La divisió entre el PSOE i Unides Podem bloqueja la reforma de les pensions i el salari mínim

La reforma de les pensions i la pujada del salari mínim interprofessional (SMI) són les dues principals carpetes pendents que li queden al Govern de coalició aquesta legislatura en matèria laboral. Com l’Executiu apuntalarà les bases per a la jubilació dels ‘baby boomers’ i quant apujarà el salari que perceben gairebé tres milions de treballadors. Dues cartes de pes en l’econòmic, davant una conjuntura internacionalment incerta i a les portes d’una marató electoral, en què més d’un votant decidirà la seva papereta segons la memòria recent de la butxaca. Més enllà d’altres novetats que puguin mirar d’introduir el PSOE i Unides Podem o com concretin compromisos abstractes com el nou Estatut dels Treballadors del segle XXI, pensions i salari mínim copen actualment les converses (i friccions) en el si de la coalició. Les dues assignatures arriben pendents de l’any passat, quan pel mateix calendari fixat pel Govern havien d’estar tancades, i en el cas de les pensions, remeses a Brussel·les. Tant el PSOE com Unides Podem anticipen que hi haurà acord. Els dos socis en el Govern central intenten allunyar del «soroll» l’estira-i-arronsa, però de portes endins les negociacions són intenses. El calendari apressa. La idea sempre ha sigut aprovar les dues mesures abans que acabi gener, perquè l’augment d l’SMI s’apliqui amb efecte retroactiu a les primeres nòmines de l’any i assegurar-se la pròxima partida de fons europeus, que està lligada a la modificació de les prestacions dels treballadors jubilats. No obstant, davant la dificultat de desencallar les dues qüestions, a la Moncloa no donen per fet que hi hagi d’haver una solució abans que acabi aquest mes, amb el Consell de Ministres de dimarts de la setmana que ve com a última possibilitat. «Els temps els marquem nosaltres», expliquen els col·laboradors de Pedro Sánchez. Doble disputa Com tantes vegades en aquesta legislatura, serà el president del Govern el que tingui l’última paraula. Sánchez ja ha donat mostres que no decideix sempre del costat que defensa el seu partit. En aquesta ocasió, la disputa és doble. Els dos assumptes incumbeixen la ministra de Treball, Yolanda Díaz, a qui el cap de l’Executiu no vol deixar en mal lloc aquest any ple de cites amb les urnes. Si l’espai situat a l’esquerra dels socialistes no aconsegueix un resultat honrós en els comicis, revalidar el poder autonòmic actual, així com el Govern central, resultarà molt difícil, gairebé impossible. «Sortirà bé, com sempre. Estem treballant internament i no volem fer soroll», expliquen a la Moncloa. La idea, en principi, és que l’acord l’escenifiquin Sánchez i Díaz en un acte públic, que servirà per remarcar la fortalesa de la coalició i la seva aposta per les mesures socials davant els comicis municipals i autonòmics de maig i els generals de finals d’any. A diferència del que va passar amb una altra de les normes estrella de la legislatura –la reforma laboral–, l’última fase de la de pensions arriba fora de termini. El ministre José Luis Escrivá ha anat posant sobre la taula per fascicles les peces de la nova estructura per sostenir el sistema públic de prestacions. Si la primera capa va vincular les pensions a l’IPC i va penalitzar les prejubilacions i la segona va reestructurar les cotitzacions dels autònoms, la tercera i última pretén augmentar els ingressos de la Seguretat Social per esmorteir l’augment de despeses que comportarà durant les pròximes tres dècades la progressiva retirada dels ‘baby boomers’. El sistema de còmput El principal escull entre socis del Govern en matèria de pensions es troba en un apèndix d’aquesta reforma. Escrivá pretén introduir canvis en el sistema de còmput de les futures prestacions. Actualment es tenen en compte els últims 25 anys treballats per una persona per estipular la seva prestació de jubilació. I la idea del responsable de la Seguretat Social és elevar aquests 25 anys a 30 anys, amb la possibilitat de descartar els dos pitjors. Sobre aquest tema, a Unides Podem s’han atrinxerat. Els morats veuen en la proposta d’Escrivá una retallada encoberta de les futures prestacions, mentre que aquest afirma que el nou esquema tindria un efecte neutre en la despesa pública. És a dir, no implicaria menys despeses. Segons els seus càlculs, beneficiaria prop del 30% dels pròxims jubilats, especialment aquells amb carreres laborals menys estables, i el percentatge de damnificats seria molt menor. En privat són diverses les veus dins del diàleg social que reconeixen que la proposta d’Escrivá no és forassenyada. Tot i que també coincideixen que els afectats es veurien damnificats de manera immediata i els beneficiats, de manera més progressiva i menys concreta en el temps. Aquí, patronals i sindicats mantenen des de fa setmanes converses entre bambolines, de manera informal i amb el focus posat en la resta d’elements dins de la reforma. Fent temps, a l’espera que els socis de coalició arreglin les seves diferències per després reprendre formalment les negociacions i tancar (o no) l’última fase de la reforma que ha de sostenir la jubilació dels ‘baby boomers’. Buscant un equilibri en l’SMI L’altra carpeta pendent de tancar-se és la del salari mínim, actualment fixat en 1.000 euros bruts al mes (en 14 pagues). Tradicionalment, aquesta qüestió es deixava resolta en l’últim Consell de Ministres de l’any, perquè ja al gener les empreses apliquessin la nova xifra a les nòmines. No obstant, durant el Govern de coalició l’entrada en vigor de l’SMI no ha seguit els calendaris típics i ha sigut habitual la demora. Per a aquest 2023, l’Executiu té compromès arribar a una xifra que equivalgui al 60% del salari mitjà a Espanya. Segons les projeccions dels experts nomenats pel mateix Govern, aquesta xifra s’enquadra entre els 1.046 euros i els 1.082 euros bruts al mes (en 14 pagues). La discussió dins de la coalició està en concretar la xifra final. Aquí el PSOE busca una pujada del salari mínim notable, però menys costosa per a les empreses de la que persegueix el seu soci. La patronal demanda no passar-se dels 1.040 euros i els sindicats clamen per arribar als 1.100 euros. Mentrestant, les gestories estan tramitant ja les nòmines de gener sense l’increment de l’SMI, que a efectes de butxaca se n’anirà, com a molt aviat, al febrer. En la direcció del PSOE, mentrestant, assenyalen que amb prou feines se’ls ha donat informació sobre les negociacions. Creuen que el president del Govern acabarà optant per una solució «salomònica». El convenient, continuen a la cúpula socialista, és que l’acord sigui aprovat al Consell de Ministres de dimarts de la setmana que ve, perquè Sánchez pugui fer-lo servir en el seu cara a cara amb el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, aquell mateix dia al Senat. Però els temps continuen sense estar clars, amb la negociació encara oberta.

La divisió entre el PSOE i Unides Podem bloqueja la reforma de les pensions i el salari mínim

Els socis del Govern mantenen encallades les dues principals carpetes econòmiques pendents de la legislatura

El més llegit