El deute públic guanya atractiu per a les llars per primera vegada des del 2015

El deute públic de l’Estat torna a tenir atractiu com a inversió per a les llars espanyoles per primera vegada des del 2015. Llavors, el Banc Central Europeu (BCE) va començar a adquirir títols sobirans dels països de l’euro per evitar la deflació, unes compres que van enfonsar durant anys l’interès pagat pels esmentats valors. Ara, en canvi, l’enduriment accelerat de la política monetària per combatre l’espiral inflacionistaestà elevant la rendibilitat de les lletres, bons i obligacions del Tresor. I les famílies estan actuant en conseqüència: les dades apunten que el 2022 van augmentar la inversió en deute públic per primera vegada en 8 anys. Segons les últimes xifres del Banc d’Espanya, els particulars van tancar l’octubre amb 1.363 milions d’euros invertits en títols del Tresor (321 milions en lletres a curt termini i 1.042 milions en bons i obligacions de venciment més llarg). La xifra, la més alta des del gener del 2020, és 356 milions i el 35% superior a la del tancament del 2021. Atesa la tendència de tot l’any, és previsible que la diferència s’incrementés el novembre i el desembre i que el 2022 es tanqués, efectivament, amb la primera pujada anual de la cartera de deute públic de les llars des del 2015. En aquest exercici, això sí, ascendia a una xifra molt més elevada: 4.535 milions. La pujada de tipus del BCE –2,5 punts des del juliol, fins al 2,5%– s’ha traslladat a l’interès del deute públic i explica que sigui més atractiu per a les llars. Així, el tipus mitjà del deute en circulació es va situar al tancar l’any passat en l’1,727%, des de l’1,636% d’un any abans, en la que va ser la primera pujada des del 2011. Més representatiu per entendre el renascut interès de les llars són els tipus de les noves emissions de deute. Dos exemples: el de les lletres a 6 mesos va passar del -0,69% en les subhastades el desembre del 2021 (l’Estat tornava a l’inversor menys diners que no li havia deixat) al 2,09% el mes passat, mentre que el dels bons a 10 anys es va disparar del 0,39% al 2,9%. Dipòsits poc atractius Un altre factor que explica el creixent interès de les famílies és la baixíssima rendibilitat que ofereixen els dipòsits per part dels bancs malgrat la pujada de tipus del BCE. El tipus mitjà de les noves imposicions al novembre va ser del 0,7% i el del saldo continua en un nimi 0,16%. Les entitats estan aprofitant l’àmplia posició de liquiditat que els van proporcionar les injeccions del BCE dels últims anys per no augmentar la remuneració del passiu i obtenir així més rendibilitat dels clients gràcies a l’encariment dels crèdits. En vista d’una inflació mitjana anual del 8,4%, tant el deute públic com els dipòsits van suposar l’any passat una pèrdua de poder adquisitiu per a les llars, però més baixa en el cas dels títols sobirans. El resultat previsible és que l’avantatge a favor dels valors del Tresor es mantingui el 2023. El BCE, així, ha confirmat que preveu continuar apujant els tipus de referència (el mercat n’espera entre dues i tres alces aquest principi d’any, fins al 3,5% i el 4%). I malgrat això, els experts preveuen que l’interès mitjà dels dipòsits no vagi gaire més enllà del 2% en un termini d’entre 1 i 2 anys, o que fins i tot quedi per sota. Alternativa de fons Per evitar que surtin cap als valors del Tresor els recursos de clients descontents amb la remuneració del passiu, els bancs els estan proposant contractar fons d’inversió en, precisament, deute públic i privat, que a més els permeten cobrar més comissions. «Com a alternativa als dipòsits, ara oferim als clients productes que ens semblen molt més interessants. En poso dos exemples: un és un fons que inverteix en deute públic sobirà amb venciment a 14 mesos i un altre és un fons que està invertint en bons corporatius a 18 mesos. I estan oferint unes rendibilitats molt millors que les del simple dipòsit», va apuntar fa uns dies María Dolores Dancausa, consellera delegada de Bankinter. En el Tresor també són conscients del creixent atractiu dels seus valors. «Per descomptat que recomano als estalviadors i inversors que inverteixin en els instruments del deute espanyol, no només per l’element de rendibilitat que fa que siguin instruments competitius al mercat financer, sinó per un element d’estabilitat i seguretat. És una opció segura invertir en el Tresor ara mateix. I rendible, que també és important», va defensar fa uns dies el secretari general, Carlos Cuerpo. Substituts del BCE Els particulars, en qualsevol cas, amb prou feines acaparaven a l’octubre el 0,11% del deute estatal espanyol en circulació, un percentatge que cau de manera més o menys constant des del tampoc gaire elevat 2,34% del 2002. El 33,78% està en mans del BCE després de les compres dels últims anys, només per darrere dels inversors estrangers amb el 41,06%, però per davant del 25% dels inversors espanyols no minoristes (principalment els bancs). El Tresor confia que aquests dos últims grups siguin els que substitueixin el banc central a mesura que aquest es desfaci gradualment de la seva cartera. Els analistes, precisament, coincideixen aquests dies que el 2023 serà un bon any per invertir en deute públic. En un informe significativament titulat ‘Renaixement en renda fixa’, Credit Suisse assegura que, atesa la «complexa conjuntura» de desacceleració del creixement i augment dels tipus d’interès, és necessari continuar amb la «infraponderació en accions de mercats desenvolupats». Però alhora, explica que ha augmentat la seva exposició a deute públic de mercats desenvolupats. «Els bons, i en particular el deute públic, s’haurien de veure afavorits quan la inflació comenci a reduir-se i als mercats comenci a parlar-se més dels riscos per al creixement», ha argumentat el banc suís.

El deute públic guanya atractiu per a les llars per primera vegada des del 2015

Les famílies augmenten la inversió en títols del Tresor davant l’augment dels tipus i l’atonia dels dipòsits

El més llegit