Fixos discontinus: dades, notícies falses i mites sobre els seus efectes en les xifres de l’atur

Com el Guadiana, que apareix i desapareix, les polèmiques al voltant del mercat laboral i la seva evolució van saltant periòdicament en els disparadors del Govern i l’oposició com a munició discursiva per a les seves baralles. Si a l’inici de la pandèmia la paternitat dels primers ertos va ser objecte de discussió al Congrés dels Diputats, ara li toca el torn a com es compten o no els fixos discontinus en les estadístiques de l’atur i si això «maquilla» o no la seva evolució. Més enllà de la polèmica entre partits, els economistes consultats per aquest reportatge reconeixen que la proliferació d’aquesta figura contractual –empesa per l’última reforma laboral– distorsiona les estadístiques de l’atur, que ja abans no eren un bon mesurador de l’actualitat. Cases d’estudis com el BBVA Research han elaborat indicadors alternatius per mirar de radiografiar millor els fluxos d’entrades, sortides i permanències en el mercat laboral, segons explica el seu cap d’anàlisi econòmica, Rafael Doménech. I, per la seva banda, el Ministeri de Treball ja ha iniciat els tràmits per poder desagregar tota la informació sobre aquest tipus de contracte i facilitar així la tasca dels investigadors i analistes al voltant d’aquesta figura. Un exercici de transparència que alguns economistes haurien agraït d’entrada. D’altres, com el director del gabinet econòmic de CCOO, Carlos Martín Urriza, ho atribueixen a la falta crònica de personal en organismes com el SEPE, que ja es va demostrar desbordat per gestionar els ertos durant l’inici de la pandèmia. Dard partidista La polèmica sobre els fixos discontinus arrenca el juny del 2022, quan Espanya baixa per primera vegada en una dècada dels 3 milions d’aturats registrats i el líder del PP, Alberto Núñez-Feijóo, acusa el Govern de «maquillar» les dades al no comptabilitzar com a tals els fixos discontinus. El conservador va criticar l’optimisme de l’Executiu al voltant de la fortalesa que ha demostrat el mercat laboral durant aquest exercici passat. No era la primera vegada que des del PP qüestionaven les estadístiques emeses des d’organismes oficials, ja va passar al setembre, quan la responsable econòmica del PP amb Pablo Casado, Elvira Rodríguez, va acusar el Govern de «moure les boletes» amb les dades de creixement del PIB. Tornant als fixos discontinus, l’argument de Feijóo és el següent: el treballador que ara és fix discontinu abans era temporal. Per tant, abans acabava contracte, se n’anava a l’atur, comptava com aturat registrat i sortia a les estadístiques. Ara, com que és fix discontinu i manté el vincle contractual amb l’empresa –és a dir, té la garantia que el tornaran a trucar o l’hauran d’indemnitzar si no ho fan–, no apareix en les estadístiques de l’atur malgrat no estar materialment treballant durant part de l’any. «No és un debat nou, ja el vam tenir amb els ertos durant la pandèmia, que tampoc computaven com a parats malgrat estar inactius», apunta Doménech, del BBVA. Origen incert Des del Govern van replicar que el mètode per comptar si un fix discontinu és un aturat o no formalment no ha canviat, una cosa en què coincideixen els quatre economistes consultats per al reportatge. No obstant, l’investigador de Fedea Florentino Felgueroso nega que la metodologia de càlcul dels fixos discontinus estigui estipulada des de l’11 de març del 1985, com sosté el Govern, ja que en l’esmentada ordre ministerial no figura explícitament la figura del fix discontinu. «El document exacte on s’estableix [com computen] no l’he trobat i no sé si ningú ho sap. El seu origen està entre 1985 i 1998», diu. Més enllà de l’origen de la metodologia, la clau de la polèmica és si la proliferació d’aquesta mena de contracte distorsiona o no les dades de l’atur. Aquí tots els economistes consultats coincideixen que l’atur registrat no ha sigut mai un indicador fiable, de fet no compleix ni els requisits estadístics de l’Organització Internacional del Treball (OIT). I és que és una dada administrativa, que infraestima la xifra total d’aturats. És a dir, tots els aturats no tenen feina però no tots els aturats estan apuntats a la llista del SEPE. Principalment són els que no tenen dret a rebre cap prestació i, en tant que no tenen incentius per fer el no sempre amable tràmit de demanar cita i apuntar-s’hi, doncs no hi figuren. És per això que l’enquesta de població activa (EPA) de l’INE sempre mostra més aturats que els registrats en el SEPE i que els economistes recomanen que, per seguir mes a mes l’evolució del mercat laboral, el millor és mirar les estadístiques d’afiliació a la Seguretat Social. És a dir, quants treballadors estan actius i cotitzant. I en aquestes estadístiques els fixos discontinus només computen quan són operatius, el que evita que els que no ho estan distorsionin l’estadística. «L’únic indicador rellevant és l’afiliació», insisteix el catedràtic del Departament d’Economia i Empresa de la UPF, Sergi Jiménez. ¿Tota la contractació indefinida són fixos discontinus? Més enllà de les estadístiques de l’atur, una altra polèmica que ha sorgit vinculada als fixos discontinus és que l’inèdit repunt de la contractació indefinida és per aquesta via. El que Feijóo va batejar com a «precarietat indefinida». ¿Quin pes tenen els contractes fixos discontinus en el global de tots els contractes fixos firmats? El 2022 es van firmar 7,02 milions de contractes indefinits, dels quals el 54% van ser indefinits a temps complet i la resta, en una proporció molt similar, van ser o bé a temps parcial o bé fixos discontinus. És a dir, aquesta figura amb prou feines representa un quart de tota la contractació indefinida firmada durant el primer any de desplegament de la reforma laboral, que va augmentar un 232% respecte a l’any anterior. «Es tracta d’agafar el rave per les fulles per evitar parlar de l’essencial, que és que la reforma està funcionant», opina el director del gabinet econòmic de CCOO. Crítiques a la transparència «Ara mateix l’estadística de l’atur registrat no és tan transparent i informativa com ens agradaria», assenyala el cap d’anàlisi econòmica del BBVA Research, Rafael Doménech. «Necessitem que ens donin més informació, sobretot després de veure moviments alguns mesos sobre com s’han regularitzat estadístiques que han afectat més de 100.000 treballadors», afegeix. L’economista es refereix a les dades de l’octubre del 2022, quan es van modificar els criteris de càlcul per ordenar l’estadística i no se’n va informar. I això va tenir un efecte clar en les estadístiques: aquest octubre va coincidir que es va registrar la reducció més important de l’atur registrat en un desè mes de l’any, quan habitualment és un mes en què, per una qüestió estacional, l’atur puja. «Gràcies a la reforma laboral se suavitzen els efectes d’una temporalitat fins ara molt acusada», va argumentar el Ministeri de Treball en la seva nota de premsa. «Quan parlem de transparència ens referim a comunicar coses com aquestes», apunta Felgueroso, de Fedea. «El Govern no està encaixant bé les crítiques i els investigadors l’única cosa que estem reclamant és més i millor informació», afirma el catedràtic de la UPF Sergi Jiménez.

Fixos discontinus: dades, notícies falses i mites sobre els seus efectes en les xifres de l’atur

Els economistes consultats reconeixen que distorsionen les estadístiques de l’atur, que abans ja no eren un bon indicador

Treball ja ha iniciat els tràmits per poder desagregar tota la informació sobre aquest contracte, impulsat per la reforma laboral

El més llegit