El desproveïment de medicaments s’enquista a les farmàcies espanyoles

Els problemes de subministrament de medicaments de les farmàcies espanyoles s’han agreujat en els últims anys. Aquest divendres, 27 de gener, el nombre de problemes actius de subministrament ha arribat a un total de 674. El 2018, l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) va registrar un total de referències afectades de només 250 i de 536 a finals del 2019. En quatre anys l’increment del desproveïment ha sigut del 169% sense raons clares per a això. Distribuïdors majoristes i laboratoris són darrere d’una situació complexa escudada tant en raons comercials com industrials. Per exemple, dos productes afectats són fàrmacs populars per al colesterol i la tensió: la simvastatina i el telmisartan. Segons l’AEMPS, la normalització del subministrament no s’espera fins al març, i en algun cas fins al juny, però hi ha alternatives de tractament, i per això no es considera una alerta sanitària general. La llista de productes és variada. Daparox, Cholestagel, Budesonida, Citarabina, Iberogast... o aspirina o paracetamol, per exemple. L’AEMPS apunta a la seva web que «hi ha altres medicaments amb els mateixos principis actius i per a la mateixa via d’administració», o que «es pot sol·licitar com a medicament estranger», o que es comercialitzen «tractaments alternatius no subjectes a prescripció». O simplement que és un «desproveïment temporal». Segons l’AEMPS, el problema de subministrament «és una situació en la qual les unitats disponibles d’un medicament en el canal farmacèutic són inferiors a les necessitats de consum», que en general es deu «a problemes en la fabricació o distribució». El problema no arriba a suposar un risc sanitari, ja que hi ha alternatives de tractament. A més, cada farmàcia busca solucionar els seus problemes puntuals d’estoc amb llaços comercials múltiples amb els distribuïdors que els subministren producte diverses vegades al dia. Fa ja temps que les farmàcies s’han unit en cooperatives o empreses de distribució diverses (normalment fins a tres per a cada punt de venda), i amb això minimitzen la dependència en la capacitat d’emmagatzematge d’un sol majorista. Si un laboratori farmacèutic (titular de l’autorització de comercialització del medicament, TAC) percep que pot produir-se qualsevol restricció anormal en el subministrament dels seus medicaments, està obligat a informar amb anterioritat l’AEMPS. Les autoritats sanitàries de les comunitats autònomes també col·laboren en la detecció i comunicació precoç d’aquests problemes. Les farmàcies ja s’han acostumat relativament a la situació i reconeixen que solucionen el problema de subministrament amb alternatives terapèutiques. En el 10% dels casos reconeixen que han de remetre el pacient al servei d’assistència primària perquè el metge valori la situació i busqui un tractament alternatiu. La indústria farmacèutica ha proposat reiteradament que s’incentivi des del sector públic la producció de principis bàsics farmacèutics a Espanya per minimitzar els problemes en la distribució. El Pla Estratègic de la Indústria Farmacèutica, acordat a finals de l’any passat, hauria de minimitzar el desproveïment de les farmàcies. En el marc d’una col·laboració publicoprivada, la idea és potenciar un ecosistema d’innovació sòlid i una inversió sostinguda en sanitat que permeti un accés ràpid i equitatiu als nous tractaments i consolidar els subministraments. En el marc d’aquest pla general, la indústria farmacèutica va anunciar el desembre del 2022 inversions de més de 8.000 milions d’euros a Espanya en els pròxims tres anys per potenciar la recerca biomèdica, la digitalització i la producció estratègica de medicaments. Aquest últim aspecte és el que hauria de millorar el subministrament de principis bàsics. El suport a la competitivitat de la indústria farmacèutica serà inclòs en les prioritats de la Presidència Espanyola del Consell de la UE el 2023. Malgrat aquests esforços, les firmes farmacèutiques són lliures de graduar la producció i vendes dels seus productes a Europa. Per això, es poden consolidar aquests desproveïments puntuals de productes concrets com a conseqüència del fet que els preus poden oscil·lar als diferents països de la UE, cosa que en desincentiva la venda en determinats mercats en favor de d’altres.

El desproveïment de medicaments s’enquista a les farmàcies espanyoles

El llistat de productes sense existències arriba als 674 davant els 250 de fa quatre anys

El més llegit