es veuen sotmesos a la pressió del mercat per sanejar els seus balanços i capitalitzar-se.
L’escenari advers ha sigut triat «deliberadament» per incloure «hipotètiques tensions geopolítiques elevades, amb una alta inflació i taxes d’interès més altes, que tinguin forts efectes adversos sobre el consum privat i les inversions, tant a escala nacional com mundial». Els resultats de la prova es publicaran a finals de juliol. En aquesta ocasió, els bancs afectats seran 75 de la Unió Europea i Noruega, 20 més que en l’edició del 2021, i cobriran el 75% dels actius bancaris totals de la UE, davant el 70% de fa dos anys.