Uber va decidir desafiar la ‘llei Rider’ després de fracassar la seva demanda judicial contra Glovo

Dinou d’octubre del 2021, dos mesos i una setmana després de l’entrada en vigor de la coneguda com a ‘llei Rider’. Uber presenta una demanda per competència deslleial contra Glovo i li reclama 90 milions d’euros en concepte d’indemnització pels danys econòmics que li està causant que el seu rival continuï repartint amb treballadors autònoms. Que una magistrada de Barcelona desestimés la demanda de la multinacional nord-americana va desencadenar un cúmul d’esdeveniments que van acabar amb Uber adoptant un model anàleg al que llavors va denunciar. I que manté en suspens l’efectivitat d’una de les normes estrella –amb permís de la reforma laboral– de la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz. El litigi té el seu origen en una expectativa truncada. La firma de les motxilles grogues fundada al Poblenou de Barcelona decideix que després de l’entrada en vigor de la ‘llei Rider’ ells continuaran repartint amb treballadors autònoms. Segons Uber, en aquell moment, falsos autònoms i en contra de la voluntat del Ministeri de Treball quan van redactar la norma. Aquesta buscava principalment que els ‘riders’ de plataformes digitals tinguessin condició d’assalariats. Uber, que fins aleshores actuava com tot el sector i operava amb autònoms, va acatar l’esperit de la norma i es va passar a flotes subcontractades, més cares i amb menys repartidors disponibles. Cosa que redundava en un pitjor servei per al consumidor, que poc o res sap de la nova ‘llei Rider’ i el que li interessa és que la comanda li arribi ràpid i puntual a casa seva. Aquest avantatge competitiu que mantenia Glovo era un perill per a la quota de mercat d’Uber. I és que la multinacional nord-americana va fer números i va calcular que les sentències judicials no obligaran el seu competidor a canviar de model fins a, com a molt d’hora, el 2026. Tres de febrer del 2022: el magistrat responsable del Jutjat Mercantil número 12 de Barcelona desestima la demanda d’Uber. Una decisió que acaba precipitant, entre d’altres, que la multinacional d’origen nord-americà desmantellés uns mesos més tard el seu model de subcontractacions i presentés el seu propi desafiament a una de les normes estrella de la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz. Fonts consultades d’Uber i Glovo han declinat realitzar declaracions al respecte d’aquesta causa judicial, ja vençuda. Una llei en dubte, un sector en rebel·lia La ‘llei Rider’ pretenia ordenar l’ocupació al sector de les plataformes digitals de repartiment i garantir unes mínimes condicions laborals per als repartidors com a assalariats. De moment no ho ha aconseguit, en tant que dues de les tres principals marques del sector continuen repartint amb autònoms, malgrat les ombres d’il·legalitat. Uber va anar armant una ofensiva contra Glovo una vegada les dues companyies van reaccionar de manera diametralment oposada a l’entrada en vigor de la ‘llei Rider’. La primera va obeir en primera instància les instruccions donades des del Ministeri de Treball i pactades amb patronal i sindicats. El camí per a les ‘apps’ de ‘delivery’ era contractar o subcontractar les seves flotes. Uber va acatar, va desmantellar el seu model d’autònoms i els va desconnectar de la seva aplicació. Fets en els quals recentment ha reconegut que no va obrar conforme a la llei, que va incórrer en una espècie d’‘ero encobert’ i pel qual indemnitzarà 4.400 repartidors llavors afectats. Glovo, per contra, no va moure fitxa, va continuar repartint amb treballadors autònoms i únicament va laboralitzar la seva divisió encarregada de les entregues de productes de supermercats. Una reacció que va agafar a contrapeu els seus competidors i que va enutjar el Ministeri de Treball. «La ‘llei Rider’ es complirà i les empreses rebels s’enfrontaran a l’estat social i de dret», va afirmar la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, en seu parlamentària. A partir d’aquell moment Uber va activar la maquinària per tractar que el seu principal competidor al mercat espanyol jugués amb les mateixes regles que ell. I abans de recórrer a la denúnica pública es va personar als jutjats. Allà va presentar demanda al considerar «que la competència al mercat en el qual operen aquestes empreses es troba greument amenaçada per conducta deslleial de Glovo», segons recull la sentència. Demana al jutge que obligui Glovo a adaptar el seu model a la nova normativa en un termini màxim de tres mesos. I li reclama un pagament de 90 milions d’euros en concepte d’indemnització pel greuge econòmic causat durant aquells tres mesos –llavors– de «competència deslleial». Inspecció de Treball no pedala tan ràpid com les ‘apps’ El magistrat barceloní tomba la demanda d’Uber a l’al·legar que aquesta «parteix d’un incompliment de la ‘llei Rider’, que cap tribunal ha declarat com a tal». I és que, malgrat que l’entrada en vigor de la normativa va ser el passat 12 d’agost del 2021 (fa avui un any i cinc mesos), Inspecció de Treball encara no ha emès cap acta posterior a la data esmentada declarant que els seus repartidors operen com a falsos autònoms. La ‘policia laboral’ encara està tancant operacions prèvies a l’entrada en vigor de la norma, com les últimes conegudes a Barcelona i València, referents a l’operativa de Glovo entre 2019 i 2021 i en què Inspecció va detectar 10.614 falsos autònoms i va imposar una multa de 78,9 milions d’euros. Partint d’aquests ritmes, Uber calcula que no serà fins al 2026-2027 que aquestes actes assoliran l’operativa ‘post llei Rider’, superaran la validació judicial i les sentències en ferm obligaran Glovo a laboralitzar les seves flotes. Una vegada fracassada la via judicial, Uber va activar la via mediàtica i va desafiar Yolanda Díaz a fer complir la seva llei, com la multinacional d’origen nord-americà llavors estava complint. «¿Hem de seguir l’exemple de Glovo i treballar amb autònoms per poder competir en igualtat de condicions?», va preguntar la directora general d’Uber Eats a Espanya, Courtney Tims, a la vicepresidenta segona el març del 2022, un mes després de la fallida resolució judicial. El sector, a expenses de la reforma del codi penal Sis mesos després d’aquesta amenaça, Uber va tornar a activar la seva flota d’autònoms, apuntalant els dubtes sobre l’efectivitat de la ‘llei Rider’, perquè dues de les tres (l’altra és Just Eat) principals plataformes de repartiment treballen amb treballadors per compte propi. La seva translació de les subcontractes als autònoms va provocar una reacció en cadena i altres firmes menors del sector, com Stuart, van acomiadar repartidors que realitzaven fins aleshores entregues per a Uber per després tornar a enganxar-los com a autònoms per continuar prestant el mateix servei. A aquest moviment el Ministeri de Treball va respondre aquest desembre passat amb una reforma del codi penal, que tipifica explícitament com a delicte aquelles pràctiques empresarials que imposin de manera reiterada «fórmules alienes al contracte de treball». Una reforma del codi penal que ja ha entrat en vigor i que té en suspens tot el sector, a expenses de com resoldran els jutges i quins efectes tindrà sobre les plataformes i els seus administradors.

Uber va decidir desafiar la ‘llei Rider’ després de fracassar la seva demanda judicial contra Glovo

La multinacional nord-americana calcula que les sentències judicials no obligaran Glovo a canviar de model fins a, com a molt d’hora, el 2026

El més llegit